El Papa aposta per «una germandat mundial» en la seva encíclica de la pandèmia

«Fratelli tutti» és el títol, en italià per a tots els idiomes, del nom de la carta encíclica que Francesc ha escrit durant la pandèmia de la Covid-19 i que aquest diumenge ha sortit a la llum. Es tracta d’un compendi del qual ja havia dit i escrit en nombroses ocasions sobre la imperiosa necessitat de crear una comunitat mundial de germans, però que, com explica ara, «he col·locat en un context més ampli». Aquest context és una barreja d’anàlisis i de «carta de desitjos i de laments» d’un Papa, dirigida als cristians i als homes de bona voluntat, tot i que s’entreveu fàcilment que Francesc parla als poderosos de la terra.

Al llarg de 84 pàgines i amb un llenguatge senzill, en primera persona i llunyà dels textos clericals, com és el seu estil, Francesc il·lustra què funciona i què no en l’actualitat per aconseguir crear una família mundial de germans, que vagi més enllà de les «falses seguretats que la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 ens ha fet descobrir».

Perquè, diu el Papa, si no som germans, res funciona: els ciutadans ens hem tornat consumidors i espectadors de com propicia la «prepotència del fort» a través del «model econòmic únic», una «dictadura invisible», per la qual vivim en «una colonització cultural» i en el malbaratament, que creen «descarts» i «persones al marge» que després reverteixen «en tot el món», com il·lustra la crisi ambiental i els costos laborals». «Sense ocupació, no hi ha dignitat», escriu, tot i que és només un aspecte de la seva anàlisi, que afecta sobretot el neoliberismo econòmic actual, però també les polítiques que políticament es diuen d’esquerres.

«Els polítics són fràgils»

«Els polítics són fràgils», afirma, il·lustrant l’embat que reben d’economies més poderoses que els països, però també de la recerca del consens de totes, que porta a posar pedaços, sense una línia d’acció que pensi «en les generacions futures», ja que no «es pot acceptar que l’economia assumeixi el poder real de l’Estat». El Papa escriu que «la fragilitat dels sistemes mundials davant les pandèmies ha evidenciat que no tot es resol amb la llibertat de mercat i que, a més de rehabilitar una sana política que no estigui sotmesa al dictat de les finances, hem de tornar a portar la dignitat humana al centre i que sobre aquest pilar es construeixin les estructures socials alternatives que necessitem».

Sobre la pandèmia, el papa Francesc afegeix que «mes enllà de les respostes dels països, ha evidenciat la incapacitat d’actuar conjuntament» i que «malgrat la hiperconnexió (actual) existia una fragmentació que tornava més difícil resoldre els problemes que ens afecten a tots». «No hem sigut capaços de ser solidaris quan estàvem bé i hem viscut la solidaritat del sofriment», constata Bergoglio.

Els mals de la societat

En els primers capítols de l’encíclica, Francesc passa llista, un per un, dels mals que afligeixen les societats actuals i de com, tot i que succeeixin en un lloc, repercuteixen en tots els racons. Com succeeix amb les migracions d’un continent cap a l’altre, amb l’esclavitud en la qual han de viure milions de persones, amb els tràfics mundials d’òrgans i amb la «pedagogia mafiosa» que se substitueix a l’economia legal incapaç de proveir. Existeix «el dret a no emigrar», escriu, cosa que pressuposa una economia mundial plantejada d’una altra manera: «Allà moren de gana i aquí llencem els aliments».

«La propietat privada no és intocable», afegeix amb una frase que irritarà neoliberistes i conservadors en economia, perquè explica que la propietat és «un dret secundari», ja que primer van els drets de tots. «Drets sense fronteres», escriu gairebé com un eslògan, conscient que «el mercat no ho resol tot, tot i que una altra vegada ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal».

Millorar les relacions internacionals

Tot això porta, segons el Papa, a la necessitat de «crear una altra xarxa de relacions internacionals», amb una ONU, per exemple, que funcioni com a govern mundial, «amb poder sancionador», però sense eliminar les diferències de països i cultures. Això perquè ja «cap Estat pot assegurar el bé comú del seu país». En els apartats sobre la globalització il·lustra que aquesta no s’ha d’entendre com «un imperi homogeni», sinó que s’ha d’arribar a un equilibri entre l’àmbit global i local, ja que només tenint «una identitat forta i definida» es pot dialogar amb l’altre.

«És difícil crear un món obert que sigui un lloc per a tothom, sense incorporar-hi els més febles i sense que es respectin les diverses cultures», raonament que porta el Papa a escriure sobre «poble, popular, populisme», criticant sense anomenar-los els líders populistes que governen alguns països.

Al llarg del text, Bergoglio cita documents de les diferents conferències episcopals, que han escrit als seus fidels, gairebé com un exemple que els principis cristians bé s’emmotllen a les diferents cultures del món. Alhora que acompanyen el Papa.

Ni pena de mort, ni cadena perpètua

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

D’una manera gairebé pedagògica, Francesc repassa i analitza totes aquelles situacions, siguin reconciliacions postbèl·liques o conflictes interns als països, il·lustrant com es pot fer d’una manera justa i eficaç, sense venjances ni retorsions. Això fa que Francesc condemni allò que Joan Pau II va anomenar un dia «ingerència humanitària (bèl·lica, en realitat)» en altres països i també la pena de mort, la cadena perpètua («pena de mort oculta») i els «homicidis extralegals» comesos pels Estats.

Al final del text Francesc fa una crida a totes les religions, perquè «estan al servei de la germandat universal», cosa que comporta la condemna del fanatisme religiós. El Papa cita el compromís que el 2019 va prendre a Abu Dhabi amb el gran imam Ahmad al-Tayyeb: «Assumim la cultura del diàleg com a camí de col·laboració comuna».