Tornada al col·le: un abisme d'incògnites

Escolaritzar els fills (a partir dels sis anys) és una obligació legal dels pares i un dret de les criatures. Però ja hi ha famílies que s’hi neguen. ‘Sense seguretat no tornem’ és el lema amb què els pares i les mares que formen la plataforma andalusa Escuelas de Calor s’estan mobilitzant en les xarxes i als carrers per sumar suports a la seva causa: negar-se que els seus fills vagin al col·le en les circumstàncies actuals. Fa anys que es queixen de les males condicions de les aules (mal ventilades i sense aire condicionat que alleugi les altíssimes temperatures a partir del maig), així que ara la seva guerra es trasllada a la Covid-19, infinitament més perillosa que la calor.

Demanar el tancament de centres

A Madrid –la comunitat ara mateix més afectada pel coronavirus– el panorama empitjora encara més per l’anunciada vaga de docents. No obstant, el sindicat independent ANPE (Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament) s’acaba de desmarcar de l’atur. «Volem transmetre a la societat en general i a la comunitat educativa en particular que en aquests moments de pandèmia no som partidaris de convocar ni recolzar vagues del professorat. No volem privar del dret a l’educació al nostre alumnat en aquests moments d’emergència sanitària tan difícils», expliquen fonts del sindicat. ANPE, no obstant, es mostra contundent demanant mesures sanitàries. «Si això no succeeix demanarem el tancament dels centres, abans de posar en risc la salut de tota la comunitat educativa».

Personal d’infermeria

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Professors i famílies reclamen des del juny que s’escolti la seva veu per dissenyar el començament del curs 2020-21. Els sindicats de docents i les associacions no confessionals com CEAPA (Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat) asseguren que aquest pla quedaria en paper mullat si no inclogués partides econòmiques per cobrir aspectes bàsics. Per exemple, la contractació de més professors –una cosa que sí que ha anunciat el País Valencià– i abaixar les ràtios. No obstant, si no es canvia la llei perquè hi hagi menys nens per classe, la recomanació política per a l’organització de ‘grups bombolla’ d’uns 20 estudiants queda en això, en una simple recomanació. Augmentar les tasques de neteja i desinfecció dels centres, assegurar la presència de personal d’infermeria (una cosa que sembla tan fonamental i que, no obstant, no està estesa) i obrir els menjadors escolars són altres de les exigències de pares i docents. Tot això requereix «instruccions clares» perquè la tornada al col·le sigui 100% presencial, insisteix CEAPA. El mateix per planificar què fer en cas que un alumne presenti algun símptoma compatible amb la Covid-19. Inclosos la tos, el malestar i la febre, denominadors comuns de les aules a l’hivern, sobretot entre els més petits. Així mateix, ¿què s’ha de fer si un estudiant és positiu en un test de coronavirus? El més lògic seria que la resta dels seus companys (i els mestres) estiguessin en quarantena. Però ¿també ho hauran d’estar els seus pares i mares? Els professors d’ANPE, per la seva banda, imploren que les mesures siguin «unificades i consensuades amb totes les comunitats autònomes i liderades pel Ministeri d’Educació». Això, conclouen, evitaria la disparitat de criteris adoptats pels diferents territoris.

Per ANPE, un altre aspecte fonamental és el pla de digitalització, davant un possible escenari de tornada a les aules de manera semipresencial o davant el tancament parcial o total dels centres educatius. El pla hauria d’incloure dotació de material tecnològic i de connectivitat, formació tant de docents com alumnes i creació i adaptació de plataformes digitals.