Un estudi constata que les cèl·lules 'tenen sexe'

Que una persona hagi nascut home o dona és un factor petit, però omnipresent, que determina l’evolució de les malalties que pot tenir al llarg de la vida. Els components cel·lulars que formen un teixit humà reaccionen de manera diferent davant l’atac d’una malaltia en funció de si són masculines o femenines, segons una sèrie d’estudis que publica aquest dijous la prestigiosa revista ‘Science’ i en què han participat, entre altres, el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, la Universitat de Barcelona i  l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau.

La investigació permetrà que les malalties complexes amb una base genètica important o molt condicionades per la resposta als fàrmacs, com les malalties cardiovasculars o el càncer, puguin abordar-se ara també des d’una perspectiva de gènere, partint de l’expressió diferencial dels gens entre homes i dones. Els autors creuen, així mateix, que els resultats de l’estudi també tindran un alt impacte en el coneixement de les bases moleculars implicades en processos biològics femenins com l’embaràs o la menopausa.

Aquesta se centra en particular en aspectes relacionats amb el sexe biològic. Constata, per exemple, que hi ha diferències en els gens implicats en moltes funcions dels éssers humans, com ara la manera com les persones responen a medicaments, com es controlen els nivells de sucre en sang, com funciona el sistema immunològic i com es desenvolupa el càncer.

Diferències sexuals

Les diferències sexuals s’han atribuït fins ara a hormones, cromosomes sexuals, diferències en el comportament i factors mediambientals, però els mecanismes moleculars subjacents de la biologia són majoritàriament desconeguts.

Els científics participants en aquesta investigació van descobrir 369 casos en què una variant genètica present en homes i dones afecta l’expressió genètica en un grau diferent en cada sexe. Això els va permetre trobar 58 vincles prèviament desconeguts entre gens i trets complexos com la pressió arterial, els nivells de colesterol, el càncer de mama i el percentatge de greix corporal. «Aquests descobriments suggereixen la importància de considerar el sexe com una variable biològica en els estudis de genètica i genòmica humana», ha explicat una de les directores del projecte Barbara Stranger, professora associada de farmacologia a la Facultat de Medicina Feinberg de la Universitat Northwestern, que ha liderat el proyecto juntament amb Meritxell Oliva, de la Universitat de Chicago. 

La nova medicina

«El nostre treball és un catàleg d’efectes diferenciats per sexe al transcriptoma humà que pot servir com a referència al realitzar anàlisis més extenses per explorar el paper del sexe en la biologia», ha indicat per part seva Manuel Muñoz-Aguirre, coprimer autor i investigador del Centre de Regulació Genòmica. «Creiem que aquest treball pot ser útil per a altres equips científics que desitgin avaluar biaixos de sexe en malalties, i això finalment podria traslladar-se a la pràctica clínica.»

José Manuel Soria, coautor de l’article i cap de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau remarca que «les implicacions de l’estudi en Biomedicina són enormes». «Hem de tenir en compte que el risc de tenir malalties complexes (com l’osteoporosi, les malalties endocrines o l’ictus, entre d’altres), amb una base genètica important, és diferent entre homes i dones. També responem de manera diferent als medicaments si som home o dona», ha afegit. A més a més, aquesta informació serà essencial per establir models de predicció de malalties o de resposta a medicaments que afectin als homes i a les dones de manera diferencial, cosa que millorarà la seva prevenció, diagnòstic i tractament de forma personalitzada, ha conclòs.

Notícies relacionades

El tornado del feixisme

Reivindicació de l’alegria