Així es ven un pis ocupat | Àudio

Per 2.000 euros ofereix la casa, un pis de dos dormitoris que, segons ell, ningú reclama. La policia no serà cap problema: «Pot passar i demanar-te la documentació, però no passa res», assegura. Els veïns tampoc: «Ja hi ha uns altres dos ocupes a l’edifici». I la llum i l’aigua estan punxades: «No hi ha calefacció, però com que no pagues la llum, pots posar radiadors elèctrics», diu l’inquilí il·legal.

El preu és de mercat, segons fonts policials. Entre 1.500 i 2.500 euros solen demanar els ocupes urbans que traspassen la casa. Generalment, expliquen aquestes fonts, traspassaran la vivenda quan la seva presència ja estigui «cremada», perquè s’aproxima un desallotjament judicial o per la pressió veïnal i policial. Quan la comissió judicial arribi per desallotjar-lo, trobarà a la casa una altra persona que no és qui ha sigut jutjat i condemnat.

En el primer semestre d’aquest any, 7.450 denúncies per ocupació il·legal van arribar a les forces de seguretat, segons l’estadística de criminalitat del Ministeri de l’Interior. La xifra puja un 5,03% respecte al mateix període de l’any passat. Catalunya, amb 3.611, acumula gairebé la meitat dels casos, i registra un augment del 13,19%. Andalusia (1.183 casos) i Madrid (657 denúncies) la segueixen a la llista.

Aquesta estadística no discrimina quantes ocupacions són de cases sense ús (usurpació de vivenda) i quantes són entrades a cases de propietaris que s’han absentat (violació de domicili).

I ni l’estadística ni el Codi Penal preveuen un tipus específic per a la conducta de l’ocupa d’Alcalá. Traspassar una casa usurpada no està descrit com a delicte. Potser, apunten fonts judicials, és inductor i cooperador necessari d’altres delictes: una nova ocupació i un nou frau al subministrament elèctric.

Si no hi ha violació de domicili, el Codi Penal considera un delicte lleu l’ocupació, i la castiga amb el desallotjament i una multa de dos a tres mesos de durada.

Les estadístiques judicials no aclareixen si els condemnats són majoritàriament persones en estat de necessitat, i no màfies organitzades, ni quants dels perjudicats o denunciants són propietaris particulars, i no societats d’actius immobiliaris. El traspàs de vivenda ocupada, en qualsevol cas, és més propi d’un ocupa particular, i es fa cada vegada més, indiquen fonts policials. Els seus autors no solen ser okupes col·lectius d’edificis en desús, ni persones que ocupen ocasionalment després d’haver sigut desnonades per ser a l’atur, perdre els ingressos i no poder pagar la vivenda; es tracta d’un tipus d’ocupa «professional», indiquen les mateixes fonts.

«Es busca una casa ocupa»

«Hola busco pis ocupa que sigui de banc si algú em pot ajudar puc pagar entre 400 i 500 euros», diu, literalment, un dels últims anuncis de demanda de vivendes ocupades que apareixen a milanuncios.com Aquest va ser penjat dimecres passat per algú que vol un sostre a [sic] «zona viladecans, sant boi, gavà, castelldefells, prat de Llobregat».

Alguns d’aquests anuncis són encara més directes i es dirigeixen a les màfies de l’ocupació: «Busco xalet per la zona de Benicarló, que me l’obrin per ocupar, amb aigua i llum enganxada i pany canviat nou, que sigui d’embargat del banc a poder ser», deia un anunciant de la mateixa web dijous passat. Oferia 450 euros.

L’aflorament d’aquests missatges a les pàgines immobiliàries de portals convencionals dona idea de com s’ha normalitzat el traspàs i lloguer de vivendes ocupades.

Els anuncis no són només de demanda, també d’oferta. Un ocupa de Getafe anuncia [sic]: «Pis d’ocupa només per a persones interessades si no eviti escriure. 3a planta. Ascensor». El preu és de 1.600 euros. L’ocupa, com en el cas del d’Alcalá, repeteix el mateix quan li pregunten si el preu és negociable: «No. Tinc una altra gent esperant».

Inquilins de confiança

Durant els anys 50 i 60 del segle passat hi va haver un fenomen barraquista. Emigrats sense recursos es construïen un sostre al costat d’algun rierol a les perifèries de Madrid i Barcelona, al costat de cabanes d’altres tan pobres com ells. Avui els més desfavorits de la crisi es refugien en un nou model de barraquisme, igualment il·legal, igualment pobre, igualment perseguit, a ratxes, per les forces de seguretat, i que igualment genera, en ocasions, illes de delinqüència que posen els veïns en peu de guerra.

