Els gihadistes 'inspirats', l'amenaça més activa tres anys després del 17-A

L’‘inspirat’, segons la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, és una persona que s’ha radicalitzat sense necessitat de cap catalitzador. És a dir, cap reclutador l’ha seduït per convertir-lo en un gihadista. «Pot ser d’origen àrab o occidental i, per diversos motius, consumir l’abundant propaganda que l’Estat Islàmic difon a internet i acabar protagonitzant un atac». Aquests ‘actors solitaris’, com se’ls coneix al Cos Nacional de Policia o la Guàrdia Civil, ni tan sols han establert contacte amb Daesh. «Actuen pel seu compte i amb el que tenen al seu abast: un cotxe, un ganivet...». Els últims set atacs ocorreguts a Europa aquest 2020 – al Regne Unit i tres a França– han sigut protagonitzats per aquest perfil terrorista, el més complicat de detectar. 

«No tenim manera de saber quin tipus d’informació consumeix la gent en la intimitat del seu domicili», admeten fonts dels Mossos. Les mateixes que, en sentit contrari, també criden a no espantar-se davant una realitat de la qual, actualment, no consta cap perill imminent a Catalunya. La policia catalana té en marxa, com abans del 17-A, els PRODERAEV (Procediment de Detecció de Radicalisme i Extremisme Violent), que consisteixen a formar agents locals, mestres o funcionaris de presons –entre d’altres– perquè alertin de símptomes de radicalització detectats en el seu entorn. Que aquest tipus de perfils siguin actualment l’amenaça més plausible es deu sobretot al context geopolític. «La pressió que ha exercit la comunitat internacional sobre l’Estat Islàmic ha provocat que hagi de centrar-se a defensar-se i li resulti més complicat coordinar grans atacs».

Camuflats a la xarxa

Mossos i Policia Nacional coincideixen a assenyalar que el context de confinament provocat per la pandèmia durant els últims mesos ha crescut el risc d’exposició a la propaganda gihadista de la xarxa. El Daesh, segons agents de la Comissaria General d’Informació del CNP, ha explicat als seus seguidors que el coronavirus és un càstig d’Al·là i ha animat els compromesos –es graven en vídeo jurant fidelitat al califat– a sortir a atacar al carrer, on hi hagi molts membres de les forces de seguretat.

Durant el confinament, a més, expliquen els policies nacionals consultats, s’ha detectat que alguns dels consumidors d’aquesta propaganda destinada a sumar adeptes per a la causa islamista es camuflen a internet utilitzant VPN (Virtual Private Network) anonimitzadores, que connecten els dispositius sense que es vegi el seu identificador, o IP. La Policia també confirma que en els últims mesos ha crescut el trànsit del gihadisme a internet. 

El criminòleg David Garriga adverteix sobre la mateixa qüestió: «El Daesh s’ha alimentat de l’aïllament social del confinament i del posterior distanciament en la nova normalitat. Controla l’espai virtual i l’explota tàcticament, la via de captació ‘online’ pot afavorir aquest tipus de terroristes inspirats». 

Fanatitzats a distància 

«Un fanàtic no ha d’haver anat a Síria per convertir-se en un perill», explica recorda un comandament policial de la lluita antigihadista. Molt motivats contra els agents estaven els quatre gihadistes takfirs, els més radicals, capturats a Baños de Calatrava (Ciudad Real) el passat 22 de maig. S’autodenominaven «soldats invisibles». Abans de la pandèmia, anaven el líder i tres acòlits per les festes dels pobles amonestant els musulmans que estiguessin festejant. Amb el virus, van pujar d’esglaó.

El cas de juramentat més inquietant dels interceptats aquesta primavera és el de Mohamed Yassin Amrani, detingut a Barcelona per la Guàrdia Civil el 8 de maig. Estava en un embogit punt d’ebullició de la seva radicalització. Havia perdut la seva feina de cambrer per la pandèmia i es trobava a punt de la indigència. Trencava el confinament per Barcelona buscant objectius per atemptar. Entre els seus plans hi havia el de degollar algun espectador a les grades del Camp Nou durant un Barça-Madrid.

