La implantació del toc de queda s'ajorna per falta de consens

La segona onada de la pandèmia no dona treva. Al contrari. Els contagis han marcat un nou rècord absolut. Aquest dijous se n’han notificat 20.986, només un dia després que se superés el milió des del començament de la crisi. Davant això Espanya avança a mitges en les restriccions per fer-hi front. El Govern central i les autonomies van deixar per a més endavant la decisió d’imposar un toc de queda nocturn a tot Espanya per falta de consens, però el País Valencià, Castella i Lleó i Andalusia (a Granada) han decidit implantar-lo sense esperar els altres, mentre que Castella i Lleó ho estudia.

El grau d’acord arribat en el Consell Interterritorial de Salut respecte a la utilitat d’un possible toc de queda va ser molt alt.  És una mesura que s’aplicaria de matinada i no interferiria les activitats econòmiques evitant les festes al carrer, les places i domicilis. A tots els consellers els semblava bé, però no hi va haver acord sobre l’instrument jurídic per aplicar-lo.

Amb l’estat d’alarma hem topat. El Govern continua pensant, en paraules del ministre de Sanitat, Salvador Illa, que «per implantar-lo de manera generalitzada» és necessari declarar aquesta figura excepcional a l’obligar els ciutadans a confinar-se a casa seva. Gairebé totes les autonomies del PP que tant el van criticar durant la primera onada no volen ni sentir dir la paraula. Catalunya i Euskadi també van posar pegues.

Informe jurídic

Fonts coneixedores del contingut de la reunió van assegurar que la discussió ha quedat ajornada únicament a l’espera del resultat d’un informe jurídic, però el ministre va donar una versió més àmplia de les discrepàncies: «Cal consensuar quan s’aplica, on s’aplica, i els instruments necessaris per aplicar-lo», va advertir.

La situació no deixa de ser paradoxal perquè dues comunitats, Castella i Lleó i el País Valencià, la primera per carta i la segona de viva veu, ja han sol·licitat la implantació del toc de queda a la seva regió al marge del que es decideixi per al conjunt d’Espanya. Davant això la resposta d’Illa va ser que s’analitzarà el seu cas amb els responsables autonòmics.

Al marge del consens

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va reaccionar després de la reunió anunciant que el seu departament jurídic ja estudia com aplicar la mesura per sotmetre-la de manera immediata al dictamen del Tribunal Superior de Justícia. La seva intenció és implantar-la des de la mitjanit fins a les 6 hores de la matinada fins al 9 de desembre.

A Castella i Lleó, malgrat estar presidida pel PP, li és indiferent l’instrument jurídic.  El vicepresident de la Junta, Francisco Igea, de Ciutadans, va explicar que «les xifres apunten a la possibilitat que es pugui tornar a provocar un col·lapse sanitari i no prendre mesures en aquest moment seria una irresponsabilitat».

Per aquesta raó ha reaccionat amb enuig davant la no decisió del Consell i ha ordenat un toc de queda aquest divendres que s’aplicarà a partir de les «nou o deu de la nit». Tot sempre en funció que els tribunals la ratifiquin, perquè la indefinició viscuda en el Consell Interterritorial de Salut és «inacceptable».

La Junta d’Andalusia va donar-hi encara menys voltes i va decretar el tancament nocturn des de les 23 a les 6 hores de la matinada a Granada i la seva àrea metropolitana només a l’espera que sigui validat pel Tribunal Superior de Justícia. Illa va mostrar la seva aprovació, «com sempre fem amb les mesures que prenen les autonomies».

Catalunya reclama poder decidir

La consellera catalana, Alba Vergés, ha reclamat al Govern central poder decretar el toc de queda quan ho estimi convenient, d’acord amb els criteris científics, i disposar d’instruments jurídics adequats per fer-ho. 

L’encaix de l’opinió de 17 autonomies amb el Govern torna a ser un obstacle en un moment que sembla especialment delicat. Després de la pujada de casos (l’anterior rècord estava en 4.000 menys), el portaveu tècnic del Govern central en la pandèmia, Fernando Simón, que habitualment veu el got mig ple, va admetre després de la reunió que «la previsió és que la tendència sigui ascendent» en les pròximes dates.

La incidència acumulada per 100.000 habitants en 14 dies ha fet una nova pujada, enfilant-se als 348 casos, amb la Rioja i Aragó fent el salt a més de 600 i Navarra encara en fase d’ascens per sobre dels mil. L’ocupació de les ucis, el punt més crític, és de gairebé el 22%, amb cinc autonomies a l’entorn del 40%. La de llits hospitalaris està al 12% i «afecta ja l’activitat quotidiana d’alguns hospitals».

El pla d’alertes

L’altra decisió del Consell, el pla d’alertes o «semàfors», va ser adoptada sense cap vot en contra, però amb les abstencions d’Euskadi i Madrid, que es van reservar aprovar el text quan comprovin que s’han incorporat les seves observacions.   

Notícies relacionades

Nivells d'alerta Covid a Espanya: ¿què es pot fer i què no?

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Simón va necessitar que el document «no endureix les mesures actuals, però que tampoc les suavitza». «Les homogeneïtza oferint a les autonomies una ampli ventall d’opcions», va afegir.

També va destacar que el conjunt d’indicadors estan pensats per aplicar-se en àmbits territorials més petits que les comunitats autònomes, especialment als municipis. I també que el que marca el pla són mínims. Les autonomies poden anar més enllà en les restriccions, com fa, per exemple Catalunya, amb el tancament de bars i restaurants.