«¿Què serà el següent? ¿També ens prohibiran riure?»

«Potser és el moment». ¿De què? «De deixar de fumar». Ho diu convençuda, però poc. «Són molts anys d’addicció i molts intents fallits de deixar-ho».  És la Lali, dona en la cinquantena que aquest divendres a la tarda assaboria amb la mateixa fruïció el cigarro que el cafè. En una terrassa, per descomptat. «Cafè i tabac són un binomi difícil de dissociar», afirmava.  Així que «potser ho deixo tot». Ho deia amb resignació, ja que tot i que és conscient de com de dolent és fumar també se sent assetjada: «Primer ens van fer fora de l’interior dels locals i ara ens fan fora de les terrasses». No acaba d’entendre el perquè de la decisió de prohibir inhalar i exhalar fum si no hi ha dos metres de distància interpersonal: «És una cosa més de les que costen comprendre de la gestió d’aquesta pandèmia». No del tot:  hi ha consens científic, avalat per l’OMS, que l’acte de fumar comporta riscos per a qui ho practica i per a la resta.  ¿Continuarà anant a una terrassa si no pot fumar? «Prendré el cafè a casa sense que ningú m’esbronqui per tenir un cigarret a la mà». Doncs això.

Més guerreres es mostraven la Rosa, la Carmen i la Norma, refresc i cigarros sobre la taula durant la pausa laboral. Després de cinc hores de jornada, el descans sembla necessari. «És una caça de bruixes. Sempre van contra els fumadors, a aquest pas ens traurem tots els vicis per obligació». Estaven enfadades, i afirmaven que si no poden relaxar-se en una terrassa i fumar si els ve de gust, deixaran d’anar al bar. I això, la possible marxa del personal amb el fum cap a altres llocs, és el que preocupa el Gremi de Restauració, «molt crític» amb les mesures acordades; i molt amoïnat econòmicament després de tants mesos de pandèmia, tancament i aforaments limitats.

Hi ha desconcert

Notícies relacionades

Fátima Ofkir, amnistiada després de passar 7 anys en una presó d’Oman: «Ja soc a casa, quan estigui estabilitzada podré parlar»

La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa

Tot i que en aquest cas, afirmen, «no afectarà les terrasses dels bars i restaurants, ja que la distància d’1,5 metres entre taules ja es respecta, de fet, ara mateix és de dos metres».  Potser no tenen del tot raó ja que l’acord parla d’«una distància mínima interpersonal de, almenys, dos metres», i «distància interpersonal» implica, en principi, la solitud del fumador en una taula. «Ens pronunciarem quan tinguem la resolució», afirmen des del gremi. Punt.

De fet, al sector de la restauració hi ha desconcert (i enuig) per tantes anades i vingudes. Hi ha, com a exemple, la norma de tancar a mitjanit: imposada, després provisionalment suspesa pel TSJC i avui de nou recuperada pel Govern. La Paqui, una de les propietàries de l’Snack 55 del passeig de Sant Joan, està pendent de com queden totes les mesures. Però la del tabac, si només es tracta de mantenir distància entre taules, no la preocupa: «Tenim molt espai i podem garantir molta separació». Tot i que personalment no entén la restricció: «Què hi fa que la gent fumi, parli o canti. En lloc de posar metges, llits i rastrejadors es dediquen a anar a les palpentes. ¿Què serà el següent? ¿També ens prohibiran riure?».