Pere Casaldàliga, en 15 frases

El bisbe català Pere Casaldàliga, defensor dels drets dels indígenes i un dels promotors de la teologia de l’alliberament, ha mort aquest dissabte als 92 anys a la localitat brasilera de Batatais, on estava ingressat des de fa dies per una afecció respiratòria greu.

Reconegut al Brasil (on vivia des de 1968) per la seva intensa tasca social i defensa dels més vulnerables, se’l coneixia com el «bisbe del poble» per la seva defensa de les ètnies indígenes de l’Amazònia i la lluita contra la violència al camp.

Al llarg de dècades, ha parlat i escrit molt en favor dels que sempre han patit infortunis: més de 50 obres de prosa i fins i tot poesia. Aquestes són algunes de les seves frases:

-- «La Terra és l’únic camí que ens pot portar al cel».

-- «Tot és relatiu, menys Déu i la fam».

-- «No n’hi ha prou amb ser creient. Cal ser creïble».

-- «El gran atemptat diari és la fam al món».

-- «Un dels pecats importants de l’Església santa i pecadora és la falta de capacitat per unir-se les esglésies, absolutitzant el que no és absolut, i no responent al testament de Jesús: que tots siguin u».

-- «On no hi ha llibertat, no hi pot haver justícia».

-- «El meu desig més gran és que s’acabi la fam al món, que s’acabi la fabricació d’armes, la cursa armamentista, que s’acabi la guerra, sobretot aquesta guerra per religió o recolzada per religions».

-- «L’anomenat tercer món és un escàndol en la història humana. Perquè tercer món per definició significa un món prohibit, marginat, explotat, inferior».

-- «En amor, en fe i en revolució, no és possible la neutralitat».

-- «La major part de la humanitat, avui dia, sobreviu en comptes de viure».

-- «Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen».

-- «Jo soc un fill obedient de l’església, però alhora no puc permetre que es continuïn utilitzant mètodes antidemocràtics en la relació dels bisbes, nomenant-los sense la menor consulta amb la comunitat local».

-- «Dels pobles indígenes he après la convivència amb la naturalesa, un cert sentit de comunitat, i relativitzar també moltes coses que la nostra civilització considera absolutes».

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

-- «Per a mi la vida eterna és la convivència plena amb el Déu viu, i amb tots els fills i filles de Déu».

-- «Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit».