BCN buida, el Montseny col·lapsat

Malgrat que hi ha unanimitat en què el problema ve de lluny, no pocs assenyalen com a funest punt d’inflexió el desconfinament. «Molta gent va descobrir que més enllà del ciment hi havia vida, i ara ens trobem amb els habituals de cada tardor més tots aquests nous visitants», explica un jove agent forestal del parc natural del Montseny carregant una ampolla de gel hidroalcohòlic. No és seva, l’ha recollit de terra. Als nous visitants se’ls reconeix, prossegueix el guarda, perquè busquen el pantà cap amunt o el Turó de l’Home cap avall (per als cosmopolites, els que aquest cap de setmana han deixat la ciutat deserta o s’han refugiat en parcs com la Ciutadella, el pantà és cap avall i el Turó, el punt més alt del massís, òbviament cap amunt). L’agent, optimista malgrat tot –«la gran majoria de la gent és cívica», assenyala en una opinió bastant discutida–, els reconeix per alguna cosa més. «Pugen molt poc equipats, hem vist gent fent les Agudes amb xancletes, i amb molt poca informació sobre què és un parc natural, cosa que ha fet incrementar els accidents de muntanya», continua l’home de verd a peu de carretera mentre un cotxe de bombers puja direcció Viladrau a gran velocitat i amb les sirenes posades.

Migdia del diumenge 18 d’octubre. Fa més d’una hora que els dos aparcaments de Santa Fe són plens, i els informadors amb armilla groga indiquen als cotxes que no paren d’arribar a la muntanya fugint de la ciutat que circulin, que no ja no hi ha lloc. «No, no, no aparqui allà. Si deixa el cotxe trepitjant la línia blanca el multaran els Mossos d’Esquadra amb 300 euros», adverteix l’informador a un dels centenars de vehicles que ocupen el voral de la carretera que uneix Sant Celoni i Viladrau. «Aquest cap de setmana es veuen més mossos, sembla que s’ho han pres seriosament», prossegueix l’informador. Si els cotxes en comptes d’aparcar trepitjant la línia de la carretera aparquen dins el parc –n’hi ha que també ho fan–, els que tenen la potestat de multar-los no són els Mossos, sinó els agents forestals. «Deixen cotxes aparcats als accessos dels camins i això és un problema. Aquest cotxe de bombers que ara pujava haurà hagut d’esquivar un cotxe que acabem de multar al camí per arribar a fer el rescat», continua l’amable agent del gel. 

A l’atapeït voral, com a metàfora de com alguns –la minoria, segons a qui preguntis; massa, segons tothom– entenen el parc, una multa feta miques tirada a terra, entre les fulles vermelloses que omplen els camins del Montseny en aquesta època de l’any, la que li escau més al massís (no és casualitat que els barcelonins triïn aquest lloc per fugir). «Allò de tirar papers a terra és una altra batalla», indica una altra agent forestal. Tal com va anunciar la setmana passada la Diputació de Barcelona, aquest cap de setmana l’enclavament ha ampliat la presència de vigilants per intentar gestionar el batibull (el caos de cotxes viscut el dia del Pilar va fer saltar totes les alarmes i sentir, per fi, les veus crítiques que feia anys que exigien mesures).

«Poseu papereres, porcs»

«Molta gent no entén que això és un parc natural, que no hi pot haver una paperera a cada racó, que si hi hagués molts contenidors cada nit seria un festival amb els animals. Una vegada un company es va trobar una muntanya d’escombraries al capó del cotxe patrulla i un cartell que deia ‘porcs, poseu papereres’», explica la pacient treballadora del parc, que insisteix que no s’ha de generalitzar.

«La majoria de gent ve amb ganes de conèixer el territori, de respirar aire pur, però després hi ha els altres... Els que aparquen el cotxe en un camp llaurat i s’asseuen a menjar al costat. I els dius que no poden ser allà, no només perquè el camp està sembrat, sinó per tot el treball que hi ha darrere, i et contesten que se n’aniran quan acabin de menjar, que no fan mal a ningú», continua la dona sense parar d’indicar amb la mà als cotxes que no deixen d’arribar que segueixin, que l’aparcament és ple. 

Notícies relacionades

¿Creu que el Govern fa prou per lluitar contra el coronavirus?

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

Avancen grups de motos i bicicletes entre cotxes aparcats a banda i banda de la carretera, i excursionistes amb llargs pals i grans dosis d’il·lusió i fe a trobar castanyes o bolets entre la multitud, moltes vegades acompanyats dels seus gossos, de vegades sense lligar (un altre dels grans problemes que denuncien els autòctons).            

Des de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny fa 33 anys que lluiten per la defensa del medi natural del Montseny i el Montnegre i per la qualitat de vida dels seus habitants. Lluiten des del gener del 2017 per la recuperació «com a mínim» del pla especial de protecció aprovat el 2008 i suspès el 2016 pel Suprem. «Ara mateix la normativa de protecció vigent és de 1977. Vist que ningú movia fitxa, vam decidir iniciar una iniciativa legislativa popular (ILP), però vam començar la recollida de firmes el 2 de març i al cap de pocs dies va esclatar la pandèmia. Al setembre l’hem reprès. La nostra proposta és una llei que ampliï els límits del parc i limiti les activitats i actuacions urbanístiques», resumeix Carles Lumeras, portaveu de la coordinadora, que remarca que es tracta d’una proposta, que l’important és que es posi el tema sobre la taula i discutir-ho.