Les entitats entreveuen una tardor plena de desnonaments

«Durant el confinament menjàvem, poc però menjàvem. El problema el tenim ara que no tenim on anar», explica la Sara, una mare de tres fills de Badalona que està a punt de ser desnonada i que prefereix mantenir el seu cognom en l’anonimat. Fa un any, la família sencera vivia en una habitació de relloguer per la qual pagava 300 euros al mes. «Era insuportable, no teníem espai perquè els nens tinguessin el seu propi llit i dormíem tots en el mateix», explica la mare. La família va trobar un lloguer que era una ganga: 450 euros al mes per a un pis okupa i els subministraments punxats de forma fraudulenta. «El meu marit és autònom, ha facturat un 25% menys però nosaltres no hem deixat de pagar ni un sol mes, no hem pogut menjar tanta carn ni verdura ni fruita, però bé, almenys teníem un sostre», explica.

Ara, la propietària els ha demanat que deixin el pis en poc menys d’un mes. «No tenim padró, no tenim cap contracte laboral d’un any ni tampoc ingressem 2.000 euros al mes», explica la mare, que sap que tampoc podrà trucar a la policia per evitar que l’expulsin, ni als serveis socials. «No sé què podem fer, jo m’estic veient al carrer amb els meus fills», diu posant-se a plorar. La família rep el recolzament de la plataforma Sant Roc Badalona, que durant el confinament els va proporcionar lots d’aliments perquè, almenys, la família pogués menjar.

Dubtes sobre la moratòria de desnonaments

Però a Catalunya hi ha moltes Sares, i n’hi haurà encara més. «Durant aquests mesos hem pogut proporcionar alimentació però estem veient com hi ha milers de famílies que deuen molts mesos de lloguer, i això no acabarà bé», afirma Enric Morist, que assenyala la vivenda com el gran problema a partir d’ara. L’entitat, de fet, gestiona un equipament al recinte de la Fira de Barcelona, on pernocten persones que viuen al carrer per garantir el seu aïllament i evitar la propagació del virus. «La majoria de les persones ateses no havien dormit abans al carrer, però devien molts mesos a les habitacions de lloguer on dormien i els han acabat fent fora. Alguns, fins i tot, treballen», expliquen fonts d’aquest alberg d’emergència, on també participa l’exèrcit.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

«El problema és que no sabem quant temps s’estendrà la moratòria dels desnonaments. I si aquesta moratòria deixarà fora moltes persones», sosté Juanjo Ramón, un dels portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. El Juanjo compta diversos col·lectius que estan fora d’aquesta protecció, entre aquests les famílies que ja tenien una ordre de desnonament prevista abans de març del 2020, i aquelles que siguin a  vivendes irregulars: ja sigui en llits calents, habitacions llogades o d’okupes. «¿Què passarà amb les persones que s’han quedat sense feina perquè els han acomiadat? En principi la moratòria de desnonaments estava pensada per a aquelles persones que patissin una aturada durant el confinament, però si hi ha empreses que han hagut de tancar, no està clar que aquestes famílies es puguin beneficiar de la moratòria», explica Ramón.

«El problema que ens cau al damunt és molt més difícil de resoldre, perquè aquest país fa anys que arrossega una deficiència endèmica amb la vivenda: no hi ha parc de lloguer social, i tenim centenars de famílies que estan ocupant pisos mentre estan en llista d’espera de rebre un pis de lloguer social», afegeix Ramón. I és que segons la Creu Roja, el pagament de lloguers, és a dir, el dret a la vivenda, no està tan garantit com el dret a l’alimentació. «Amb els ajuts d’alimentació de la Unió Europea i els mecenatges, tant les entitats socials com els serveis socials poden garantir la compra a les famílies més vulnerables. El problema està en el pagament dels lloguers, aquí ningú està preparat, i menys si veiem una onada d’acomiadaments per a finals d’any. Ens acostem a una tardor que serà duríssima», preveu Morist.