¿Què he de fer si el meu fill té febre?

¿He de prendre mesures abans de portar el meu fill al col·le?

No és possible respondre de forma general, ja que cada comunitat autònoma ha desenvolupat els seus plans, protocols i decàlegs sota uns criteris comuns fixats pel Ministeri d’Educació, com recorda el secretari de la Societat Espanyola d’Infectologia Pediàtrica, Roi Piñeiro. Per al president de la Societat Catalana de Pediatria, Valentí Pineda, «la primera mesura que han de prendre els pares és no portar els nens malalts a l’escola». «Hi ha d’haver un acord de confiança, ells són els responsables dels menors», diu Pineda.

¿A quins símptomes del nen he de fer especial atenció?

«Pràcticament qualsevol símptoma és compatible amb Covid-19. Per descomptat, la febre [a partir de 37,5 graus]. Però també la tos, la congestió nasal, la dificultat respiratòria, la pèrdua d’olfacte i fins i tot el dolor abdominal, la presència de vòmits o diarrea o l’aparició de taques a la pell», diu Piñeiro, que fa una crida a no oblidar que un percentatge molt significatiu de nens tindrà símptomes lleus o, senzillament, cap. Com adverteix Pineda, aquests símptomes també poden ser deguts a molts altres virus, així que no hi haurà manera de saber si és Covid-19 fins que se li faci al nen la prova PCR al centre d’atenció primària (CAP).

¿Què fer si presenta algun d’aquests símptomes?

Segons el Ministeri de Sanitat, si els símptomes apareixen a casa, cal mantenir l’aïllament domiciliari i demanar cita en un CAP per valorar si és necessari fer la PCR o no. «En funció dels símptomes, el resultat de la PCR i el tipus de contacte –explica Piñeiro–, s’establiran unes quarantenes de més o menys durada».

¿Ha de fer servir gel hidroalcohòlic?

Els experts no ho rebutgen, però prefereixen insistir en rentar-se freqüentment les mans amb aigua i sabó durant entre 20 i 40 segons. «Si les mans estan brutes, el gel hidroalcohòlic serveix de ben poc», adverteix Piñeiro. «En general, s’han de mantenir aquests productes fora de l’abast dels nens i supervisar-los quan els utilitzen, a més d’evitar portar-los en envasos que puguin ser atractius per ells. Per descomptat, no és el mateix parlar de menors de dos anys, on s’ha de prioritzar aigua i sabó, que parlar d’adolescents, on el gel hidroalcohòlic es pot utilitzar sense problemes. No obstant, cal insistir que, si tenim les mans visiblement brutes, per exemple després de jugar amb la terra del parc, els gels són insuficients», diu Piñeiro. Per la seva banda, Pineda assenyala que és necessari que els nens es rentin les mans almenys cinc vegades al dia a l’escola.

¿Quantes mascaretes al dia ha de fer servir el meu fill?

Piñeiro destaca que l’«important» no és tant el nombre de mascaretes fetes servir cada dia, sinó la «qualitat», ja que «no totes serveixen». «Com en qualsevol altre àmbit, s’han d’utilitzar mascaretes homologades que realment evitin l’expulsió de fluids a l’exterior. Si són reutilitzables, el fabricant indicarà el nombre màxim de rentades».

Per la seva banda, Pineda assenyala que no només és necessari rentar-se bé les mans, sinó que també fan falta altres mesures, com airejar l’habitació i fer servir la mascareta a partir dels 12 anys. «La franja de 6 a 12 anys l’haurà d’utilitzar si els contagis en aquest grup es disparen», diu Pineda. També, si no es poden mantenir les ràtios recomanades de 20 alumnes per classe. 

El meu fill és tímid. ¿L’afectarà la mascareta a classe?

«Els més petits no hauran de portar mascareta. I els grans la portaran, però tenen la part del llenguatge més adquirit. El llenguatge, amb tot, s’adquireix en moltíssims llocs, no només a l’escola. I això durarà un temps concret, no serà per sempre», assenyala la psicòloga especialitzada en infància i adolescència, Agnès Brossa. Aquesta experta es mostra optimista: «Els nens estan preparadíssims per tornar, tenen moltes ganes i les normes molt clares i apreses, són més oberts i flexibles que els adults».

¿L’influirà no poder relacionar-se amb nens d’altres classes?

Segons Brossa, no, en part perquè són mesures temporals. «Hi ha nens d’escoles rurals amb grups molt reduïts i no per això són menys competents en les seves habilitats socials. En grups reduïts, la vinculació serà més forta», assegura.

¿Hi haurà moltes diferències entre nens després de la quarantena?

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

«Les diferències socials, culturals o de capacitats d’aprenentatge sempre han existit i sempre les hem de tenir presents, no ara perquè hàgim estat sis mesos sense col·le», diu aquesta psicòloga. Els petits més desfavorits requeriran una atenció específica. «Però tots durant el confinament han treballat i après moltes coses. Per mi no s’ha perdut un trimestre, sinó que s’ha après de forma diferent», opina. 

¿Com el pot afectar que una part del curs sigui virtual?

Segons l’opinió de Brossa, el treball virtual «afavoreix» l’aprenentatge del menor, entre altres coses perquè l’ajudarà, quan sigui adult, a teletreballar des de casa. «Aquest és un punt fort de la nova societat», diu la psicòloga. Tot i així, matisa que els nens «han d’anar a classe i relacionar-se», tot i que no passa res si durant un temps determinat no és possible».  I envia un missatge: «Que hagin estat dos mesos a casa no significa que aquests nens tinguin una afectació de per vida».