¿Què opinen els experts sobre el toc de queda?

Experts mèdics i de salut pública recolzarien un eventual toc de queda, però demanen «coordinació» entre administracions i «normes clares», acompanyades d’un reforç en Atenció Primària i salut pública, perquè la detecció precoç «és l’única garantia» per frenar la Covid. 

Així ho han manifestat a Efe diferents entitats davant el possible establiment d’un toc de queda a Madrid quan decaigui l’estat d’alarma aquest dissabte. 

Entre les fonts consultades, el president del Col·legi de Metges de Madrid, Manuel Martínez-Sellés, ho considera «una mesura raonable» però demana «directrius clares, ja que tant en la població com entre els professionals hi ha una certa confusió». 

Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas): 

El toc de queda és «una de les mesures possibles quan els contactes siguin persones no convivents que coincideixin en espais tancats, com familiars o amics», explica l’epidemiòleg José Jonay Ojeda. 

Hem d’analitzar «com es mouen les persones després del tancament del comerç i l’hostaleria, els seus moviments en transport públic i privat, per conèixer si, en comptes d’anar a discoteques, s’ajunten a les cases». 

La vigència hauria de ser «com a mínim de tres setmanes», perquè les dades d’incidència de l’última setmana «són sempre provisionals i fan falta tres setmanes naturals per tenir dades consolidades de 14 dies. S’hi haurien de sumar els dies que l’ordre tardi a entrar en vigor» per poder sancionar incompliments, segons Segura que demana «coordinació entre administracions per evitar missatges contradictoris». 

Al decaure l’estat d’alarma, «la gent podria relaxar-se», continua Ojeda però adverteix que «si només s’apliquen mesures extremes sense reforçar la detecció precoç, hi haurà contínues pujades i baixades». 

Associació Madrilenya de Salut Pública (Amasap): 

Per al doctor Javier Segura, no s’ha de «distreure l’atenció del principal: la falta de mesures estructurals de reforç en Atenció Primària i salut pública». 

Un toc de queda «podria considerar-se si les interaccions a partir de mitjanit en espais públics tinguessin un paper molt important en la transmissió, una cosa de la qual no hi ha evidències», i si la prohibició de circular pel carrer desplacés les interaccions de risc a «ambients més tancats», continua el vicepresident d’Amasap. 

«El virus no té una transmissió diferenciada per franges horàries i el risc de contagi en espais tancats és el mateix abans que després d’una hora», continua. 

«Sembla que es torna a exagerar en la responsabilitat individual, especialment en els joves, sense considerar mesures administratives per limitar transmissió en altres àmbits» (sociosanitari, transport, educatiu, laboral, comercial). 

Si la transmissió en restauració «és important, seria més lògic un tancament temporal d’establiments», com a Barcelona o França, segons Segura. 

A Llatinoamèrica –l’Equador, el Perú, Colòmbia, Xile–, a més de «no frenar la transmissió, va generar malestar social, excessos policials i una inversió excessiva de recursos policials i jurídics». 

«No hi ha evidència clara del paper de l’oci nocturn; un percentatge notable és de l’àmbit sociosanitari i educatiu.

S’han de reforçar mesures de control, amb més tècnics de salut pública per als centres educatius i reprendre les proves als contactes. 

Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal): 

El toc de queda «és un pas intermedi entre no fer res i fer un confinament radical, com en la primera onada», i tot i que «és impopular», garanteix que «almenys els contactes entre les deu de la nit i primera hora del matí es minimitzen. Molts factors de risc s’evitarien. És una bona opció», segons l’epidemiòleg Quique Bassat. 

«Entre setmana m’estranyaria que aquest horari registrés pics de contagi, però des de divendres a la nit i dissabte hi ha molta activitat que pot augmentar la transmissió», continua. 

Es necessiten «com a mínim dues setmanes per començar a veure algun impacte de la mesura, tot i que podrien ser tres. D’entrada, des del punt de vista de comunicació de la mesura, sembla raonable anunciar-la per dues setmanes», altrament seria «desmoralitzador», afegeix. 

Tot i que «probablement es prolongui, és més raonable anunciar el mínim i després prolongar», conclou. 

Càtedra de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’UAM: 

Per al catedràtic Fernando Rodríguez Artalejo, de l’Autònoma de Madrid (UAM), «sí que podria ser eficaç per reduir les activitats socials tant al carrer com en domicilis. És una mesura més amb la qual comptar, especialment els caps de setmana». 

Però s’hauria de conèixer abans «l’opinió de la població respecte a això; si es disposa de mitjans per garantir el seu compliment; en quins municipis i amb quin nivell d’alerta seria apropiat establir el toc de queda, i quin encaix legal té».

Societat Madrilenya de Medicina de Família i Comunitària (SoMaMFiC): 

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Qualsevol mesura per limitar «la mobilitat no justificada a partir de determinades hores, és bona. S’ha d’avaluar quina mobilitat es produeix en aquest horari, però redueix el nombre de persones exposades a la infecció en espais públics», segons el doctor José María Molero. 

L’objectiu és que «una vegada tancats els establiments, les persones no estiguin circulant i no traslladin les activitats d’oci als domicilis, tot i que estigui limitat a sis persones. No seria una mala mesura».