El fiscal perseguirà l'absentisme escolar injustificat per la Covid

La tornada a l’escola dels nens i la possibilitat que alguns pares evitin portar-los per por del contagi pel coronavirus ha obert un debat jurídic sobre si els progenitors poden ser perseguits o no per la justícia per aquesta actuació. És a dir, si se’ls imputaria o no un delicte que portaria penes de presó o la retirada de la pàtria potestat. La Fiscalia General de l’Estat ha unificat els criteris sobre la manera d’actuar i ha anunciat aquest dijous que investigarà els casos que no tinguin una justificació clara i terminant per a l’exempció, encara temporal, del deure d’assistència presencial al centre docent. L’objectiu serà aclarir si els pares o tutors han infringit els deures inherents a la pàtria potestat.

La fiscalia recorda que en els trams d’edat compresos entre els 6 i els 16 anys existeix l’obligació legal d’escolarització i que els governs de les comunitats autònomes, per la seva banda, han fixat les línies perquè la tornada a l’escola sigui segura per als alumnes. Aquesta obligació, partint d’aquests paràmetres, és «ineludible» per als pares o tutors dels menors. «La seva desatenció voluntària, injustificada i persistent portarà les conseqüències legals derivades de l’incompliment dels deures inherents a la pàtria potestat, com ha passat habitualment fins al moment en els supòsits d’absentisme», recalca el ministeri públic.

Els centres ho han de comunicar

Les escoles seran les encarregades de comunicar a les respectives comissions locals o provincials l’absentisme del nen al centre i de portar a terme els tràmits administratius pertinents. Només en els casos de «repetida i no justificada» assistència a l’aula, les escoles i instituts remetran còpia de l’expedient incoat a la fiscalia, que procedirà a incoar una investigació per «ponderar» les circumstàncies de cada cas per separat i valorar la resposta a la situació concreta dels alumnes i els seus familiars. Per això, tindrà en compte l’actual situació de pandèmia i el «singular escenari derivat dels riscos sanitaris presents no només en l’àmbit escolar, sinó també en el familiar», segons ha comunicat la Fiscalia General de l’Estat.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

La fiscalia detalla que només en els supòsits que manquin de justificació «clara i terminant» per a l’exempció, encara que sigui per uns dies, del deure d’assistència presencial de l’alumne al centre, es prosseguiran les diligències per presentar una querella o una denúncia contra els progenitors.  L’article 226 del Codi Penal castiga amb penes de presó de tres a sis mesos o multa qui «deixi de complir els deures legals d’assistència inherents de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar». El jutge, a més, podrà imposar la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici, precisament, d’aquesta pàtria potestat o tutela per temps de 4 a 10 anys.

El Codi Civil, en l’article 154, recull els deures dels progenitors respecte als seus fills. «Vetllar per ells, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral», assenyala. Això inclou oferir-los els mitjans perquè vagin a l’escola. El debat jurídic se centra en si l’incompliment d’aquest deure és delicte. Alguns juristes estimen, partint de sentències ja dictades, que perquè existeixi infracció penal s’ha de valorar la diligència dels pares en el compliment de les seves obligacions (si existeix voluntat de desatenció), si l’actitud és persistent i duradora en el temps i l’acreditació de circumstàncies de salut, com, per exemple, la convivència amb persones de risc que facin perillós un eventual contagi familiar.