José María Paricio: «La llet materna ni provoca càries ni n'hi ha de desnatada»

El pediatre i divulgador José María Paricio acaba de publicar ‘El libro de la lactancia’ (editat per Vergara), un imprescindible manual científic que tomba mites i llegendes. Al llarg de les pàgines demostra que, malgrat l’evidència científica, la pediatria del segle XX va assumir les tesis dels fabricants de fórmules làcties. Avui, en ple segle XXI, encara vivim en una cultura en contra de la lactància materna.

Al segle XIX i XX la classe mèdica es va vendre a la indústria de l’alimentació. ¿Va ser un engany?

La llet de fórmula és un invent i a causa de la misogínia es va considerar que qualsevol invent de l’home era millor que allò que tenien les senyores als pits. Es va produir un contuberni entre la classe mèdica i la indústria. Malgrat que ja se sabia que la mortalitat era inferior en els nadons alletats, la pediatria del segle XX va assumir les tesis dels fabricants de fórmules làcties per a lactants. Les mateixes mares van caure en aquest engany.

La lactància és el més sa per al nadó. Però també és molt exigent. Esgotadora, fins i tot.

Enviem missatges contradictoris, diem a les mares que la lactància és el millor i el més natural. Ho és, però sembla una cosa fàcil. I no. És una tècnica que té les seves complicacions i serveis. Moltes mares acaben amb sentiment de culpa. Estan soles i cansades. Se senten incompreses. Quan una mare no pot alletar, ella no és la culpable, sinó la societat, la medicina, les circumstàncies familiars... Donar el pit és natural, bonic i bo. D’acord. Però també hauríem de llançar un altre missatge: és un art, una tècnica. De fet, el 1958 va aparèixer un llibre fonamental, ‘El arte femenino de amamantar’, de la Liga de la Leche, una organització sense ànim de lucre de recolzament a la lactància materna.

¿Hi ha llets maternes que no alimenten bé? ¿Hi ha llets, diguem-ne, desnatades?

Totes les llets maternes són bones. Ningú s’havia plantejat el contrari, el que passa és que en els segles XIX i XX la indústria de l’alimentació va començar a sembrar dubtes. Tot això respon a una tremenda cultura de la inseguretat. Les mares es pregunten si tindran prou llet, si serà bona, si el nadó necessitarà una ajuda... La llet materna sempre és de bona qualitat. No és necessari analitzar-la per comprovar-ho. No hi ha llet materna aigualida. És un aliment que continua sent molt nutritiu mentre dura la lactància.

Un altre mite molt estès és que pot provocar càries en el nadó.

La càries dental és una malaltia infecciosa i contagiosa provocada per un bacteri que viu a la boca. No té res a veure amb la lactància materna. La càries té una bona prevenció, la raspallada de dents i deixar de menjar productes refinats. Els nens i les nenes s’han de rentar les dents fins i tot abans que els surtin.

¿Abans?

Sí, netejant les genives. I cal fer-ho amb pastes fluorades. La indústria ven dentifricis infantils amb menys fluor i és un error. La pasta del nen ha de tenir el mateix fluor que la del pare i la mare.

¿Els horaris rígids per alletar el nadó són contraproduents?

Sí, els horaris són impossibles de regular. La lactància ha de ser a demanda. I cal tenir en compte que com més petit és el nadó més llet demanarà. A l’úter no hi ha horaris, es menja constantment. Quan un neix passa el mateix. L’estómac és molt petit i cal alimentar-se moltes vegades al dia molt poquet. Tinguem en compte que el primer any de vida el creixement del cos és espectacular.

¿Quants mesos pot durar la lactància?

A la indústria li interessa que duri poc. La gent de la meva generació ha vist com hi ha mares que alletaven els seus fills de 3, 4 o 5 anys i no passava res. Avui la gent s’alarma si veuen mamar un nen que ja fa els primers passos. La durada mitjana de la lactància materna en humans està entorn dels 3 anys. No obstant, vivim en una cultura en contra de la lactància materna. És el més sa del món, però pateix estigma. I això que les autoritats sanitàries afirmen que durant els sis primers mesos de vida el nadó només s’hauria d’alimentar exclusivament amb el pit de la mare. I després, mínim fins als dos anys amb, alguna cosa d’alimentació complementària.

Alimentació en què sempre serà millor una patata cuita i aixafada amb la forquilla que unes papilles de farmàcia, ¿oi?

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Per descomptat. Les papilles són aliments superprocessats. Tenen les seves vitamines i els seus hidrats de carboni però hi ha trampa: la sal i el sucre.

 ► Més informacions de Mares, pares i nens

Mares, pares i nens