El confinament precipita un augment de divorcis

En molts casos, la crisi econòmica i laboral ha frenat, de moment, els plets conflictius i ha originat acords extrajudicials. Els lletrats han sigut una peça clau perquè les disputes no arribessin a la justícia. «No hem constatat una entrada més elevada de demandes de divorci. Els advocats estan fent un esforç per mediar en els problemes per evitar judicialitzar-los», admet la magistrada de Barcelona Regina Selva.

Un estiu tranquil

És l’exemple de la Carmen, que ha arribat a un acord amb la seva exparella per passar l’estiu d’una manera tranquil·la, després de mesos de restriccions de mobilitat. «La cosa anava malament des de fa uns tres anys. Primer arran de la mort del meu pare i després del meu anterior marit, amb qui tenia una bona relació. La meva parella no em va donar suport i es va dedicar a menysprear-me més», explica.

El confinament i el fet que tots dos haguessin de treballar des de casa, va agreujar la situació. «Semblava que només treballava ell. Jo m’encarregava de la casa, dels nens i també de la meva feina. Ell es tancava en una habitació a treballar i només sortia per menjar. Em sentia sola i amb molt estrès», recorda. Un bon dia tot va volar pels aires i ell se’n va anar.

Aquesta és una història, però n’hi ha moltes d’altres. La contínua convivència en un mateix espai i la tensió com a conseqüència del coronavirus han provocat frecs en moltes parelles. «El confinament ha modificat hàbits que crèiem obligatoris. Ha sigut també un temps de reflexió personal al no poder sortir de casa. No hi havia escapatòria i calia conviure, cosa que molta gent no havia fet en els últims temps, malgrat viure junts», assegura l’advocada Silvia Giménez-Salinas. Segons la seva opinió, les persones pensaven que aquesta tancada seria de 15 dies, «però després es va anar allargant i la inseguretat va generar molta angoixa. I també ara existeix molta inseguretat en el futur». Les consultes que ha tingut «són diverses i les peticions d’assessorament. Molta gent va preguntar sobre noves situacions i que poden afectar, però costa prendre decisions».

Precipitar la ruptura

La lletrada Begoña de Urquía confirma que s’ha produït un increment de consultes de divorci. «Tot i que no soc gaire partidària de generalitzar, també és cert que, per la incidència negativa que l’estat d’alarma i confinament ha causat en l’economia, molts clients han desenvolupat una consciència de contenció de despesa més gran, han arribat amb més facilitat a acords sobre els efectes i les mesures que cal adoptar i a fi d’evitar litigis costosos».

Al seu entendre, «el client que ve al despatx i t’explica el seu cas sol remuntar-se al moment que percep les disfuncions familiars, per la qual cosa resultaria superflu assenyalar que la causa del divorci ha vingut ocasionada pel confinament. Crec més aviat que s’ha precipitat la ruptura de relacions que si no agonitzaven els faltava poc».

L’opinió de l’advocada Mariluz García Bello és similar. «Hi ha hagut un augment de casos de divorci, però no a causa del confinament, sinó com a conseqüència del confinament. Les relacions ja no estaven bé i la convivència continuada durant mesos ha provocat que s’adoptés finalment aquesta decisió. Conviure tant temps en un espai limitat i durant 24 ha precipitat una decisió que, potser en alguns cas, s’hauria allargat en el temps», afirma. Els casos es ruptures més conflictives han sigut els habituals: quan hi ha fills menors d’edat, pagaments d’hipoteca i l’atribució de l’ús del domicili familiar».

La feina de casa i els fills

Notícies relacionades

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

"L’esborrany és un insult"

Al despatx en què treballa Leire López s’ha constatat un increment del doble de casos de divorcis a causa del confinament que en altres èpoques. Les raons: «La convivència continuada de matrimonis que amb prou feines es veuen en situacions normals, el descobriment d’infidelitats a l’estar junts tot el dia i comprovar la dedicació d’un cònjuge al seu presumpte amant i la manera d’afrontar la sobrecàrrega de feina de les tasques de casa i els fills».

En alguns casos, els més greus, precisa, sí que ha arribat, fins i tot, al maltractament físic i denúncia penal. Quan es posa una denúncia penal per violència contra la dona, les mesures civils que s’han d’adoptar (guarda i custòdia dels fills, règim de visites, pensions d’aliments, entre d’altres) s’acorden provisionalment pel jutjat especialitzat i hauran de ser confirmades interposant la demanda de divorci.