A l’ombra de l’ocupació de vivendes buides ha sorgit un altre negoci. Eufemísticament se l’anomena, en anglès, «house keeper», la traducció del qual vindria a ser «guarda». Però els que s’ofereixen prefereixen dir-se, més planerament, «inquilins antiocupes».

És el cas de M., immigrant romanès amb ofici i benefici a La Rioja, però massa despeses. Pare de tres nens, el lloguer de la seva vivenda li surt caríssim i s’ofereix a internet per viure en una casa gratis a canvi d’impedir que l’ocupin. Està disposat a anar-se’n quan l’amo li demani. «I ho firmem en un contracte ¿eh? com les persones normals», proposa. Es va animar a oferir-se després de veure altres inquilins dissuasoris «a Múrcia, on hi ha molts ocupes».

A Madrid, C.J., jardiner de l’ajuntament acabat de divorciar amb 52 anys, apuja l’oferta: està disposat a pagar 200 euros de lloguer per una vivenda buida. «Soc jo sol, no necessito gaire», diu.

A C.J. li val qualsevol casa en bon estat a qualsevol punt comunicat de la Comunitat de Madrid. «És que per 400 euros a Madrid només aconsegueixes una habitació», explica.

Els inquilins antiocupes ofereixen un valor afegit: si impedeixen l’ocupació, la casa salvada no baixarà de preu, i no acabarà com a pastura d’inversors que operen en un altre negoci tan discret com els altres dos: comprar immobles amb problemes al 40% del seu valor. Són els ganguistes de l’ocupació, grans clients de les quadrilles de desocupadors.

2.500 euros per treure l’ocupa

Fredy ‘El Gigante’, rècord mundial d’halterofília en la modalitat Press Banca, es guanya la vida amb Fuera Okupas, una empresa d’origen barceloní que ja té seus també a Madrid i València. En la seva nòmina també hi ha el púgil Enoc ‘el toreador’ Solves, campió d’Espanya d’arts marcials mixtes. En la seva publicitat, la firma presenta les seves fotos com a aval. A Solves se’l veu en combat en un ring; el Fredy mostra un bíceps enorme al costat d’un cartell en què es llegeix: «Okupa, ho tens tens negre».

La societat va néixer el 2017. Després del confinament, la seva feina s’ha multiplicat, «en el tema de l’ocupació, un 30%, i pel que fa a l’impagament de lloguer, una barbaritat: un 200%», explica Jorge Fe, experseguidor de morosos i gerent i fundador de Fuera Okupas. Després de la seva estadística es veu l’ombra de la crisi.

L’extensió de l’ocupació de vivendes (i no de l’okupació social de locals abandonats) ha propiciat l’aflorament de mediadors d’aspecte imponent, que en grup i de forma més o menys coactiva convenç l’ocupa perquè se’n vagi. Les empreses, sobretot a Catalunya, València, Madrid i la Costa del Sol, han trobat personal als gimnasos d’esports de lluita i l’ambient dels porters de discoteca.

La firma de Jorge Fe cobra la mitjana del sector, 2.500 euros més IVA per un xalet a Pozuelo o per un pis a la Barceloneta. Mil es paguen quan es firma el contracte, i la resta quan l’amo recupera l’ús de la vivenda.

«El nostre servei sempre és de mediació: si no hi ha diàleg, no hi ha acord», aclareix Jorge Fe per negar que es faci servir la violència. «Si ens dediquéssim a treure la gent per força no estaríem parlant normalment vostè i jo: per entrevistar-me hauria de visitar-me a la presó de Quatre Camins».

Diu Fe que té raons per enviar forçuts a parlar amb l’ocupa: «Quan arribem no som ben rebuts. Quan jo envio un col·laborador meu a trucar a una porta no sé què em trobaré darrere. I sol ser autèntica xusma, delinqüents que surten amb ganivets, amb pals...»

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Algunes empreses utilitzen part dels diners del client per subornar l’ocupa i que se’n vagi. Fe nega aquesta pràctica: «Nosaltres no paguem l’ocupa, no premiem l’ocupació. Alguna vegada li hem donat diners a algú, però petites quantitats perquè pugui agafar una furgoneta i anar-se ràpid».

Les tàctiques de negociació canviaran. Un jutjat de Palma va admetre a tràmit el maig passat la denúncia d’un constructor al qui quatre ocupes li van demanar 8.000 euros per deixar quatre pisos d’un edifici de la capital balear. L’empresari va pagar... i va denunciar. Els acusa d’extorsió, castigada amb set anys de presó. «Nosaltres, de fet, acusarem d’extorsió qualsevol ocupa que ens demani diners», assegura Fe.