La por d'un altre confinament dispara les reformes de vivendes

 La duresa dels més de tres mesos de confinament forçós a causa del coronavirus sembla estar darrere d’aquest sector que per fi surt de la seva crisi. Els inquilins i propietaris que poden permetre-s’ho han decidit millorar aquest pis o aquesta terrassa que tan intensament els ha contingut durant la pandèmia. És aquest un fenomen similar a l’experimentat pels centenars de persones que o s’han mudat ja al Pirineu i a zones de la costa o planegen fer-ho.

Marina Mañosa, dissenyadora d’interiors i també realitzadora de reformes, assegura que no ha deixat de treballar ni un dia des que va acabar el confinament. Primer per acabar obres aturades el mes de març i després per atendre noves propostes. «M’han plogut projectes –explica–. La gent ha vist que havien de treballar a casa i compartir tot el dia l’espai amb els fills i necessitaven solucions».

No obstant, Mañosa espera que a partir del mes de desembre, «quan s’aclareixi una mica la incertesa econòmica», els pressupostos es transformin en obres. Els que tenen els diners ho fan ja. Els que han de demanar un préstec o estirar d’estalvis limitats prefereixen esperar. Tot i que els que ho fan no se’n penedeixen. «El que viu en un pis queda encantat després de la reforma. De vegades són coses senzilles. N’he fet un d’un veí que va veure la porteria que vaig fer a la seva escala i, després de la pandèmia, em va demanar que creés una zona de treball a la cuina, en la qual cada membre de la parella treballa en un dels costats», diu satisfeta aquesta interiorista de Sant Cugat del Vallès.

De l’hospital al balcó

Ane García, una infermera de Vitòria de 28 anys, va patir a primera línia el primer confinament massiu al País Basc. «Quan tornava a casa em dedicava a veure revistes de decoració i fotos a Instagram. Em relaxaven. També m’encantava sortir a la terrassa i que em donés el solet. I llavors em vaig animar a escriure a la decoradora Sol van Dorssen i vaig decidir arreglar la terrassa i el rebedor perquè aquí, al País Basc, passem molt temps a casa, i més amb la Covid», explica García. «Ara tinc una terrassa bonica que em fa sentir bé i ja no anem a bars ni a cap altre lloc», afegeix la infermera que afirma contenta: «Disfruto de l’art que tinc a casa».

La interorista Van Dorssen confessa també l’allau de feina en l’era covid. «No paren de demanar-me projectes perquè molta gent s’ha adonat que casa seva és molt poc funcional. Alguns em diuen: ‘Si he de tancar-me una altra vegada, vull guanyar espai i tenir més llum’». «És que al final –afegeix– no és només casa teva, és el teu refugi, el teu niu. I la decoració, que és un llenguatge com la música, ajuda a estar millor».

Una altra interiorista, la jove barcelonina Elena Eyre, que també es promociona a Instagram, reconeix satisfeta l’auge de la seva feina des de la Covid. «He hagut d’ampliar l’equip perquè la gent té pressa perquè li faci el projecte», indica. Ens demanen des de la vivenda sencera fins a cuina i lavabos, i de vegades crear un despatx», indica. Tot i que ella ja es veia venir aquesta pujada de demanda. «Era a casa meva sense poder sortir durant el confinament i no parava de pensar canvis. I això li devia passar a molta gent perquè a partir del mes de juliol van començar ja els encàrrecs», explica Eyre.

La cuina i el bany

Aquesta mateix desig de canvi i de repensar-se el seu pis va empènyer dos metges de Barcelona, Francisco Franco, de 60 anys, i Silvia Durany, de 54, a posar fil a l’agulla. I ara disfruten ja d’una impecable i brillant cuina blanca i un lavabo de disseny al seu pis del carrer de Còrsega. «Tot i que la idea ja la teníem l’any passat, ha sigut després de l’aturada de la Covid que hem realitzat la reforma. Ens agrada portar gent a casa i disposar d’espai. I hem guanyat en comoditat», confessa Franco. 

«Amb el confinament hem estat molt a casa i ara ja tenim una cuina espaiosa on poder treballar i fer moltes coses amb aquesta taula tan gran», afegeix Durany, mentre la filla petita de tots dos, Júlia, de 12 anys, els observa somrient i feliç per la reestrena.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Amb ells, a la blanca cuina, hi ha Dimitri Kazarian, que tenen amb els seus pares una empresa familiar de reformes i a qui també, confessa, li sobra la feina aquestes setmanes. «Nosaltres ens havíem plantejat tancar l’empresa després de l’aturada del març i encara sort que no ho vam fer. I des del setembre se’ns han disparat les reformes. Sembla que la gent s’ha adonat que si ve una altra onada, el millor lloc on invertir abans és a la teva pròpia casa», diu el també cofundador de Lautoka Urbana.

Els treballs que més realitza aquestes setmanes Kazarian són «obrir la cuina o el saló i crear zones per treballar amb l’ordinador». Una conseqüència més del teletreball del qual la majoria pensa que ha vingut per quedar-se. Un teletreball que, a més, tampoc ha impedit el desenvolupament dels projectes de decoració impulsats pel coronavirus. Els consultats per aquest diari coincideixen que gairebé tots els seus treballs els han dissenyat a les seves oficines o domicilis amb el seu ordinador i demanant fotos i vídeos als seus clients. I l’execució s’ha fet ara en ple intent de tornada a la normalitat.