Sputnik V, la vacuna russa contra la Covid s'enlaira sense estudis que l'avalin

El 4 d’octubre del 1957, la Unió Soviètica va llançar sense previ avís el primer satèl·lit artificial de la història; l’‘Sputnik I’. Mig segle després, la història es torna a repetir. Aquest dimarts, Rússia ha anunciat que té llesta la primera vacuna del món contra la Covid-19; batejada com a Sputnik V. Vladimir Putin ha presentat l’assoliment com una fórmula «segura i eficaç, que ha superat totes les proves necessàries i que permet aconseguir una immunitat estable davant el virus». Les injeccions començarien a subministrar-se en els pròxims mesos. Mentrestant, la comunitat científica internacional rep aquest anunci amb recel. Perquè la vacuna russa s’enlaira sense estudis que n’avalin l’eficàcia. 

La injecció russa, ideada per l’Institut d’Investigació Gamaleya de Moscou, s’ha desenvolupat molt de pressa i en el més absolut secretisme. Les primeres proves d’aquest compost van començar oficialment el 17 de juny, amb 38 participants d’entre 18 i 60 anys reclutats a Moscou. Aquesta primera fase de la investigació, destinada essencialment a comprovar la seguretat del fàrmac, havia d’acabar entre el 5 i 15 d’agost. Això és tot el que es reflecteix en els informes tècnics oficials, publicats a ‘Clinical Trial’ i recollits en la panoràmica de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’estat de les vacunes, actualitzada el 10 d’agost. 

Tarik Jasarevic, portaveu de l’organisme de les Nacions Unides, afirma que l’OMS està en contacte amb les autoritats sanitàries russes per a l’avaluació del compost. Però també ha advertit que, abans d’aconseguir el vistiplau, haurà de realitzar-se una «revisió i avaluació rigorosa de totes les dades de seguretat i eficàcia requerides». «Accelerar els progressos no ha de significar posar en compromís la seguretat», ha recalcat Jasarevic en una roda de premsa realitzada aquest dimarts al matí. 

Entre els experts preocupa que, per la rapidesa, s’hagin tirat els protocols científics per la finestra. Fa unes setmanes, Anthony Fauci, immunòleg i director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Contagioses dels Estats Units, va mostrar la seva preocupació amb l’opacitat d’alguns dels projectes xinesos i russos. «Les afirmacions que tenen una vacuna llesta per distribuir abans de fer les proves són, com a mínim, problemàtiques», va esgrimir en aquell moment.   

Sense rastre dels estudis russos

La injecció, registrada sota el nom tècnic ‘Gam-COVID-Vac’, consta entre els 26 candidats a vacuna que ja s’estan testant en pacients. Però no entre els sis més avançats, que just comencen ara la tercera fase dels assajos clínics. Els estudis més avançats fins ara podrien començar a donar resultats preliminars (més o menys concloents) la pròxima tardor. I això segons apunten els més optimistes. Molts d’altres entreveuen el final dels assajos a principis de l’any que ve i reconeixen que fins i tot aquest horitzó suposaria una velocitat rècord. Per això l’anunci rus resulta encara més desconcertant.  

A principis d’aquesta pandèmia, centenars d’institucions científiques internacionals es van comprometre a difondre tota la informació i troballes sobre el virus de manera ràpida i transparent. Aquest compromís també incloïa tot el que fa referència als avenços sobre les vacunes, la gran promesa per frenar l’expansió de la pandèmia. Tots els estudis en curs, de fet, actualitzen periòdicament els seus resultats per retre comptes dels èxits (i els fracassos) obtinguts fins ara. Científics, farmacèutiques i governs de tot el món han reiterat el seu compromís amb la transparència. El suposat èxit de la vacuna russa, doncs, hauria escapat a aquest principi. 

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

L'OMS afirma que «potser no hi haurà mai una solució» per al coronavirus

La fase dos i tres de la investigació russa, en les quals el compost es prova a gran escala per comprovar l’efectivitat del fàrmac i els seus possibles efectes adversos, no consten en cap dels reposadors oficials. Ara com ara no hi ha rastre de com (ni on) s’han portat a cap les últimes fases dels assajos clínics. L’única informació que ha transcendit sobre els últims estudis clínics del compost la va difondre a finals de juliol Kirill Dmitriev, conseller delegat al capdavant del fons sobirà rus, principal inversor del projecte. Llavors es va explicar que la fase tres de la investigació començaria el dia 3 d’agost, amb estudis en «centenars» de persones a Rússia, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Tot i que, de moment, no hi ha més informació sobre això. 

La fórmula russa per aconseguir una immunització contra el SARS-CoV-2 es basa en un mètode bastant innovador que, ara com ara, no s’utilitza en cap de les vacunes disponibles en el mercat. Es tracta d’utilitzar un virus diferent (molt més feble i amb poca capacitat de replicar-se) en el qual s’insereixen parts del SARS-CoV-2 per generar així una resposta immunitària específica contra aquest patogen. Aquesta mateixa tècnica també guia el projecte de la vacuna de CanSino, que, tot i que continua testant-se en la segona fase dels assajos clínics, ja ha sigut aprovada pel Govern xinès per al seu «ús d’emergència» en empleats estatals i forces armades.