El Govern destinarà 300 euros a les famílies vulnerables amb fills que s'hagin de confinar

Enèsima convocatòria per explicar la tornada a l’escola a Catalunya. La d’aquest dijous, centrada en els casos en què una família vulnerable hagi de confinar-se perquè un dels fills ha donat positiu o ha estat en contacte amb un infectat a l’escola. Aquests pares hauran de deixar la feina per cuidar-se dels fills, i per a ells, per a aquestes llars en què falta molt i no sobra res, el Govern ha reservat una partida de 10 milions d’euros. Cada nucli en quarantena podrà rebre un total de 300 euros, amb la qual cosa es preveu arribar a més de 30.000 cases. La mesura porta implícita una crítica (i una reclamació) al Govern de Pedro Sánchez, al qual demanen que la baixa laboral temporal no es faciliti només als pares amb fills contagiats, sinó també als que tenen una criatura que ha estat en contacte amb un infectat. En aquest context, l’única solució per ara és l’excedència.

És probable que l’Executiu que formen PSOE i Podem anunciï ajuts similars en els pròxims dies. Però per ara, el que aplica en matèria de quarantena escolar és el pla Em Cuida, que permet als pares acollir-se a una reducció de jornada, del 100% si fos necessari, que va acompanyada de la corresponent retallada salarial. Però només en el cas de tenir un fill positiu. Si es tracta d’un contacte, només contempla un permís especial no retributiu. Una excedència de tota la vida. El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani, ha explicat aquest dijous que aquest projecte «no resol la cura dels fills, sobretot en els casos de les famílies més vulnerables». «És un tema clau per donar tranquil·litat a les cases i a les empreses», ha afegit, recordant, en repetides ocasions, que les competències en matèria de permís laboral són estatals. Tant el seu departament com el de Salut i Educació faran arribar cartes als seus homòlegs del Govern en què reclamaran una modificació del decret llei que permeti acollir-se a una baixa per incapacitat laboral també en els casos de confinament per contacte. D’aquesta manera, els afectats tenen accés a la prestació de la Seguretat Social. En queden fora, i no són pocs, els autònoms, que a través dels seus representants ja han reclamat un pla d’empara pròpia «per no haver d’elegir entre negoci o família». 

Els metges no ho veuen

Aquesta demanda del Govern (o d’aquestes tres conselleries controlades per Esquerra), no obstant, no ha rebut una càlida benvinguda dels professionals de la medicina. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, a través del seu compte de Twitter, deia el següent: «La solució no és una baixa laboral. No es pot admetre una perversió d’un acte mèdic, que, a més, pot derivar en un col·lapse dels CAP en plena pandèmia». És a dir, no es pot convertir un assumpte administratiu i social en un tema mèdic. Que ja tenen prou coses. Això ja es veurà, però el que sembla encarrilat són aquests 300 euros per família que, segons El Homrani, ajudaran a «cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació, allotjament i vestit». Pel conseller, la baixa laboral és «l’eina adequada» per diversos motius, entre els quals, perquè és «ràpida» de tramitar, ja s’utilitza en altres temes relacionats amb el virus i s’evitaran «drames» en forma de dificultats administratives, com en el cas de prestacions com l’ingrés mínim vital (IMV).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Si aquests 10 milions són molt o poc és opinable. Però aquí teniu una dada que potser ajudarà a desempatar: la taxa de pobresa a Catalunya està en xifres rècord dels últims 15 anys, amb el 21,3% de la població en risc d’exclusió social, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. En el cas dels nens, el 28% són pobres. I són percentatges anteriors al coronavirus, etapa que, segons assenyalen tots els experts, ha agreujat les situacions de carestia. Hi ha en tot això, a més, una qüestió de desigualtat de gènere. Sobre la validesa del pla estatal, la responsable de Salut ha recordat que el 25% de les treballadores tenen contractes parcials i que el 95% de les reduccions de jornada les sol·liciten dones. En aquest context, considera que aplicar el programa sense dotar-lo de més protecció, «perjudicaria una vegada més les dones»

Sobre la marxa

Els consellers de Salut, Alba Vergés, i Educació, Josep Bargalló, han acompanyat el titular de Treball en aquesta llarga compareixença, de gairebé dues hores, en la qual, com no podia ser d’altra manera, s’ha parlat dels detalls de la tornada a l’escola. La majoria de preguntes han trobat una resposta similar. Tot s’anirà veient en funció de l’avanç de la pandèmia i les peculiaritats dels 5.455 centres educatius repartits pel territori. Però, això sí, amb el protocol aprovat per Protecció Civil el mes de juliol passat i els plans educatius presentats abans d’agost per les direccions de les escoles. El que sí que ha repetit Bargalló és la idea de «no tancar les escoles», tot i que hagin tingut un brot. S’explica, per exemple, per la necessitat de mantenir obertes les cuines perquè l’aliment pugui distribuir-se entre les famílies. El conseller d’Educació també ha avançat que en cas que es decretés un confinament que restringeixi la mobilitat en una zona concreta, les escoles es mantindran operatives per acollir els fills de treballadors de serveis essencials.