Una vintena de científics reclamen una auditoria sobre la gestió del coronavirus a Espanya

Una vintena de científics espanyols reclama una auditoria independent sobre la gestió del coronavirus a Espanya. Ho fan a través d’un article conjunt publicat a ‘The Lancet’ en el qual defensen aquesta avaluació per conèixer les causes de l’elevada mortalitat per Covid-19 a Espanya i per preparar el país per a futurs rebrots i pandèmies.

En el seu article, els experts plantegen que Espanya és un dels països amb pitjors xifres: «Més de 300.000 casos, 28.498 morts confirmades, i un excés d’entorn 44.000 morts, a 4 d’agost del 2020. Més de 50.000 treballadors de la salut han sigut infectats, i gairebé 20.000 morts han sigut en residències d’avis». Amb aquestes dades, i tenint en compte la població espanyola (47 milions de persones), afirmen que «Espanya es troba entre els països més afectats» malgrat que «té un dels millors sistemes sanitaris del món i és al lloc 15 de l’índex de Seguretat Sanitària Global». Llavors, ¿per què es troba Espanya en aquesta situació d’elevada mortalitat? Els científics volen una auditoria que respongui a aquesta pregunta.

Els experts apunten els motius potencials: «falta de preparació per gestionar la pandèmia (sistemes de vigilància febles, baixa capacitat per realitzar PCR, escassetat d’equips de protecció per al personal sanitari i escassetat d’ucis), una reacció tardana dels governs central i autonòmics, processos de decisió lents, alts nivells de mobilitat de la població, pobra coordinació entre el Govern central i els autonòmics, baixa confiança en els consells dels científics, una població envellida, col·lectius vulnerables que pateixen la desigualtat social i sanitària, i una falta de preparació a les residències d’avis». I afegeixen: «Tots aquests problemes es van agreujar pels efectes d’una dècada d’austeritat que ha reduït la capacitat del sistema de salut pública».

La gestió dels governs, en el focus

És per això que consideren que és necessària una avaluació del sistema de salut pública i de benestar social per preparar Espanya de cara a rebrots de la Covid-19 i per a futures pandèmies. «Demanem una avaluació independent i imparcial feta per un plafó d’experts nacionals i internacionals, centrada en l’activitat del Govern central i dels governs de les 17 comunitats autònomes», reclamen.

Aquesta auditoria hauria de revisar tres àrees: govern i presa de decisions, assessorament tècnic i científic i capacitat operativa. A més, hauria de considerar les circumstàncies socials i econòmiques –incloent-hi l’augment de les desigualtats– que han contribuït que Espanya hagi sigut més vulnerable a la pandèmia.

Oportunitat de millora

«Animem el Govern espanyol a considerar aquesta avaluació com una oportunitat que ens porti a estar més preparats per a futures pandèmies, prevenir morts prematures i construir un sistema de salut resilient, amb l’evidència científica com a base», assenyalen en el comunicat. Remarquen que aquest examen independent «no s’ha de plantejar com un instrument per buscar culpabilitats. Es tracta d’identificar les àrees en les quals el sistema de salut pública necessita millores».

Admeten que aquest tipus d’exàmens no són habituals a Espanya però sí que s’han fet en institucions com l’OMS o en països com Suècia.

Notícies relacionades

Espanya registra 1.683 contagis de Covid-19 en només 24 hores

El Govern utilitza residències netes de Covid-19 per a avis contagiats

Entre els científics que firmen la carta hi figuren Álex Arenas, que ha assessorat el Govern espanyol i el català; Beatriz González López Valcárcel, membre d’un grup de treball sobre la Covid-19 del Ministeri de Ciència del Govern espanyol i membre del comitè de científics que assessora el Govern de les Canàries, i Ildefonso Hernández, assessor de dos governs autonòmics. També la firmen Alberto García-Basteiro, Carlos Álvarez-Dardet, Rafael Bengoa, Carme Borrell, Margarita Del Val, Manuel Franco, Montse Gea-Sánchez, Juan Jesús Gestal Otero, Joan Carles March, José M. Martin-Moreno, Clara Menéndez, Sergio Minué, Carles Muntaner, Miquel Porta, Daniel Prieto-Alhambra, Carmen Vives-Cases i Helena Legido-Quigley.