«És impossible debatre amb un conspiranoic convençut»

Aquests dies veiem manifestacions en les quals s’afirma que les mascaretes maten, que el virus no existeix i que les vacunes porten microxips. ¿A què es deu l’auge d’aquestes idees?

La conspiranoia sobre el virus té múltiples causes. Vivim en un moment molt convuls i la ciència ha reflectit molta incertesa, perquè és així com funciona. Les teories de la conspiració, en canvi, han afirmat tenir la veritat absoluta des del primer moment. La gent que creu en aquestes idees sent que té el control de la situació. I que pertanyen a l’elit ‘dels que saben la veritat’. Defensar aquesta causa els defineix. 

¿Creure en aquestes teories té a veure amb la falta d’informació?

No. Les persones ben formades (i informades) també poden caure en aquestes idees. Un dels científics que va descobrir el virus del VIH, i que va guanyar un Nobel per això, també ha defensat que el coronavirus ha sigut fabricat en un laboratori xinès. O que les vacunes maten. I sabem que tot això no és cert.

En aquest moviment conflueixen negacionistes del virus, antivacunes i defensors de les pseudoteràpies. ¿Com convergeixen aquestes teories?

Creure en bajanades és com una politoxicomania. Si creus en una, ets tolerant amb totes les altres. El que creu que les mascaretes són nocives és més propens a creure que hi ha una conspiració mundial sobre la pandèmia. Igual que el que creu en el tarot també confia en l’astrologia, les ‘teràpies alternatives’ i tot el que surt del que és ‘oficial’. Els éssers humans no som lògics, però fem el possible per sentir que som persones coherents. 

Els que defensen que el virus no existeix es manifesten al costat dels que diuen que es cura amb lleixiu. ¿Com pot ser que les dues idees coexisteixin en un mateix espai? 

Perquè els éssers humans manegem les contradiccions molt bé. Si dues teories conspiranoiques es contradiuen, els seus defensors argumenten que és culpa d’unes dades falses o d’unes forces fosques que manipulen la informació. Les contradiccions els són igual mentre serveixin per alimentar la mateixa idea.

De vegades resulta complicat desxifrar la lògica d’aquestes teories... 

És clar. Però s’ha d’entendre què hi ha darrere d’aquestes teories per guiar el debat. Els antivacunes de veritat creuen que estan fent el millor per als seus fills. Si volem que canviïn d’opinió, hem d’empatitzar amb les seves preocupacions. 

¿Les pseudociències tenen un color polític?

Evidentment. Totes les idees reflecteixen una determinada manera de veure el món. Les creences pseudocientífiques s’entrellacen amb algunes idees d’esquerres, en tant que defensen una idealització del passat, creences mediambientals i el descontentament cap a les autoritats. 

¿Quin paper han jugat les xarxes socials en aquest procés? 

Notícies falses i conspiracions han existit sempre. Ara no és que siguem més crèduls, sinó que la informació corre més ràpid. Les persones no estem equipades per separar el coneixement bo del dolent, perquè això requereix molt temps i energia. Les notícies falses donen missatges senzills i impactants i les xarxes socials inciten a compartir-los. 

Vista la difusió d’aquestes idees en xarxes socials, ¿val la pena entrar a desmentir-les?

Sí, però sense que això els serveixi d’altaveu. George Lakoff, científic cognitiu, proposa fer-ho amb la tècnica del ‘sandvitx de veritat’. Primer dones la informació veritable, després destaques els punts de fricció amb la mentida i després tornes a repetir la veritat, destacant les diferències entre totes dues. És complicat, perquè desmuntar una notícia falsa requereix molt temps i energia. 

¿Què podem fer si algú pròxim a nosaltres ha caigut en aquests cercles? ¿Com s’ha de plantejar la conversa? 

La confrontació directa és contraproduent. Funciona més entaular una conversa amb ells per intentar entendre què és el que defensen i preguntar-los per la lògica de les seves afirmacions. Així seran ells mateixos els que en destapin les contradiccions. I potser això els faci entrar en raó. S’ha de tenir molta paciència, perquè no és fàcil. 

¿És possible el diàleg amb els líders d’aquests moviments?

No. És impossible debatre amb un conspiranoic convençut. Perquè tot el que diguis formarà part del que ells veuen com a conspiració. La divulgació i el debat serveix per als que estan dubtant. Els líders d’aquests moviments mai reconeixeran que estan equivocats, perquè es veuen com els bons de la història. Però són un perill per a la salut pública. Per això és important que les autoritats actuïn de manera decisiva contra ells.

Notícies relacionades

Cristina Tardáguila: «Les fake news s'expandeixen com el virus»

El clima i el gènere

Avui són les conspiracions del virus i demà qui sap què serà el següent. ¿Com ens podem armar davant les notícies falses del present i del futur?

Les pseudociències i les notícies falses no desapareixeran mai. I creure en ‘merdes’ no és patològic, és humà. Promoure l’educació i l’esperit crític pot ajudar que la gent sigui capaç de detectar una notícia falsa abans de creure-se-la. Però aquestes creences irracionals existiran sempre.