L'atenció primària afronta els rebrots amb menys personal que en la primera onada

Molt s’està parlant aquests dies de la falta de rastrejadors per realitzar un seguiment adequat dels contactes de cada persona contagiada per Covid. Però hi ha un esglaó previ a l’escut protector contra l’epidèmia que també està debilitat: l’atenció primària, malgrat ser el primer pas per conèixer si una persona està infectada i, a partir d’allà, tractar-la i aïllar-la juntament amb els seus contactes.

Segons els càlculs de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC), a causa que la recomanació de les autoritats sanitàries ha sigut que els professionals sanitaris s’agafin les seves vacances a l’estiu, amb la previsió que la segona onada arribés a partir d’octubre, en aquests moments falten al voltant del 30% dels metges de capçalera, un forat que no s’està suplint amb noves contractacions a causa que els esforços de les autonomies s’estan destinat a augmentar els rastrejadors de contactes, que menys a les Canàries no estan integrats als centres de salut, sinó que és personal extern que depèn de l’àrea de Salut Pública.

A això cal afegir un nombre petit, però important, de professionals sanitaris que està de baixa a causa que el coronavirus ha infectat més de 52.900 professionals sanitaris. I, amb la persistència simptomàtica, molts dels contagiats quan amb prou feines hi havia equips de protecció continuen sense incorporar-se.

La segona onada ha arribat abans

I, a més a més de tot l’anterior, també pesa que els centres de salut més petits i que es van tancar per desviar el seu personal als hospitals durant el pic de contagis encara continuen clausurats.

Si bé la segona onada no s’ha retardat tant com es preveia i la situació és «crítica» a Catalunya, com ha reconegut el secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Josep María Argimon, i Aragó; en altres regions s’està produint un augment preocupant de brots. Això suposa que l’atenció primària ha de fer front al nou avenç de la pandèmia «en pitjors condicions que durant la primera onada», segons resumeix Lorenzo Armenteros, portaveu de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG).

«Ens ha agafat amb el peu canviat, els professionals estan molt esgotats i cansats, i pensant que la segona onada arribaria a l’octubre, això ens agafa novament descol·locats», afegeix el doctor Salvador Tranche, president de SemFYC.

Les conseqüències de les retallades

La SEMG calcula que fan falta entre 3.000 i 6.000 metges i infermeres per cobrir així «les necessitats mínimes» ja que, més enllà de la situació conjuntural que provoquen les vacances, l’atenció primària encara no s’ha recuperat de les retallades motivades per la crisi econòmica, que es van concentrar especialment en el primer nivell assistencial. Així, mentre que en els pressupostos destinats a l’assistència especialitzada ja s’han reposat, en primària segueixen un 6% per sota. I als hospitals les minves d’inversió «es noten en la falta de tecnologia», però en atenció primària «impliquen una retallada de personal», segons Tranche, la societat del qual va comptabilitzar, abans que arribés la Covid, que era necessari invertir més de 2.500 milions en quatre anys, el que suposa incrementar un 25% el pressupost actual, per tornar l’atenció primària a la situació d’abans de la crisi.

El problema és que, tot i que les administracions volguessin reforçar els centres de salut de cop, no hi ha prou metges disponibles degut a una planificació errònia durant anys. De fet, l’atenció primària és l’àrea més envellida i ni tan sols hi ha prou professionals per cobrir les jubilacions, segons les societats mèdiques. El motiu és que les administracions han prioritzat, com en altres parts del món, l’especialització i per a això han reduït el nombre de places MIR destinades a formar metges de família. S’hi uneix que és una especialitat poc demandada pels estudiants, ja que no hi ha assignatures específiques sobre aquesta matèria en les carreres de medicina, té menys prestigi que altres especialitats i els futurs doctors saben que en els centres de salut hi ha «una sobrecàrrega laboral tremenda», segons explica Tranche.

Continua la falta d’informació

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Malgrat aquest panorama, les administracions estan repetint alguns dels errors que van cometre durant el primer flagell. I és que, mentre que els equips directius de les conselleries de salut sí que mantenen reunions periòdiques amb els gerents dels hospitals, no fan el mateix amb els directors dels centres de salut, per la qual cosa «els sistemes d’informació continuen fallant malgrat que els brots són dinàmics i és necessari que la informació es comparteixi», apunta el president de SemFYC.

«La paraula reforç de l’atenció primària que el Govern va llançar com a exigència per passar de fase s’ha quedat en els llimbs», lamenta Armenteros. S’ha aconseguit, això sí, que hi hagi test suficients per diagnosticar tots els sospitosos i els resultats s’obtinguin en un termini raonable, tot i que en algunes comunitats, com en la de Madrid, haurien d’anar més ràpid.