Una nit de 'botellon' a la Barcelona de les restriccions per la Covid-19

 La policia està desbordada intentant evitar les trobades de matinada. «Això és el joc del gat i la rata, es mouen de lloc però anar-se’n no se’n van», reconeixen agents de la Guàrdia Urbana que miren de dissuadir les múltiples festes. Aquesta és la crònica viscuda per dos reporters d’aquest diari la matinada del primer diumenge d’agost.

Dos quarts d’onze de la nit, i la plaça dels Àngels, al Raval de Barcelona, ja sembla una batalla campal. La plaça és buida, però desenes de llaunes de cerveses i diverses ampolles de ginebra mostren que fa poca estona el lloc era ple de gent bevent. La festa no s’ha acabat. Els joves continuen ballant i bevent a pocs metres de distància, a la plaça de Castella, on les mascaretes brillen per la seva absència. «Ha vingut la policia i hem hagut de marxar corrents, però ara tornarem, a casa no anirem, ja t’ho asseguro».

Qui parla és la Maily, una jove brasilera que abans de la pandèmia treballava en un ‘call center’. «Ens van acomiadar tots, i ara és impossible trobar una feina». Diu que viu en un «cau» del Raval, on aguantar les altes temperatures és «inhumà». «No tinc aire condicionat, i tampoc em puc permetre encendre tot el dia el ventilador. Menys encara prendre alguna cosa en un bar. Està sent el pitjor estiu de la meva vida, però no em quedaré a casa plorant». 

Al cap de pocs minuts arriba l’enèsim control policial. Les llaunes es tornen a quedar al carrer, i els joves tornen a esprintar buscant un altre lloc on seguir la festa. «Això és el joc del gat i la rata», expliquen els agents de la Guàrdia Urbana al trobar la plaça buida. La mateixa situació que expliquen els agents es repeteix a la plaça del Sol de Gràcia. Aquesta és l’única zona del barri on el control policial és estable. «Anem fent voltes, i els anem trobant. Surten corrents a un altre lloc. I així tota la nit», reconeixen els policies ja a les nou de la nit, quan encara hi ha poc moviment. La plaça de Joanic, les de la Virreina, del Nord o el Diamant són només alguns dels escenaris on és habitual trobar joventut bevent a ritme de reggaeton, especialment després que tanquin els bars.

Fora de l’Apolo

A les onze de la nit el Jardí de les Tres Xemeneies, al Paral·lel, és un altre enclavament festiu. La Gloria, una jove de 26 anys graduada en comunicació, encara recorda les nits de festa a l’Apolo, quan la ballaruga no era il·legal. «O surto de festa o agafo una depressió, ja sé que no ho hauria de fer, però és que jo soc aquí per a la meva salut mental», reconeix la jove mentre pren cervesa amb uns 15 amics.

La Gloria explica que, després d’acabar la carrera, se’n va anar a Berlín a fer un màster. Va tornar a Barcelona i al gener treballava de dependenta a mitja jornada en una botiga de roba del passeig de Gràcia. «Estic cobrant 300 euros de l’atur. No puc encendre el ventilador perquè no arribo a final de mes. Cada dia em tanco a casa i em venen ganes de plorar, jo necessito sortir de festa», justifica. 

«Ens vam posar a estudiar en plena crisi, trobem feines de merda i ara això. Necessito desconnectar i això és l’únic que em puc permetre», comenta la Caterina, que després de perdre la feina ha hagut de tornar a casa dels pares, a Terrassa.

A diferència d’altres dies, el primer dissabte d’agost les terrasses estan obertes passades la mitjanit. «¿Que perquè fem ‘botellon’ en comptes d’estar en un terrassa? Perquè amb el que em costa un gintònic em prenc cinc llaunes de cervesa», justifica. El grup improvisa un brindis, mostrant la seva aprovació amb la jove. Entre aquests, la Mar, una aparelladora a l’atur que porta tres mesos buscant feina, i el Joan, que explica que al març li van cancel·lar 13 entrevistes de treball. 

