Premi Nobel de medicina per als descobridors del virus de l'hepatitis C

Els nord-americans Harvey Alter i Charles Rice i el britànic Michael Houghton van guanyar el premi Nobel de medicina aquest dilluns pel descobriment del virus de l’hepatitis C, segons ha anunciat el jurat a Estocolm.

Tots tres van ser guardonats per «la seva decisiva contribució a la lluita contra aquesta hepatitis, un important problema de salut mundial, que causa cirrosi i càncer de fetge», segons va explicar el jurat del Nobel. És el primer premi d’una nova edició dels guardons que ha arrencat avui.

BREAKING NEWS:
The 2020 #NobelPrize in Physiology or Medicine has been awarded jointly to Harvey J. Alter, Michael Houghton and Charles M. Rice “for the discovery of Hepatitis C virus.” pic.twitter.com/MDHPmbiFmS

— The Nobel Prize (@NobelPrize) 5 de octubre de 2020

En concret, els estudis metòdics de l’hepatitis associada a transfusions realitzats per Harvey J. Alter van demostrar que un virus desconegut era una causa comuna d’hepatitis crònica; mentre que Michael Houghton va utilitzar una estratègia no provada per aïllar el genoma del nou virus que es va denominar virus de l’hepatitis C; i Charles M. Rice, va proporcionar l’evidència final que mostra que el virus de l’hepatitis C per si sol podria causar hepatitis.

Els guanyadors

Harvey J. Alter va néixer el 1935 a Nova York, va rebre el seu títol de metge a la Facultat de Medicina de la Universitat de Rochester i es va formar en medicina interna a l’Strong Memorial Hospital i en els University Hospitals of Seattle.

El 1961, es va unir als Instituts Nacionals de Salut (NIH) com a associat clínic, i va passar diversos anys a la Universitat de Georgetown abans de tornar als NIH el 1969 per unir-se al Departament de Medicina Transfusional del Centre Clínic com a investigador principal.

Per la seva banda, Houghton va néixer al Regne Unit. Va rebre el seu doctorat el 1977 del King’s College London. Es va unir a GD Searle & Company abans de mudar-se a Chiron Corporation, Emeryville, Califòrnia el 1982, i el 2010 se’n va anar a la Universitat d’Alberta. Actualment és Càtedra d’Investigació d’Excel·lència del Canadà en Virologia i Professor de Virologia Li Ka Shing a la Universitat d’Alberta, on també és Directora de l’Institut de Virologia Aplicada Li Ka Shing.

Charles M. Rice va néixer el 1952 a Sacramento. Va rebre el seu doctorat el 1981 de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on també es va formar com a becari postdoctoral entre 1981-1985. Va establir el seu grup d’investigació a la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, St Louis el 1986 i es va convertir en professor titular el 1995.

Des del 2001 ha sigut professor a la Universitat Rockefeller, Nova York. Durant el període 2001-2018 va ser director científic i executiu del Centre per a l’Estudi de l’Hepatitis C a la Universitat Rockefeller, on es manté actiu.

Abans del treball d’aquests tres investigadors, el descobriment dels virus de l’hepatitis A i B havia sigut un pas crític cap endavant, però la majoria dels casos d’hepatitis transmesa per la sang seguien sense explicació. El descobriment del virus de l’hepatitis C va revelar la causa dels casos restants d’hepatitis crònica i va possibilitar anàlisi de sang i nous medicaments que han salvat milions de vides.

L’excel·lència intel·lectual i humanística

Els premis Nobel distingeixen a partir d’aquest dilluns l’excel·lència intel·lectual i humanística, d’acord amb la tradició dels guardons i en un món necessitat d’esperances o respostes de la Ciència als estralls de la pandèmia de coronavirus. 

Sis anuncis en sis dies marcaran la ronda dels prestigiosos premis que arrencarà, segons estableix la tradició, avui amb el corresponent a Medicina i Fisiologia, que entrega l’Institut Karolinska d’Estocolm. 

El seguiran, segons explica Efe, els de física i química –dimarts, 6, i dimecres, 7– , el de literatura –dijous, 8– i el de la pau –divendres, 9–, mentre que dilluns, dia 12, tancarà el cicle el d’Economia. També d’acord amb les normes es donaran a conèixer a Estocolm, a excepció del de la pau, que es notificarà a Oslo. 

