Espanya autoritza el primer assaig d'una vacuna contra la Covid-19

Espanya autoritza el primer assaig clínic d’una vacuna contra la Covid-19. Així ho ha anunciat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, després del vistiplau de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Es tracta de la injecció experimental dissenyada per Johnson & Johnson, que just ara comença la fase dos dels seus assajos clínics a Espanya, Alemanya i Bèlgica.

La vacuna aterra a tres hospitals espanyols, des d’on es coordinaran les proves en 190 voluntaris. Els hospitals madrilenys de La Paz i La Princesa i l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, de Santander, començaran des d’ara mateix a reclutar pacients per a aquest assaig. Es busquen persones sanes d’entre 18 i 55 anys, així com majors de 65 anys. Els primers resultats d’aquestes proves trigaran mesos a arribar.

«Quan s’arriba a la fase dos d’un assaig clínic vol dir que ja venim d’un estudi en animals en què s’ha demostrat que la vacuna no produeix toxicitat ni reaccions adverses», ha destacat Illa durant l’anunci. Les primeres proves d’aquesta vacuna, realitzades als Estats Units, han mostrat bons resultats. «L’objectiu d’aquestes fases és calibrar les dosis necessàries per generar la immunitat», ha recordat el ministre.

La vacuna de Johnson & Johnson és la primera que es testarà a Espanya. Però segons ha declarat Illa, «estem en contacte amb múltiples investigadors i empreses per, en cas que sigui possible, realitzar altres assajos clínics a Espanya». Així mateix, el ministre ha recordat que la carrera per trobar una vacuna segura i eficaç contra la Covid-19 suposa «un esforç sense precedents». I que l’arribada dels assajos clínics al país també es pot llegir com una fita històrica.

¿Què sabem de la vacuna de Johnson & Johnson?

¿Què sabem de la vacuna de Johnson & Johnson? La vacuna de Johnson & Johnson, fabricada des de la filial farmacèutica Janssen, neix en laboratoris nord-americans i belgues. Allà es va dissenyar la fórmula de la injecció; que consisteix a utilitzar un virus diferent, i inserir-li parts de la proteïna del SARS-CoV-2 per generar així una resposta immune contra el virus. Aquesta mateixa estratègia ja ha funcionat en altres ocasions, com en una de les vacunes dissenyades per fer front al virus de l’Ebola. Així que ara s’intenta comprovar la seva eficàcia per fer front al coronavirus responsable de la pandèmia.

La injecció es va estudiar primer en 20 micos. I va mostrar que, efectivament, era capaç de protegir els animals contra el virus. Poc després, la vacuna experimental va començar a provar-se en humans. En la primera fase dels assajos clínics, es va testar en 1.045 adults sans dels Estats Units i Bèlgica. En la fase dos, que just comença ara, s’analitzarà la reacció de 550 voluntaris més, entre els quals hi haurà els 190 pacients espanyols. I, finalment, a partir del setembre, es preveu llançar l’última fase de l’assaig clínic. L’objectiu final seran 60.000 participants més.

El projecte va començar a finals de març amb un finançament de 456 milions de dòlars atorgats des de l’Administració Trump. Llavors es va anunciar com la inversió més gran fins a la data en un projecte de vacuna, que en aquell temps ni tan sols havia començat a testar-se en assajos clínics. Aquest agost, després dels primers resultats positius del compost, el Govern nord-americà ha posat sobre la taula mil milions de dòlars més. Perquè, si aquesta vacuna resulta eficaç i segura, les primeres 100 milions de dosis arribaran als Estats Units.

L’objectiu de l’empresa és que, si la seva injecció aconsegueix la llum verda de les autoritats sanitàries, per a principis del 2021 ja hi hagi «diversos milions» de dosis en circulació. I que per a final d’any s’arribi als mil milions de vials disponibles. Impossible, per ara, donar una data definitiva sobre el repartiment d’aquest compost. Perquè, abans que això ocorri, es necessiten passar per una sèrie de processos de validació. I les presses de la pandèmia estan accelerant aquest camí a un ritme mai vist.

  

Carrera científica i presses polítiques

Mentrestant, la carrera científica per trobar una vacuna segura i eficaç continua avançant. La panoràmica de les investigacions mostra que, en aquests moments, hi ha 31 injeccions experimentals que s’estan posant a prova en estudis clínics en pacients. Sis d’aquests projectes ja es troben a la tercera fase dels assajos, on s’estan testant a gran escala. Aquests estudis encara trigaran uns mesos a donar resultat. Però s’espera que cap a finals d’aquest any i principis del que ve ja es puguin entreveure quines són les més prometedores. 

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Més enllà dels laboratoris, la pressa per trobar una vacuna capaç de frenar els contagis de Covid-19 ha accelerat l’aprovació de diversos projectes que, ara per ara, encara no han acabat el procés d’assajos clínics. A final de juny, la Xina va atorgar una «autorització d’emergència» a la injecció dissenyada per CanSino perquè comencés a subministrar-se (voluntàriament) a militars i funcionaris. El dia 11 d’agost, Rússia va anunciar que havia patentat la primera vacuna del món contra la Covid-19, batejada com a Sputnik V. Tots dos projectes s’han engegat sense estudis científics que els avalin. Un fet que ha despertat les crítiques de la comunitat científica internacional i el recel de les autoritats sanitàries.

Diversos portaveus de l’Organització Mundial de la Salut, interpel·lats sobre aquesta qüestió, han confirmat que els dos projectes estan sent examinats pel seu comitè d’experts. L’organisme de les Nacions Unides ha reclamat als grups d’investigació dades sobre la seguretat i eficàcia de les seves injeccions experimentals per valorar la seva aprovació. Després de l’enrenou causat pels seus anuncis, tant Rússia com la Xina han matisat que han registrat un «certificat condicional» que, alhora, només tindrà llum verda si els assajos clínics donen un bon resultat.