Els metges reclamen confinaments selectius no només a Madrid

Davant la guerra oberta entre la Comunitat de Madrid i el Govern central en relació a les mesures a adoptar a la regió, l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) han reclamat aquest dilluns un cop de timó i que un comandament únic, partint de recomanacions científiques, decideixi quins són els criteris a l’hora de decidir si una àrea sanitària, barri o ciutat ha de ser confinada o no.

L’Executiu central opina que cal ‘tancar’ la capital i totes aquelles àrees amb més de 500 de contagiats per 1.000 habitants, mentre que el gabinet d’Isabel Díaz Ayuso ha optat per aplicar restriccions només en aquells districtes amb més de 1.000 casos, a la vegada que ha sol·licitat criteris comuns a tot Espanya. El PP s’ha unit a aquesta reclamació i ha demanat la convocatòria «urgent» d’un Consell Interterritorial per establir mesures homogènies a totes les comunitats. Segons les seves dades, a més de Navarra, Lorca, a Múrcia (amb 995); Lucena, a Còrdova (969); Talavera de la Reina, a Toledo (706); Eivissa (669); Guadalajara (646); Pamplona (602); Linares, a Jaén (589); Ciudad Real (587) i Palència (582) superen el llindar marcat pel Govern. En canvi, el Ministeri de Sanitat afirma que cada territori té unes característiques pròpies i que la situació a la Comunitat de Madrid no és equiparable a la de cap altra.  

Atònits i indignats

Sense prendre partit per un o un altre bàndol, el president de l’OMC, Serafín Romero, s’ha preguntat aquest dilluns què més cal perquè hi hagi una opinió experta que marqui les directrius, perquè els metges assisteixen «atònits i indignats» la picabaralla política. El representant de l’organització col·legial ha considerat que, atesa la situació epidemiològica, la Comunitat de Madrid hauria «de derivar gairebé a una fase 1»; però també s’hauria d’adoptar, excepte a Astúries, un «nivell més restrictiu» a la resta del país, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) marca que amb una incidència superior a 100 casos per 1.000 habitants en els últims 14 dies l’epidèmia està descontrolada.

Al seu torn, el president de CEMS, Tomás Toranzo, ha assenyalat que «no només és Madrid, hi ha d’haver un criteri nacional que apliqui els mateixos paràmetres a tot Espanya» perquè si no, pot passar que el «debat polític impedeixi que es planifiqui bé l’assistència sanitària». «Cal veure què es necessita aplicar, compatibilitzant salut i economia», ha indicat.  

No hi ha dèficit de metges

Tots dos s’han manifestat així en una roda de premsa del Fòrum de la Professió Mèdica on han desmentit que no hi hagi prou metges per fer front a la pandèmia, com sosté Ayuso. Així, hi ha uns 7.000 titulats que aquest any no han pogut accedir a una plaça MIR, més un petit percentatge de metges, que arriba al 20% en el cas de l’especialitat de medicina de família, que sí que han acabat l’especialitat però no s’han incorporat al sistema públic de salut, fonamentalment perquè els ofereixen contractes precaris. Els graduats, segons el Fòrum de la Professió Mèdica, que agrupa les principals organitzacions del sector, podrien ser contractats per a les tasques burocràtiques com el rastreig de casos o el triatge telefònic mentre que els segons podrien exercir la tasca mèdica assistencial, ja que tenen el MIR aprovat.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

S’hi suma una borsa de 2.000 metges jubilats que han mostrat la seva disposició a ajudar durant la pandèmia i que, excepte en la primera onada o en llocs concrets, no estan sent contractats per les administracions autonòmiques.

«A Espanya no falten metges, el que falten són polítiques de recursos humans», ha sentenciat Romero.