Catalunya atrau bona part dels esforços de la lluita antigihadista del Cos Nacional de Policia: ja acumula sis operacions des de l’inici de 2019 amb nou de detinguts, que són un terç dels capturats per aquest cos a tot Espanya. La cèl·lula de reclutats que va interceptar el 8 de juliol a Badalona és també un cas clau: El líder és un marroquí que se’n va anar a Síria. Tres dels seus prosèlits, molt radicalitzats, provaven maniobres de distracció contra la vigilància policial.

El més freqüent, no el més perillós

Malgrat que l’amenaça actual més apressant l’encarnen aquests ‘solitaris’, tant els policies com els experts coincideixen a no menysprear la coordinació de l’Estat Islàmic. «Els atemptats de Barcelona i Cambrils van ocórrer en el context d’un extraordinari cicle de mobilització gihadista dins d’Europa Occidental. El cicle ha remès però l’amenaça del terrorisme gihadista persisteix. Els atemptats perpetrats per actors solitaris són l’expressió més freqüent d’aquesta amenaça, però no la principal, que correspon a actes de terrorisme darrere dels quals hi ha cèl·lules o xarxes, especialment si tenen connexió amb organitzacions gihadistes basades en zones de conflicte», explica Fernando Reinares, director del Programa sobre Radicalització Violenta i Terrorisme Global, del Reial Institut Elcano. Garriga, en el mateix sentit, recorda que preval «un terrorisme global que, lluny d’aturar-se, continuarà manipulant, radicalitzant i atemptant». Les comunicacions i amenaces terroristes difoses durant la pandèmia «són oportunistes» i no indiquen, necessàriament, «una amenaça imminent», explica el criminòleg. Tot i així, el risc continua «latent». 

La lliçó del 17-A 

La coordinació entre els Mossos i els cossos estatals és «excel·lent», segons s’assegura des de la policia autonòmica. «Estem en el CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) i parlem gairebé tots els dies. Compartim tota la informació i l’estat de les investigacions». La falta de lleialtat entre policies va ser clamorosa abans dels atemptats i també en els dies immediatament posteriors a aquests. L’esperada entrada en el CITCO dels Mossos, i la lliçó apresa del 17-A, semblen haver canviat a una entesa clau per a la seguretat ciutadana

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Anna Teixidor, autora del llibre ‘Sense per a morir’, la investigació més exhaustiva sobre la van radicalitzar els joves de Ripoll, lamenta que tres anys després no s’hagin pres totes les precaucions necessàries. «Sobretot en l’aspecte de la prevenció social», remarca. «Continuen faltant espais d’assessorament a què puguin recórrer familiars o amics de joves que presentin símptomes de radicalització, un pas previ a contactar directament amb la policia». En altres països hi ha entitats civils que compten amb aquest tipus de recursos, preocupa que les administracions «no són prou a sobre d’aquest problema» en un context «d’ascens del populisme, de l’extrema dreta o de l’extrema esquerra» que pot impulsar «actituds totalitàries». 

El secretari d’Igualtat, Oriol Amorós, per la seva part, defensa que la prevenció del Govern és l’adequada. Les polítiques se centren en tres eixos: «igualtat, contra del rebuig de la diversitat i foment de la interacció». «L’únic element que tenen en comú –els terroristes– és que no volen la societat a la qual pertanyen», explica per recordar la procedència diversa d’alguns dels últims autors d’atemptats –que no eren musulmans– i per remarcar que la prevenció ha d’actuar sobre les barreres econòmiques que pateixen alguns joves –molts d’ells d’origen magribí– i contra el rebuig que generen alguns dels seus «elements identitaris».