Els científics apunten que després de la pandèmia la normalitat pot trigar dos anys com a mínim

Diversos experts han estimat que el repte després de la pandèmia serà «tornar a la situació de normalitat anterior», una cosa que, han remarcat, «pot trigar un parell d’anys, com a mínim». És una de les conclusions del cicle de webinaris organitzat per la Càtedra MySphera a la Universitat Politècnica de València (UPV) en què en les últimes setmanes han participat destacades personalitats i professionals de diverses entitats i empreses del sector sanitari i tecnològic, tant nacional com internacional.

Una de les idees més repetides al llarg d’aquestes trobades ha sigut la «ferocitat i virulència» d’aquesta pandèmia. Els experts han remarcat en aquest sentit la importància de les investigacions per trobar una o diverses vacunes contra la Covid-19, ja que és «l’única teràpia que tenim per erradicar aquest virus».

«Si algú estava preparat, que aixequi la mà. Això era una cosa de llibres de ciència-ficció i de pel·lícules catastrofistes. Jo vaig ajudar a redactar el pla de catàstrofes de l’Hospital de la Vall d’Hebron, en què vam visualitzar tota mena de situacions, des d’accidents aeris, atemptats terroristes, intoxicacions massives, accidents de tot tipus, incendis, però ningú va imaginar que pogués arribar una pandèmia d’aquest estil. El nostre model de pandèmia és la de grip de cada any i està més que clar que el que estem vivint no té res a veure amb la grip estacional», declara Juan Antonio Hueto, coordinador de Processos Quirúrgics dels Hospitals de l’Institut Català de Salut.

Hueto afirma que la pandèmia ens ha fet veure que el sistema sanitari espanyol no era tan fort com ens pensàvem, entre altres raons a causa de la descapitalització a què se l’ha sotmès els últims anys. També lamenta la manca de decisions ràpides contra el virus, així com la falta de recolzament de la societat o la desprotecció a què s’ha sotmès la gent gran.

«Ara, el repte que hem d’afrontar en aquesta postguerra de la Covid és tornar a la situació de normalitat anterior. I això ens portarà un parell d’anys, com a mínim», afirma.

La vacuna, «única teràpia»

Per tornar a aquesta normalitat, la vacuna apareix com «l’única teràpia que tenim per erradicar aquest virus o almenys per portar-lo a uns nivells que siguin manejables pels diferents sistemes sanitaris i per l’economia global», destaca Hueto.

José Pagan, professor de Salut Pública a la Universitat de Nova York i Director de la Junta de Govern del Sistema d’hospitals de la ciutat de Nova York, s’ha expressat en la mateixa línia .  Segons la seva opinió, la gestió –i l’impacte– del coronavirus a nivell mundial ha sigut molt dispar i la política, la ideologia i la mateixa cultura de cada país han influït significativament en aquesta heterogeneïtat de models.

I sobre la vacuna, és rotund al «demanar als líders que transmetin un missatge molt clar de la seva importància com a solució a aquest problema». El professor de la Universitat de Nova York també assegura que el virus ha provocat una revolució tecnològica que no té tornada enrere i que quedarà arrelada al sistema.

«Per exemple, crec que la telemedicina ha arribat per quedar-se. Aquesta pandèmia també ha obert les portes a altres tecnologies, com l’ús d’‘apps’ per analitzar i gestionar l’expansió del virus; i fins i tot a altres que permetran que els hospitals siguin més eficients i funcionin millor, al reduir la quantitat de pacients que puguin coincidir en un lloc, organitzar els fluxos de persones, organitzar les cites, etc.», apunta Pagán.

Transformació digital

Ara bé, almenys en el cas d’Espanya, durant aquests webinaris ha quedat clara la necessitat d’una transformació digital de la nostra sanitat que vagi més enllà de la teleconsulta. Una transformació que té un triple eix de millora, segons va exposar Julio Jesús Sánchez des del Grup Telefónica.

En els últims anys, Sánchez lidera l’equip de projectes de Sanitat Digital i enfoca la seva activitat en la direcció de projectes de transformació digital de la sanitat, la telemedicina i la privacitat de les dades sanitàries. Segons la seva opinió, aquesta transformació digital primer se centra en la satisfacció del pacient, «perquè amb aquesta transformació hi haurà pacients per a qui l’acostament al sistema sanitari serà més còmode».

«També té relació amb la seva pròpia salut; està demostrat científicament que hi ha intervencions remotes que ajuden a millorar el seu estat. I igualment està relacionat amb l’eficiència a l’hora de fer servir els recursos. En els tres nivells, la transformació digital és clau», assenyala Sánchez.

Des de Medtronic Germán Gutiérrez (Integrated Health Solutions Business Director), i Jorge Posada (IHS Innovation Portfolio Manager; Project Manager ACTIVAGE) es van expressar en el mateix sentit. Segons la seva opinió, «ha quedat clara la gran oportunitat de futur i de present que suposa la digitalització per millorar els serveis, els resultats en salut i la seguretat i experiència de pacients i professionals mentre mantenim els costos en nivells assumibles».

‘Apps’ de rastreig 

Notícies relacionades

El fort augment dels contagis per Covid fa témer una tardor complicada als científics

Una vintena de científics reclamen una auditoria sobre la gestió del coronavirus a Espanya

Sobre quines eines són clau per respondre a una pandèmia, Julio Jesús Sánchez es va referir, entre d’altres, a les ‘apps’ de rastreig. «L’OMS hauria d’haver-les tingut des del primer moment, però no va ser així. I Apple i Google, les administracions de diferents països, etc. van haver de desenvolupar les seves aplicacions a correcuita. Com es tracta d’estar més alerta per a la següent pandèmia –perquè aquestes passen, és una cosa inherent a la biologia humana–, l’‘app’ de rastreig hauria d’estar llesta aleshores», va afegir.

«Si hi ha una evidència clara que deixa al seu pas la crisi sanitària global és la necessitat d’evolucionar. Un progrés necessari tant a nivell social com en un sector que ha sigut clau en els moments més crítics de la pandèmia, la sanitat. Una conjuntura que ha posat en relleu l’avenç inevitable que hem de portar a terme amb la digitalització i la tecnologia. Elements que fins al moment hem tingut a l’abast, però que, en molts àmbits, com el sanitari, no s’han explotat al màxim», conclou Vicente Traver, director del grup SABIEN-ITACA de la Universitat Politècnica i coorganitzador d’aquestes trobades.