La Covid-19 es rabeja amb els més precaris a París

La pandèmia de la Covid-19 no entén de fronteres, però sí de classes socials, vilipendiant amb més força aquells que viuen en condicions especialment precàries. Així ho demostra un estudi realitzat per Metges sense Fronteres (MSF), Epicentre i l’Institut Pasteur, a París i la seva perifèria. La conclusió: «Els resultats confirmen que la propagació del virus és particularment més activa en condicions d’aglomeració; com quan diverses persones comparteixen habitació, dutxes i cuina».

L’estudi, titulat ‘Precarietat i seroprevalença de la Covid-19 a l’Ila de França’, es basa en una enquesta realitzada, entre el 23 de juny i el 2 de juliol, a 818 persones repartides en 10 centres d’allotjament d’emergència, dos albergs i dos punts de distribució d’aliments situats a París i en dos departaments al nord de la capital, Val d’Oise i Seine-Saint-Denis. «Les proves d’anticossos van revelar taxes d’incidència de SARS-CoV-2 que oscil·len entre el 18% en alguns emplaçaments fins al 94% en d’altres», alerta l’informe.

El nombre de persones en cada centre i la seva proximitat física explicaria les diferències en el nombre de contagis. La taxa d’incidència oscil·la del 23% al 62% en els refugis d’emergència, del 18% al 35% en els punts de distribució d’aliments i arriba al 82% i el 94% als albergs.

Centres d’assistència i albergs adaptats

«La prevalença entre persones allotjades temporalment en pavellons va ser tres vegades més gran que la detectada entre persones allotjades en altres tipus de refugis temporals», constata l’informe. Com a exemple, la meitat de les 543 persones examinades als refugis d’emergència van estar en contacte amb el virus i van desenvolupar anticossos, mentre que a la regió de l’Illa de França només un de cada 10 habitants va generar anticossos.

L’estudi, el primer realitzat a Europa sobre un col·lectiu tan concret en risc d’exclusió, posa en evidència la fragilitat de les persones més desfavorides davant l’epidèmia. Davant l’arribada del període hivernal i la multiplicació dels contagis, la correcta gestió dels centres d’assistència i albergs sembla crucial.

«Els dispositius d’emergència dissenyats per facilitar un refugi temporal a les persones sense llar, sobretot davant l’arribada de l’hivern, no han de contribuir a crear nous brots», assenyala Corinne Torre, coordinadora de les operacions de MSF a França. Instant les autoritats a «evitar [...] els llocs col·lectius com els poliesportius i gimnasos en favor d’estades en hotels i allotjaments amb espais individuals».

Destrucció de llocs de treball i pobresa

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

L’epidèmia de la Covid-19 no només degrada la situació de la població més precària, sinó que també sumeix en la pobresa «estudiants, treballadors temporals, aturats, autònoms i artesans». Segons una investigació realitzada pel diari ‘Le Monde’, la crisi sanitària es tradueix en un milió de nous pobres a França, afegint-se als 9,3 milions que es trobaven sota el llindar de la pobresa monetària –amb una nòmina d’uns 1.000 euros– abans de la pandèmia.

I si un milió pogués semblar exagerat, la Federació d’Actors de la Solidaritat (FAS) assenyala que la xifra és «desgraciadament una estimació a la baixa, ateses les 800.000 pèrdues de llocs de treball previstes per a finals del 2020» a França.