La inabastable agenda d'un metge de primària: 74 pacients en un matí

I és que demanar una citaimmediata a través del telèfon, l’‘app’ o internet en un centre de salut madrileny és gairebé una missió impossible, amb la qual cosa tothom qui necessita ser atès per un facultatiu, ha d’esperar llargues cues a l’entrada dels ambulatoris. Aquí es fa un triatge i es decideix si efectivament aquesta persona necessita ser atès amb pressa, amb la qual cosa el seu nom s’afegeix a les agendes ja normalment sobrecarregades dels professionals sanitaris, de manera que es van engreixant i engreixant, fins a límits intolerables.

Com es demostra en la fotografia que acompanya aquesta informació, de vegades se citen pacients amb una separació d’un minut o dos o a la mateixa hora. Com si hi haguessin facultatius superdotats que fossin capaços de valorar, diagnosticar i prescriure pacients en només uns segons. Però la realitat és molt diferent. L’atenció sanitària requereix molt més esforç, dedicació i temps, per la qual cosa els professionals de l’atenció primària allarguen les seves jornades o redueixen el temps que haurien de destinar a tasques no assistencials. I en no poques ocasions no fan servir tot el temps que els agradaria a valorar detalladament cada pacient, el que va en detriment de la qualitat i seguretat assistencial i augmenta l’estrès dels professionals.

L’agenda que apareix en la imatge pertany a José María Molero, metge del centre de salut madrileny San Andrés, a Villaverde, un dels primers 37 barris confinats fa unes setmanes pel govern regional al presentar taxes per sobre dels 1.000 contagiats per cada 100.000 habitants. Molero –que també és portaveu de malalties infeccioses de la societat de medicina de família Semfyc– comença la jornada a les vuit del matí i en teoria hauria d’acabar a les tres de la tarda, deixant les visites domiciliàries a partir de les 13:30 hores. Però segons explica, de vegades ha d’anar als domicilis passades les 15.00 hores o bé derivar l’atenció d’alguns dels pacients citats a última hora, quan el retard acumulat és més gran, a l’endemà.

Retallades i professionals de baixa

La mitjana recomanada de pacients per tanda és d’uns 30, tot i que molts dies es dobla la xifra i, per exemple, el 18 de setembre passat, com es demostra en la fotografia, Molero va atendre 74 malalts. Més del doble del que és aconsellable. La pressió assistencial ha baixat, afortunadament, en els últims dies, a causa de les restriccions aplicades a la Comunitat de Madrid o gràcies a la precaució més gran de la gent, però tot i així continua veient per sobre de 45 pacients cada dia. La reducció també es deu al fet que han tornat els companys que feien vacances, ja que no se supleixen les absències en unes plantilles ja normalment molt minvades des de fa uns quants anys per les retallades. Una situació que ha empitjorat per les baixes que ha provocat la Covid.

«La saturació ha baixat una mica, però l’agenda segueix forçada perquè en cap cas deixem d’atendre els pacients que no poden esperar», puntualitza Molero. Una enquesta de la societat de medicina Semfyc ratifica que els facultatius de tot Espanya atenen, de mitjana, un 32% més de pacients i a Madrid, Extremadura i el País Valencià un 100% més.   

Aquesta situació està provocant el cansament i cabreig dels pacients, especialment dels crònics, acostumats a un control més gran de les seves patologies o en els que tenen malalties agudes però no urgents, com una lumbàlgia, que veuen que van passant els dies i no aconsegueixen una cita presencial. I tot això es podria traduir en empitjoraments a la llarga.

I d’altra banda estan augmentat els quadros d’ansietat i trastorns d’ànim entre els professionals sanitaris, que amb prou feines han tingut temps de recuperar-se del flagell de la primera onada. «En algunes ocasions, a causa de les necessitats dels pacients, els dediques un temps d’assistència prolongat i, mentre ho fas, ets conscient que estàs acumulant un retard per atendre la resta, cosa que et provoca estrès i tensió emocional», es desfoga Molero.

S’incrementa la possibilitat que es cometin errors

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«A més, amb les agendes tan saturades, hi ha més probabilitat de cometre errors. La presa de decisions és molt ràpida i et queda la incertesa de si estàs diagnosticant correctament, perquè en aquesta situació de pandèmia no podem demanar certes proves i, llavors, si et queden dubtes, tornes a citar el pacient en dies posteriors per fer-li un seguiment, i això no és eficient perquè tornen a augmentar les agendes», explica el facultatiu.

És, per tant, un peix que es mossega la cua, que té difícil solució si no és que baixa la incidència de Covid o les administracions dediquen més recursos i millores organitzatives a la saturada i tan necessària atenció primària.