Sanitat ordena el tancament de Madrid però Ayuso es rebel·la

La Comunitat de Madrid es veurà obligada a confinar perimetralment els seus 10 municipis més poblats, entre els quals la capital, de 3,2 milions de residents. La proposta del Ministeri de Sanitat que establia tres indicadors bàsics per acordar els tancaments en poblacions de més de 100.000 habitants va ser aprovada durant la tarda d’aquest dimecres pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) i el ministre, Salvador Illa, dictarà «en els pròxims dies» una ordre perquè els tancaments s’executin. Queda per aclarir si la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, l’acatarà. De moment, considera que aquest dimecres no es va aprovar res.

«L’acord no té validesa jurídica perquè no s’ha adoptat per consens», va declarar el seu conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, que va deixar la porta oberta a recórrer judicialment la mesura si el ministeri insisteix a aplicar-la. El pols entre el Govern central i la Comunitat de Madrid s’agreuja. Molt. I de forma inesperada, quan tan sols 24 hores abans les aigües semblaven haver-se calmat. 

L’actuació coordinada en matèria de sanitat pública –aquest és el nom tècnic– va ser aprovada amb el vot en contra dels consellers de les comunitats del PP, excepte Castella i Lleó, que hi va votar a favor, i Múrcia, que s’hi va abstenir (tot i que després va comunicar que el seu vot era ‘no’). Catalunya es va sumar al rebuig de les autonomies presidides pel partit de Pablo Casado perquè considera que és molt insuficient i s’ha d’evitar que des de Madrid es viatgi a Catalunya, tot i que sigui per feina.  

El text aprovat estableix que hauran de ser sotmeses a restriccions dràstiques les poblacions de més de 100.000 habitants que compleixin els següents requisits: superar els 500 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies, una positivitat en les proves PCR de més del 10% i una ocupació de les ucis de més del 35% en el conjunt de la comunitat. Tots tres els compleixen únicament els 10 municipis més poblats de Madrid. A més de la capital, són Parla, Fuenlabrada, Alcobendas, Torrejón de Ardoz, Getafe, Alcorcón, Leganés, Móstoles i Alcalá de Henares. El document destaca el «risc extrem de contagi» en què es troben aquestes localitats.

🔵En el caso de los establecimientos, locales comerciales y servicios abiertos al público el aforo máximo será del 50% y la hora de cierre no podrá superar las 22:00 horas, salvo las excepciones que se prevean. pic.twitter.com/8OTtqqxFuI

— Ministerio de Sanidad (@sanidadgob) 30 de septiembre de 2020

«Obert» a millores

La reunió d’ahir venia precedida per l’acord aconseguit el dia abans pel ministre Illa i el vicepresident de la comunitat, Ignacio Aguado (de Cs). Semblava que no hi hauria cap problema per aplicar uns tancaments consensuats perquè es complia la condició exigida per Madrid que els criteris fossin homogenis per a tot Espanya (i de fet el mateix Govern regional ho va celebrar en un comunicat oficial), però Ayuso va trencar el pacte abans que comencés el Consell. Va desautoritzar el seu vicepresident plantejant l’ampliació del nombre d’indicadors, qüestionant la validesa científica dels utilitzats per Sanitat i exigint que els districtes de Madrid fossin considerats com a poblacions independents, al tenir gairebé tots més de 100.000 habitants.

Illa va recordar en roda de premsa que l’ordre que sortirà publicada «en els pròxims dies» és «vinculant». És a dir, que serà d’aplicació directa a la Comunitat de Madrid, agradi més o menys a Ayuso. La presidenta de la Comunitat havia reclamat insistentment l’establiment d’una estratègia nacional per part del Govern, amb uns indicadors clars, però ara que els ha aprovat els rebutja perquè afecten només Madrid, una cosa lògica, ja que és el territori on el coronavirus està més descontrolat.  

A més, el ministre es va mostrar «obert» al fet que la decisió adoptada aquest dimecres es vegi «completada», i en aquest sentit va emplaçar les comunitats a fer les seves aportacions per «millorar» el text. Sanitat, doncs, queda a l’«espera de millorar» el document i que els equips tècnics puguin discutir aquestes qüestions i, si hi ha consens, es podrà «retocar o ampliar» l’ordre «en els pròxims dies». Aquesta és una mínima finestra per intentar reconduir la relació amb Madrid. 

