L'art del T-Rex

Qualsevol amb entre sis i vuit milions de dòlars aquest dimarts a la nit es pot comprar ‘Les dues amigues’, una meravella de Tamara de Lempicka, o l’Stan, un altre tipus d’obra mestra. I més li val tenir espai si opta pel segon o, preferiblement segons l’opinió de la Societat de Paleontòlegs de Vertebrats, un compromís amb la ciència. Perquè l’Stan és un ‘Tyrannosaurus rex’, un dels grans i més complets exemplars mai trobats i possiblement el més famós i observat, amb rèpliques repartides per 60 museus de tot el món.

Per una batalla legal entre dos germans i una decisió judicial, es posa a la venda. I la licitació virtual des de la seu a Nova York de Christie’s, que ha deixat aquesta criatura d’aproximadament 67 milions d’anys com l’últim lot (el 59) de la subhasta d’art del segle XX, desperta expectació, però també revifa les denúncies sobre els efectes perversos de la comercialització de fòssils.

L’origen

L’Stan es diu així per Stan Sacriston, el paleontòleg aficionat que el 1987 va trobar les seves primeres restes al Hell Creek Formation, part del que es coneix com les Cretaceous Badlands dels Estats Units, que s’estenen per les dues Dakotes, Wyoming i Montana. És allà on el 1902 Barnum Brown, un comissari assistent del Museu d’Història Natural afectuosament conegut com a ‘Mr. Ossos’, va trobar el que el 1905 seria batejat i descrit per Henry Fairfield Osborn com el primer ‘Tyrannosaurus rex’, el rei dels llangardaixos tirans.

Sacriston va pensar inicialment que s’havia trobat un triceratops però quan el 1992 els germans Peter i Neal Larson del comercial i privat Institut Black Hills d’Investigació Geològica van tornar, van descobrir que estaven davant un T-Rex. Van començar llavors 30.000 hores de laboriós treball manual. I després de l’excavació de 188 ossos, va cobrar forma l’Stan, un animal de gairebé 12 metres de llarg i quatre d’alt que al seu dia hauria pesat entre set i vuit tones.

Una vida agitada

La vida de l’Stan va ser violenta, o almenys a això apunten perforacions en una costella i al crani. Va sobreviure a una fractura al coll. Va lluitar amb els de la seva espècie i un forat en una mandíbula que podia tenir 58 dents (algun de fins a 28 centímetres) quadra amb el que li hauria fet la dent serrada d’un altre T-Rex. Capaç de fer miques un cotxe (segons es va demostrar en una recreació al 2005) i de menjar fins a 225 quilos en un mos, l’Stan va devorar, com també indiquen la vèrtebra d’un edmontosaure i part de la tíbia d’un triceratops amb senyals de mossegades que es van trobar al costat de les seves restes.

Des que va tornar a la superfície, l’Stan es va convertir en una estrella global. El 1995 i el 1996 va estar al Japó i després va tornar al Black Hills Institute a Dakota del Sud, on des d’aleshores l’han estudiat, analitzat i replicat. Però les coses es van tensar entre els germans Larson, que ja s’havien vist embolicats en batalles legals per la Sue, una femella que és el T-Rex més gran trobat mai i que es va vendre per 8,6 milions de dòlars el 1997 en una altra subhasta, imposada judicialment. I després que Neal decidís abandonar l’empresa familiar, que havia retingut l’Stan per mirar d’eludir crítiques de comercialització i demostrar que són un reposador de confiança, un tribunal va dictaminar el 2018 que per pagar-li la seva part calia vendre a la criatura (tot i que l’institut, segons va explicar en una nota de premsa, «retindrà tots els drets de copyright, marca registrada i d’altres de propietat intel·lectual de l’Stan, i continuarà produint rèpliques per a la venda».

Més que una icona

A la Societat de Paleontologia de Vertebrats (SVP per les sigles en anglès) saben que el mandat judicial fa la venda obligatòria i per això aquesta vegada, a diferència d’altres subhastes, no han demanat que es cancel·li. Però sí que han escrit a Christie’s demanant que «es restringeixi la venda a postors d’institucions compromeses amb comissariar espècimens per al bé públic i en perpetuïtat, o a qui licita en nom d’aquestes institucions» i recordant que «els espècimens fòssils que es venen a mans privades es perden potencialment per a la ciència».

«Estem realment preocupats perquè, una vegada que està en mans privades fora d’una institució reconeguda que té un compromís per mantenir-lo a perpetuïtat, no podem confiar gens en la investigació que s’ha fet amb aquest espècimen fins al moment perquè no la podrem verificar en el futur amb noves tècniques», explica per telèfon des del Canadà Jessica Theodor, vicepresidenta de la SVP i professora a la Universitat de Calgary. «Hi ha per exemple diversos espècimens d’‘Archaeopteryx’ que estan en mans privades. Hi hem tingut accés durant anys quan els tenia un propietari particular i quan va morir, l’accés va desaparèixer».

Aquest és el motiu clau de denúncia però no l’únic. Segons Theodor, «aquest tipus de subhastes ha fet que pugi el valor i això fa que molta gent intenti col·leccionar-los il·legalment. Hi ha un comerç enorme i molt contraban i material que surt de la Xina i altres països on l’exportació de fòssils està prohibida». A més, ara «els propietaris de la terra volen compensacions significatives no només per la venda sinó també per la investigació, i s’està fent més i més difícil tenir-hi accés».

L’estatus icònic

No és que els paleontòlegs rebutgin l’estatus icònic del T-Rex, un animal que va arribar al cine per primera vegada menys de 20 anys després de ser descobert (a ‘Ghost of slumber mountain’, de 1918), el 1933 va lluitar amb King Kong i va rebre el tractament blockbuster del Hollywood actual amb ‘Parc Juràssic’. Theodor, per exemple, assegura que la pel·lícula de 1995 de Steven Spielberg «va ser un èxit enorme per al camp perquè va fer que arribés a la paleontologia molta gent que de cap altra forma no hauria arribat i va atraure molta atenció al treball que fem». Però el preu de la fama és que «té també un aspecte que va en detriment de la ciència de fer de l’espècimen un fetitxe i tens gent com Nicolas Cage posant dinosaures a les seves cases» (l’actor va comprar en un subhasta un crani que va haver de tornar ja que havia sigut tret il·legalment de Mongòlia).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La seva conclusió, a més, és que l’Stan, com els de la seva espècie, «no és una peça d’art. És una cosa rara irreproduïble».

Des de Christie’s, que s’emportarà la seva comissió amb la venda, la idea és una altra. En un ‘zoom’ des de Londres, James Hyslop, encarregat del departament d’història natural de la casa de subhastes, assegura que el «T-Rex és una obra mestra, una icona nascuda al segle XX tot i que tingui 67 milions d’anys.» I basa l’argumentació també en les 30.000 hores de treball manual invertides en l’excavació de l’Stan o en el seu caràcter «escultural».  Hyslop, a més, remarca una altra visió de l’Stan. «És gairebé un memento mori de l’asteroide» que va acabar amb els dinosaures. «Amb extincions tenint lloc avui, és una lliçó important perquè n’aprenguem».