Festa plena de gent a la Barceloneta

Però l’escena dantesca es produeix a la platja de la Barceloneta. Neveres, altaveus i molta festa omplen la sorra a les dotze de la nit. Precisament, el moment en què la Guàrdia Urbana mira de desallotjar-la. «Si ens posem a multar no arribem, la nostra prioritat és que abandonin la platja perquè el servei de neteja pugui fer la seva feina», explica un agent pujat dalt d’un bugui. Els joves s’allunyen, i quan el camió ha acabat de passar per la sorra, continuen amb la festa com si res. 

«Jo crec que això de la pandèmia és una estratègia per controlar-nos a tots», respon la Natalia, una cambrera sense ocupació a qui l’alcohol ja comença a afectar. No es creu les dades dels morts que anunciava Fernando Simón, però sí que coneix desenes d’amics que, com ella, s’han quedat sense ingressos. «A veure, ¿morir ens morirem tots, oi? Doncs almenys disfrutem amb el poc que tenim». Ningú porta la mascareta posada, i molts grups d’amics ajunten les tovalloles amb les d’altres que acaben de conèixer la mateixa nit. És la una de la matinada, i la festa ha tornat com si res.

A pocs metres, quatre noies ballen sense parar amb música tecno a tot drap. «Al gener ens vam comprar bitllets a Barcelona per anar al festival dels Monegros. El van cancel·lar, però vam decidim venir igualment, i aquesta festa a la platja no està gens malament», diu la Sophie, al costat de les seves amigues franceses. Un grup d’ucraïnesos, que s’aguanten drets a la sorra amb certa dificultat, els llancen floretes des de la seva tovallola. Elles els somriuen. «¿Això de la distància social aquesta sobrevalorat, oi?», deixa anar una altra noia rient de valent. 

Superades les tres de la matinada, les platges de la Mar Bella i del Bogatell estan igual de plenes. L’Eli, el José, el Genís i el Gerard practiquen el ‘perreo’ amb un cubata a la mà, la música ben alta i el maleter del cotxe que els serveix de barra de bar al pàrquing de la platja. 

«Hem decidit allunyar-nos de la multitud. Això és més segur ¿oi?».  Un viu a Granollers, un altre és de Barcelona, i dos més han baixat des d’Osona a la ciutat buscant festa. «Et confesso que ja fèiem el mateix quan estàvem a la fase u, i de moment ningú ens ha multat», diu el José entre rialles. El de Granollers s’ha quedat sense les pràctiques de la universitat i el de Barcelona, sense l’ocupació d’estiu que intuïen. Els de Vic, es veuen a l’atur quan s’acabi l’estiu. «Només ens queda això, no ens tancarem a casa, som joves i ens mereixem un estiu, o alguna cosa que s’hi assembli». 

Descontrol a les terrasses

«Ha arribat un punt que ningú sap què ha de fer, i quan ens veuen amb les armilles tots els bars ens pregunten si han de tancar a les 12 i jo ja no sé què dir», comenten el Miquel i l’Àlvar, dos agents cívics a la plaça del Sol de Gràcia. Els agents confirmen el desassossec dels restauradors. Primer el Govern de la Generalitat va imposar restriccions i obligava els bars a tancar a mitjanit. Després el jutge ho va desestimar. I així durant una setmana.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

«Jo sé que si tanco a mitjanit deixo d’ingressar 600 euros», respon Endika Pikabea, encarregat del bar Pika Bea, al Raval de Barcelona. «Per mi, el mareig ja és el de menys, perquè els preguntem a la policia i avall, el que no entenc és que puguem tenir la terrassa plena a les onze de la nit i no a la una de la matinada», assenyala el restaurador.

«Si mantenim les mesures de seguretat, hauríem de poder obrir», afegeix. El que té claríssim és que hi ha un grup de gent que no li vindrà a consumir, i es quedarà bevent al carrer. «És l’opció barata, i n’hi ha molts que no es poden permetre cap altra cosa».