L’omnipresència de la pandèmia

Res ha canviat en el que correspon a la seqüència habitual dels anuncis. Però serà un any molt diferent quant a format i, probablement, sentit. La pandèmia va obligar, com passa en tots els grans esdeveniments d’aquest any, a restringir aforaments i celebració. 

Els anuncis seran en format virtual, amb una presència mínima de periodistes acreditats a la sala; s’han suprimit les habituals cerimònies amb centenars de convidats, reis i antics guardonats, concerts i banquets per al dia de l’entrega, 10 de desembre, aniversari de la mort del fundador, Alfred Nobel. 

El Comitè el Nobel va cancel·lar les gales corresponents a Estocolm; per al de la Pau, a Oslo, es reserva un espai amb públic reduït a la Universitat. 

L’absència de grans actes no rebaixa l’expectació. El món espera una vacuna, teràpia o alleujament per a un coronavirus que ha canviat la vida a escala global; no pot esperar-se un premi als seus desenvolupadors, a falta de concreció científica. Però sí «senyals» o «signes d’esperança», especialment pel que fa als Nobels destinats a la investigació. 

El de Medicina, que com el de Química i Física sol tenir menys impacte mediàtic que el de literatura o de la pau, adoptarà en aquesta edició un caràcter especial. Qualsevol dels guardons –inclòs el d’Economia, enmig dels estralls causats per la pandèmia– pot portar implícit un missatge esperançador en el combat contra la Covid-19. 

Calma en el de literatura i expectació per al de la pau 

Almenys el corresponent a literatura s’espera més tranquil que el de 2019, en el qual se’n van repartir dos, després d’haver-se deixat vacant el guanyador el 2018. El detonant va ser l’escàndol generat per les denúncies d’abusos sexuals contra l’artista francès Jean-Claude Arnault, vinculat a l’Acadèmia Sueca i marit d’una dels seus membres. 

Arnault va acabar condemnat per dos casos de violació i l’Acadèmia, impulsada a una reforma en les seves estructures, càrrecs i representants. Hi va haver dos premiats –l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk i el seu col·lega austríac Peter Handke– en dos anuncis simultanis; aquest any es recupera la normalitat. 

Eterns favorits

Hi ha 187 nominats, dels quals uns 40 ho són per primera vegada. Entre els reincidents com eterns favorits hi ha Thomas Pynchon, Richard Ford i Margaret Atwood, per part anglosaxona; de l’àmbit alemany, Hans Magnus Enzensberger; més trencador seria un premi per al francès Michel Houellebecq, tot i que també s’estudia com a aposta més valenta a Jamaica Kincaid, d’Antigua i Barbuda. 

Per al que probablement és el premi més cobejat del món, el Nobel de la pau, no hi ha clars favorits. En l’edició passada el va rebre el primer ministre etíop, Abiy Ahmed; aquest any hi ha un total de 211 persones i 107 organitzacions nominades –incloent-hi el president dels EUA, Donald Trump, i el rus, Vladímir Putin, per designacions diverses–. 

Greta Thunberg, de nou una opció

L’activista sueca Greta Thunberg era ja una opció l’any passat i ho continua sent aquest. Però són molts els grans desafiaments que esperen el missatge d’Oslo, a més de la lluita generacional contra la crisi climàtica: llibertat de premsa, lluita contra les dictadures i, de nou, la batalla sanitària contra el coronavirus. 

Amb o sense pandèmia, el procés d’elecció és el mateix en totes les categories: científics, acadèmics i professors universitaris nominen els seus candidats i els comitès el Nobel estableixen diverses tries per elegir el guanyador o guanyadors, fins a tres per premi. 

També es manté la norma que els premis es decideixen i entreguen a Estocolm, tret del de la pau, que ho fa a Oslo, per desig exprés del magnat suec i fundador, Alfred Nobel. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tots els premis porten inclosa una dotació econòmica, que aquest any va augmentar a 10 milions de corones sueques –un milió més respecte a 2019– (956.876 euros, 1.121.533 dòlars), a repartir en cas de més d’un guardonat. 

L’únic entre els guardons Nobel no instituït en vida pel magnat suec és de l’Economia, que va incorporar el Banc de Suècia i que s’atorga des de 1969 i no des de 1901, com la resta.