Barcelona i València mostren la seva «frontal oposició» a què reobrin els CIE

Per raons sanitàries, per raons ideològiques i per raons jurídiques. L’alcalde de València, Joan Ribó, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han esgrimit tres classes d’arguments en una carta conjunta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per mostrar la seva «frontal oposició» a la reobertura dels centres d’internament per a estrangers i soscavar la intenció del Govern de posar-los de nou en marxa després d’haver-los buidat al seu dia per la situació generada per la Covid-19.

La carta arriba després que el 23 de setembre es conegués una ordre interna de del departament que dirigeix Marlaska per «reiniciar l’activitat operativa» dels CIE, que es van buidar progressivament des del mes de març passat fins al de juny davant els riscos que suposava per a l’expansió del coronavirus. També arriba després que el Govern reconegués el mes de febrer passat que vuit persones havien mort en aquests centres des de la seva obertura.

Però la carta arriba tard per al de Barcelona, perquè fonts policials van confirmar a Efe que aquest dilluns es va obrir el de Zona Franca, on van ingressar 80 homes amb PCR negativa i després d’una quarantena en centres d’acolliment.

«Ens sembla incompatible pel que fa a salut, dignitat i respecte dels drets humans que mentre continuem tenint restriccions de mobilitat i aforament en espais a l’aire lliure, s’internin persones que no han comès cap delicte per un període de fins a dos mesos en centres de règim tancat que no compten amb prou infraestructura com per afrontar la possibilitat d’un sol contagi», recorda la missiva.

Colau i Ribó van més enllà i apunten a la condició progressista de l’Executiu que formen el PSOE i Unides Podem per evitar aquesta reobertura. Tots dos expressen el seu «convenciment que, per a qualsevol govern progressista, un dels pilars fonamentals del servei públic ha de ser vetllar per l’interès dels col·lectius en situació de més vulnerabilitat».

També recorden que aquest tipus de centres formen part d’«una política que s’ha demostrat fallida per a la regulació de fluxos migratoris amb les fronteres obertes». I ara estan més aviat tancades, recorden.

En contraposició amb aquests centres, els dos presumeixen de «la llarga experiència de València i Barcelona com a ciutats d’acollida i amb polítiques d’atenció a tots els veïns i veïnes, independentment de la situació administrativa, que genera molt consens i que és un model d’èxit de cohesió social».

De fet, s’ofereixen per «col·laborar de forma activa a trobar qualsevol alternativa que no passi per la vulneració dels drets humans i que posi en el centre la dignitat i el respecte de totes les persones».

La llei d’asil

Per si els motius sanitaris i ideològics no són suficients, els alcaldes recorden que aquest tipus d’internaments de persones que arriben de manera irregular al país, «amb l’objectiu de reprendre les polítiques de retorn, és una greu anomalia, que contravé directament la directiva europea de retorn i la nostra pròpia llei d’asil».

A la carta recorden també que aquests no són «centres d’acolliment», tal com estipulen que haurien ser «tant la normativa com els mecanismes de control i seguiment de drets humans internacionals».

Morts

Segons el col·lectiu CIES No, almenys deu persones han mort des que es van obrir a Espanya aquest tipus de centres, «entre els murs o en el trasllat forçós a què les van sotmetre».

L’últim va ser fa poc més d’un any, un marroquí de 23 anys, Marouane Abouobaida, al centre valencià de Zapadores. El jove es va suicidar, tot i que hores abans havia rebut una pallissa d’un altre intern, que, segons ell mateix va denunciar (amb fotos i un informe mèdic), li impedia obrir l’ull esquerre i li provocava forts dolors.

Notícies relacionades

Buiden el CIE de Barcelona davant la impossibilitat d'expulsar els immigrants

Deixen en llibertat gairebé tots els interns del CIE d'Aluche

El Govern, en una resposta parlamentària del mes de febrer passat, va xifrar en vuit els morts als CIE des de la seva obertura i va admetre que tant el de la Zona Franca de Barcelona com el de Zapadores concentraven la majoria de les morts, tres en cada cas. Segons la informació del Govern, al CIE català es va suïcidar un jove de 22 anys el 2010 i un altre de 34 el 2013, i per causes naturals en va morir un altre el 2012.

El diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu va ser qui va realitzar la pregunta i va assegurar després de la resposta que l’Executiu n’havia oblidat almenys un, amb referència a Mohamed Bouderbala, que va morir el 2017 a la presó d’Archidona, habilitada llavors de forma temporal com a CIE.