La guerra per TikTok

El futur de TikTok va arribar a un punt d’inflexió la setmana passada, quan el president Donald Trump va amenaçar de prohibir-la al seu territori per castigar la Xina per la propagació del coronavirus. «És un gran negoci», va dir en una entrevista a Fox News. «Miri el que va passar amb el virus a la Xina, el que han fet a aquest país i el món sencer és escandalós». Des d’aleshores, la seva Administració ha explicat que el risc es deriva del fet que el Govern xinès pugui accedir a les dades personals dels 100 milions d’usuaris nord-americans de l’aplicació per fer xantatge als seus funcionaris o utilitzar-la com a eina de propaganda, segons consta en el decret que prohibirà les transaccions amb TikTok d’aquí 45 dies. 

«És legítim preguntar-se fins a quin punt són independents les empreses xineses del seu Govern, si té accés a les seves dades o si està mirant de robar informació de forma encoberta, però els arguments contra TikTok semblen extremadament febles», opina l’analista del Carnegie Endowment for International Peace, Michel Swaine. 

TikTok és propietat de ByteDance, la companyia fundada fa gairebé una dècada per Zhang Yiming, un emprenedor xinès de 37 anys que va renunciar a una feina a Microsoft perquè s’avorria treballant en una empresa que ha descrit com un engranatge massa burocràtic. I, des del principi, Yiming va mirar de mantenir TikTok allunyada dels tentacles del Partit Comunista per escapar-se del control dels censors, tot i que algunes fonts afirmen que va censurar continguts durant les protestes a Hong Kong. L’aplicació mai ha operat al seu país d’origen. Els seus centres de dades estan a Virginia i Singapur. I des del mes de maig, quan començaven a notar l’alè de Washington al clatell, està dirigida per un alt executiu de Disney.

No són els primers 

Però res d’això ha servit per apaivagar el zel de l’Administració, que ha optat per obrir un nou capítol en la seva guerra tecnològica a l’obligar Ziming a vendre les seves operacions als EUA a una empresa nord-americana com a condició tàcita per continuar operant al país. Fins ara s’havia centrat en peixos més grossos, principalment ZTE i Huawei, el gegant de les telecomunicacions que competeix a tot el món pels contractes de les lucratives xarxes 5G. Washington no només ha prohibit a les seves companyies que facin negocis amb Huawei, que acusa de proximitat al règim xinès, sinó que fa mesos que fa pressió perquè els seus aliats li tanquin les portes. 

«Les companyies d’internet estan entrant en un món amb barreres creixents per operar globalment», diu Daniel Castro, vicepresident de la Information Technology and Innovation Foundation. Barreres que comencen a configurar un teló d’acer virtual que, segons els experts, empenyerà tercers països a escollir bàndol a mesura que les dues potències procedeixin a ‘desconnectar-se tecnològicament’. Un procés, com a mínim, complicat, atesa l’extrema integració de les cadenes de subministrament al sector. «Al final, tots hi perdem, perquè pujaran els preus i alguna gent perdrà l’accés a certs tipus de tecnologia», afegeix Castro. 

Ni l’Administració ni cap altre país ha presentat fins ara cap prova dels riscos que s’atribueixen a TikTok, que negocia la seva venda a Microsoft després de veure’s atrapada en la pugna geopolítica entre els dos països. Una pugna que alts càrrecs com el negociador comercial Peter Navarro o el canceller Mike Pompeo encapçalen per motius ideològics i d’altres, com el president, per simple rendibilitat política. «El món lliure ha de triomfar sobre aquesta nova tirania», va dir recentment Pompeo en un duríssim discurs, en què va descriure com un fracàs la política d’acostament a la Xina de l’últim mig segle.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per Trump la cosa és més elemental. El seu discurs antixinès li va donar molt bons resultats el 2016, una estratègia que ha redoblat en aquesta campanya després de veure com la seva matraca de greuges calaven entre la població. El 66% dels nord-americans té una opinió desfavorable de la Xina, la xifra més alta des que el Pew Center va començar a fer la pregunta el 2005. I el president ja no només acusa Pequín d’estafar comercialment el seu país o haver arruïnat el seu teixit industrial; també el culpa de propagar la Covid-19 o haver contaminat institucions internacionals com l’OMS. 

Una estratègia que ha sigut cínicament abraçada pel seu partit. «No defensin Trump, ataquin la Xina», deia un memoràndum enviat a l’abril als seus quadros pel Comitè Nacional Republicà. Davant aquesta aparent recerca de bocs expiatoris, TikTok es perfila com l’última víctima propiciatòria per avivar aquestes pors i, de passada, arrabassar a Pequín l’aplicació mòbil amb més èxit global de la seva història.