César Bona: «¿A qui l'importen els continguts escolars?»

-Aporti llum enmig d’aquesta boira.

-S’ha equivocat de persona.

-Se li reconeix autoritat. Fins i tot demanen que salti a la política.

-Soc un mestre més. Algú que parla des del sentit comú.

-¿Què diu el seu sentit comú?

-Que el pla per a les escoles havia d’haver-se preparat fa mesos i s’ha deixat per al final.

-¿A qui posa de cara a la paret?

- Els centres escolars, no. Una directora em va dir l’altre dia: «No els podem fallar ara, ni en l’educació ni en la salut». Han fet un esforç sobrehumà. Però la infància no és una prioritat de la política. Han consultat viròlegs, economistes i geopolítics sobre què canviar. ¿Han preguntat als docents, a les famílies, als nens?

-¿No?

-Sobre els protocols. Però la transformació en l’educació ha de ser molt més que distanciar les taules dos metres. Al final del curs passat, la qüestió era si aprovar tothom o no. Van preguntar la meva opinió i vaig dir: «Jo abaixaria la persiana, penjaria el cartell de ‘tancat per obres’ i ho reestructuraria tot». 

-¿Així de radical?

-La vida ens dona una oportunitat per repensar cap a on anem i quines eines ens fan falta. El futur de l’educació comença avui.

-Els pares ‘objectors’ no ho veuen així.

-Les previsions no són encoratjadores. Entenc la seva por. A mi, com a milers de docents, ens agradaria haver sigut formats per gestionar-ho i poder ajudar les famílies. Dit això, fa mesos que els equips directius fan el que està a les seves mans perquè l’escola sigui un lloc segur.

-¿Per on començaria aquest dilluns?

-Jo passaria absolutament del currículum. ¡A qui li importen ara mateix els continguts!

-¿A qui afirma que els nens guanyaran un 1% menys als 30 anys?

-Mentre els economistes parlin d’educació, els nens seran analitzats en funció de la seva utilitat en el treball. Els hem de recordar que no eduquem éssers utilitzables, sinó éssers íntegres. Però és que, a més, un informe recent assenyala que les competències que es requereixen en l’àmbit laboral són el treball en equip, la resolució de problemes, la comunicació, la intel·ligència emocional. Però la inèrcia pot més que la valentia per canviar el sistema.

-Trenqui la inèrcia.

-Jo estaria els dies que fes falta parlant de nosaltres. «¿Com et trobes?». «¿Què hem de fer?». «¿Com reaccionaràs en vista d’aquest repte?». Potser ara la nostra missió és escoltar, conèixer-nos. Era estrany educar qui no coneixies, ¿no? Es tracta que estiguem amb els nens, amb moltíssima paciència, amb flexibilitat.

-I després, ¿què ensenyar?

-¿Què és el més important per vostè ara mateix?

-La salut, com per la majoria.

-¡Doncs ja estàs!

-¿El què?

-Podríem començar a dibuixar un arbre amb el tronc que fos ‘la salut’, d’on sortissin branques sobre les quals treballar: la ‘salut física’, l’‘emocional’, la ‘social’, l’‘ambiental’. I de la ‘salut física’, unes altres branques sobre ‘nutrició’, ‘alcohol i drogues’, ‘sexualitat’... ¿Ho veu? Es pot construir un programa educatiu a partir d’una qüestió que ens interessa a tots. És hora d’humanitzar l’educació.

-Escriu un llibre sobre això. ¿Encara disfruta de l’excedència que va agafar després d’allò del ‘Nobel’

?-Sí. En els últims anys he pogut conèixer experiències educatives en altres llocs d’Espanya i del món. Aprenc coses de les que abans només parlava.

-Quin alleujament no ser a la seva aula de primària, a Saragossa, ¿no?

-¡De cap manera! Tinc el mateix sentiment de preocupació i de responsabilitat que la resta de docents. Soc un d’ells. ¡Tant de bo pogués fer alguna cosa més!

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

-Escolti, ¿com era vostè de nen?

-Era un nen de poble, una mena de Tom Sawyer que feia cabanes al riu i recorria els camps amb els amics buscant aventures.