El Francisco Javier guarda una cama al congelador

Francisco Javier Espadas passejava el passat 4 de juliol a les vuit de la tarda per Esparreguera (Baix Llobregat) amb la seva gossa, la Nina, i un amic, quan van topar amb un element sospitós. Era un os. No és res tremendament cridaner: en alguns llocs és freqüent que hi hagi animals enterrats, que els gossos en trobin les restes i se n’emportin alguna de record.

Però Espadas té un passat professional que li va permetre una anàlisi més detallada del que estava veient: «Soc escorxador, professional carni. I de seguida vaig veure que no era un os de vedella, ni de porc, ni de be, ni de bou». Alarmat per la possibilitat de trobar-se davant restes humanes, va trucar al 112.

Diu que la resposta a aquesta primera trucada va ser que els mossos en aquell moment no disposaven de personal que pogués desplaçar-se a la zona, pròxima al riu i on hi ha un descampat. Una destinació habitual de passejants, amb o sense gos.

A casa amb l’os

Dues hores després, a les 22.00, Espadas va tornar a trucar i tampoc va aconseguir que s’hi acostés una patrulla. Mentre esperava, i decidia què fer amb l’extremitat inferior, van passar dos agents de la policia local d’Esparraguera i va pensar que era per l’os. «Ens van dir que venien per un altre servei».

Així que mentre es feia fosc, va decidir emportar-se a casa el que segons la seva opinió és una cama humana, «probablement d’un adolescent o d’un nen». L’os no està complet: va de mitja cuixa fins a l’inici del turmell absent. Espadas ha fet consultes. Amb algunes persones: algú de la Guàrdia Civil, una traumatòloga. Veient fotos del membre, fins a tres persones amb coneixements en la matèria, explica, li han dit que sembla una ròtula humana amb un tros de peroné i tíbia. No ha deixat de buscar un criteri professional, mentrestant, remarca, les autoritats han continuat fent cas omís de la situació. «Si realment és un os d’un animal, cap problema. Però ¿i si realment és d’una persona?», es pregunta el custodi de l’extremitat, com es defineix. Si la cama és d’una persona, proclama, es mereix un tracte respectuós.

Espadas no comprèn com la policia no ha mostrat més interès per determinar si l’os és humà: «Es tracta només de verificar la denúncia d’un ciutadà amb coneixements per la seva professió». A principis de juliol va treure la cama del congelador, on era des de feia quatre dies, per recomanació d’una de les seves fonts autoritzades. Després la va tornar a ficar.

La tesi de la catana

Aquest veí d’Esparreguera no confia en les administracions públiques, remarca. El motiu és la resolució dels fets pels quals va perdre un ull. Treballant com a escorxador va tenir un accident en què va resultar ferit i afirma que entre uns i altres li van escatimar la indemnització que li tocava per la pèrdua de l’ull dret

Espadas té una teoria. Creu que la cama es va tallar de forma molt neta i «amb una força tremenda». Es basa en la seva experiència tallant carn amb estris afilats. Fins i tot cita la possible arma que es va utlitzar: «Una catana, un matxet molt gran, o una destral». Una cosa molt afilada. Sospita que el cos havia d’estar penjat d’algun lloc quan es va produir el tall. Que podria correspondre a un nen o un adolescent ho defensa per la mida de la presumpta cama.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Fa setmanes, els mossos van informar que la qüestió estava en mans de la policia local. A l’ajuntament relataven que la policia local va comunicar a Espadas que si creia que la cama era humana l’havia d’entregar. Ell afirma que no se li va formular aquesta demanda.

Dimarts, més de 20 dies després de trobar l’extremitat i de conviure-hi, Espadas se’n va anar a Martorell i va presentar una denúncia al jutjat, dirigida a l’Administració, sense més concrecions, en què exposa: «Tinc en custòdia el que podrien ser peces òssies, trobades al passejar amb un gos». Ara espera esdeveniments i combina la convicció que algú s’ha d’interessar per la cama amb la desconfiança que li suscita que se la retirin, per la destinació que li puguin donar.