En qualsevol cas, l’aprovat aquest dimecres es pot traduir com una intervenció mínima de l’Executiu central, la menys invasiva. Era una de les opcions contemplades el cap de setmana passat, i que està recollida en el decret llei de nova normalitat, aprovat el mes de juny. «La salut de Madrid és la salut d’Espanya. Madrid és especial perquè la salut de Madrid és la salut d’Espanya –va justificar–. Ara ja tenim una ordre que es publicarà al BOE, que és fruit d’una decisió col·legiada i que s’ha de fer efectiva per part de les comunitats autònomes».

Illa, durant la seva roda de premsa a la Moncloa, va fer valer en tot moment que l’acord del CISNS era perfectament vàlid, perquè estava avalat per un 70% dels seus membres. I va remarcar que el text era el producte del mateix pacte aconseguit la vigília amb Madrid al si del Grup Covid, l’òrgan de cooperació «reforçada» que van pactar Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso fa una setmana, i del qual forma part el mateix Aguado, a més del conseller Ruiz Escudero.

Aquest va al·legar que era «fals» que s’hagués produït un acord en el CISNS i que fos una decisió «col·legiada». S’agafava al fet que l’article 14 del reglament del Consell exigeix adoptar els acords «per consens». Però no explicita que això sigui sinònim d’unanimitat. En tot cas, que hi hagués cinc vots contraris (o sis, comptant Múrcia) és prou motiu per a Madrid per recalcar que l’aprovat no té «validesa jurídica» i, per tant, la Comunitat ni ho té en compte. 

«Missatge d’alarma» del Govern

El ministre va indicar que el pacte aconseguit dimarts és «imprescindible» per contenir l’imparable avenç del virus i «va ser acceptat per la comunitat autònoma». «Ningú entén la seva marxa enrere ara, ni els madrilenys ni els espanyols,» es va limitar a dir el ministre, sense carregar les tintes contra la presidenta, però deixant clar que qui va estripar les cartes va ser la Comunitat, no el seu departament. Illa no va voler revelar les converses privades que ha mantingut amb les autoritats regionals en les últimes hores. Sí que va insistir, com va fer dilluns, que la situació epidemiològica a Madrid és «complexa i preocupant», ja que reporta el 43,7% dels nous diagnòstics i acumula més de 235.000 positius (28.000 en els últims set dies). 

Notícies relacionades

Illa aconsegueix que Ayuso accepti confinar Madrid sense necessitat de prendre el control

Ayuso no cedeix i Illa l'apressa a prendre mesures immediates

El titular de Sanitat va dir no «contemplar» un escenari de rebel·lió d’Ayuso. Però ja el té sobre la taula. Ruiz Escudero, de fet, es va expressar en termes durs en la seva compareixença. Va acusar Illa de falta de «lleialtat» i de perseguir altres objectius: «El Govern d’Espanya té pressa per intervenir Madrid i no per lluitar contra el virus», vol «imposar mesures que van en contra de la voluntat de molts espanyols». El conseller fins i tot va indicar que la pandèmia comença a estar controlada a la regió, perquè la pressió assistencial creix a menor ritme i s’observa una estabilització, i fins i tot una «lleugera millora» en les dades, per la qual cosa rebutja el «missatge d’alarma i de crispació» que llança el Govern. 

#Endirecto | Sanidad de Madrid responde a Illa: "Ha dicho que se ha tomado una decisión colegiada: es falso. Ha dicho que la comunidad de Madrid se mostró satisfecha con la reunión de ayer: es falso" pic.twitter.com/EgHDuuwRwB

— Europa Press (@europapress) 30 de septiembre de 2020

Ruiz Escudero va avançar que, si l’ordre arriba a publicar-se en el BOE, l’Advocacia de la Comunitat de Madrid estudiarà la interposició de mesures, sense descartar anar als tribunals. I va negar que allò de dimarts fos un acord tancat, sinó un acostament que s’havia de rematar treballant als indicadors que va plantejar aquest dimecres. Fonts de la Moncloa asseguraven, al final d’un altre dia vertiginós, que l’Executiu no té por d’un recurs judicial, perquè probablement el Suprem donarà la raó a Sanitat. El Govern diu continuar carregant-se de raons. Però de camí, en tota aquesta enorme guerra entre dues administracions, està en joc la salut dels madrilenys i el control d’aquesta segona onada de la pandèmia.