Reconeguts líders socials s'afegeixen a un manifest per aturar la llei de l'eutanàsia

Més de 100 representants de diferents àmbits de la vida pública espanyola, polítics, periodistes, metges i professionals de les cures pal·liatives, acadèmics i empresaris s’uneixen amb un objectiu comú: «Eliminar el sofriment, però no eliminar el que pateix». El manifest a què s’han afegit afirma que «necessitem amb urgència un pla de cures pal·liatives que abasti tota la població, amb lleis que protegeixin la vida».

La Plataforma Els 7000 (https://plataformalos7000.org/), ha recollit la preocupació i temor de multitud de persones i organitzacions per la decisió de l’actual Govern central d’impulsar una llei per legalitzar l’eutanàsia. Per això ha proposat més de 100 personalitats de la vida espanyola que firmessin el manifest adjunt. Els signants, un conjunt ampli i plural, es dirigeixen als «diputats i senadors, als partits polítics, a les institucions de la societat civil i a tots i cadascun dels ciutadans, perquè junts detinguem la tramitació que se segueix al Congrés dels Diputats per legalitzar l’eutanàsia».

Afirmen que «el realment necessari per aturar el sofriment no és la mort, sinó lleis que protegeixin la vida, en especial, la de les persones grans, que els proveeixin d’un tracte digne i just, que asseguri l’assistència mèdica i hospitalària adequada. Necessitem amb urgència un pla de cures pal·liatives que abasti tota la població».

Es remarca «la contradicció que existeix en reclamar en aquests temps difícils la unitat entorn de la reconstrucció del país i que alhora el govern aprovi una llei tan divisiva com la de l’eutanàsia».

«Les cures pal·liatives a Espanya són a la cua d’Europa per falta de mitjans, i s’han viscut episodis tan tràgics i durs com el cribratge hospitalari per edat».

«El que s’ofereix no és un nou dret, perquè és brutal obligar a escollir entre el sofriment i la mort infringida per un metge».

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Assenyala també «la gran reserva que ha d’existir cap a un tipus de legislació que ha sigut rebutjada a tot Europa, a excepció del Benelux, i la seva tramitació, que no aprovació, a Portugal».

El manifest el firmen entre altres reconegudes personalitats (s’ha descartat la presència de polítics en actiu) els exministres Marcelino Oreja, José Luis Corcuera i Alberto Ruiz Gallardón; els presidents de diverses associacions catòliques i provida, com Jaime Mayor Oreja (One of Us), Alfonso Bullón de Mendoza (ACdP), Josep Miró (e-Cristians), Alicia Latorre (Federació Espanyola d’Associacions Provida), Daniel Fernández (Cristians en Democràcia), Ignacio García Juliá (Fòrum de la Família), Iñigo Gómez Pineda i Maria San Gil (Fundació Villacisneros), Mercedes Aroz (Fòrum Cultura21) i Raúl Sánchez Flores, secretari general de la Confederació Europea de Famílies Nombroses; els rectors de les universitats CEU San Pablo, CEU Cardenal Herrera, Francisco de Vitòria, Catòlica d’Àvila, Catòlica de València i Abat Oliba CEU; personalitats del món mèdic, com Manuel Martínez-Selles (president de l’ICOMEM) i Jokin de Irala; i periodistes i personalitats del món acadèmic i de la cultura, com Francisco Marhuenda, Juan Manuel de Prada, Dalmacio Negro, José Luis Restán i Joan Hortalà; l’expert en demografia Alejandro Macarrón, l’exalcalde la Coruña Francisco Vázquez, l’exfiscal general de l’Estat Eligio Hernández, i l’expresident de Unió Democràtica de Catalunya Josep Antoni Duran i Lleida.