Nens, mascaretes i tornada a l'escola: per què és important la prevenció

Imaginem-nos que un alumne que ha contret el virus sense desenvolupar símptomes (és a dir, com a asimptomàtic) arriba a classe. Si el nen no porta posada una mascareta, podria escampar el virus a diversos metres de distància, contagiant altres alumnes i professors. Amb un bon esternut, per exemple, enviaria la saliva carregada de patògens fins a vuit metres de distància. Un cop de tos, donaria ales al virus en un radi de dos metres. I una simple conversa tindria fins a un metre i mig de recorregut. ¿Però què passaria si el nen i la resta de la classe portessin posada la mascareta? El virus es trobaria no una, sinó unes quantes barreres. 

Aquesta teoria es pot aplicar a pràcticament tots els entorns en què es preveu que hi hagi interacció entre les persones. Com els supermercats, les botigues i les oficines, per exemple. En aquests espais tancats, l’ús de les mascaretes resulta encara més important. Perquè, a banda de les gotes respiratòries expulsades al parlar, tossir o esternudar, també cal sumar-hi la possibilitat que el virus es quedi en l’aire en forma de diminutes partícules. Com passa amb el fum del tabac que, després de ser expulsat, impregna l’ambient de les sales tancades durant un bon temps mentre que a l’aire lliure s’escampa més ràpidament. Per això la mascareta es planteja com una mesura preventiva, per evitar aquestes situacions de risc. 

Ni focus de rebrots, ni vectors del virus

Les escoles van ser els primers centres a tancar per la pandèmia de la Covid-19, cap al març. Ara, es preparen per reprendre l’activitat lectiva amb diferents mesures de precaució, però sabent que «el risc zero no existeix». Impossible parlar de certeses amb aquest virus. Però, de moment, no sembla que les escoles hagin sigut focus de brots de Covid-19. Les estadístiques d’afectats suggereixen que els nens tampoc destaquen entre els col·lectius més afectats.

A Espanya, els registres de la pandèmia assenyalen menys de 10.000 casos detectats entre menors de 15 anys. Molts dels 9.409 nens i nenes positius detectats fins ara, a més, han passat la malaltia de manera lleu. Així ho suggereixen els indicadors recollits per l’Institut de Salut Carlos III i la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica.  

Els informes de l’Associació Espanyola de Pediatria i l’Organització Mundial de la Salut sobre la qüestió coincideixen que els nens no destaquen com a població de risc. Tampoc sembla que els més petits es puguin considerar entre els principals vectors de contagi, tot i que aquesta qüestió continua despertant el debat entre els experts.  

Notícies relacionades

Simón: «Les coses no van bé. Hi podria haver molts morts»

¿Com es preparen les comunitats per a l'inici del curs?

Aquest mateix dimecres, de fet, la revista científica ‘Journal of Pediatrics’ publica un estudi en què s’assenyala els més petits com a «portadors ocults» del virus. En aquest treball, els investigadors destaquen que els nens serien tan propensos a emmalaltir com els adults però que, al mostrar pocs símptomes lleus, podrien propagar la infecció sense adonar-se’n. La moral, en tot cas, seria que no s’ha d’abaixar la guàrdia. I, de cara a la reobertura dels centres educatius, és imprescindible continuar monitoritzant la salut dels alumnes i els professors.

Mesures, adaptades sobre la marxa

El full de ruta per a la reobertura de les escoles, doncs, també s’anirà modificant així que avanci la pandèmia, el coneixement científic sobre la qüestió i els condicionants socials que puguin sorgir en cada moment. La recomanació sobre l’ús de les mascaretes, per exemple, es podria endurir o relaxar en cas que augmentin o disminueixin els contagis a cada zona. O si es trobés un tractament, vacuna o qualsevol altre tipus d’abordatge capaç de frenar el virus.