¿Per què Europa encara manté el canvi d'hora?

El problema, afirmen fonts europees, és que molts governs segueixen vint-i-quatre mesos després que Brussel·les llancés la iniciativa, sense tenir una posició clara sobre la derogació de la directiva europea de l’any 2000, que regula els canvis horaris estacionals. Entre els que aposten per aquesta solució hi ha Finlàndia (partidari de l’horari d’hivern) i els països bàltics. Altres, com Portugal, entenen que el millor és continuar canviant l’hora, mentre que una majoria d’Estats membres no tenen una posició definida. 

«A molts països els agradaria veure una avaluació d’impacte apropiada de la proposta. També consideren important coordinar la decisió amb els seus països veïns per evitar la fragmentació de zones horàries», expliquen les mateixes fonts sobre els motius pels quals la iniciativa ha fet aigües i es manté en els llimbs de les propostes. 

Petició ciutadana

El pla de Juncker va néixer d’una petició del Parlament Europeu i una consulta pública llançada en ple estiu del 2018 per mesurar el grau de recolzament entre els ciutadans europeus. Una xifra rècord de 4,6 milions de persones –dels 500 milions de ciutadans a la UE– van respondre a la crida de Brussel·les, tot i que amb taxes de participació molt dispars. Per exemple, només el 0,19% dels espanyols hi van participar. El resultat: el 76% va assegurar haver tingut males experiències amb el canvi d’hora i un 84% va donar el seu recolzament a eliminar el ritual (tot i que 53% de xipriotes i 56% de grecs van demanar seguir amb el canvi).

Va ser l’«empenta» que necessitava el polític luxemburguès per fer un pas al davant i llançar la iniciativa que va arribar a mitjans de setembre. La idea: que els estats membres decidissin entre mantenir de manera permanent l’horari d’hivern o el d’estiu ateses les escasses repercussions en l’estalvi energètic, el motiu pel qual va ser instaurat en la dècada dels setanta. Segons la proposta, l’últim canvi obligatori a l’horari d’estiu s’havia de fer el 31 de març de 2019 (per als països que optaran per mantenir l’hora d’estiu) i el 27 d’octubre de 2019 per als que apostessin pel d’hivern.

2021: data proposada per l’Eurocambra

Malgrat la decisió d’Àustria de donar prioritat al dossier durant la seva presidència, la proposta va xocar ràpidament contra el mur dels governs que el desembre del 2018 van reclamar més temps per pair el pla. Des d’aleshores, només el Parlament Europeu ha aconseguit definir un posició comú. Va ser el març del 2019 quan per amplísima majoria –410 vots a favor, 192 en contra i 51 abstencions– els eurodiputats van aprovar abolir el canvi d’hora el 2021. Concretament, el març del 2021 per als que es quedin en l’hora d’estiu i l’octubre del 2021 per als que prefereixin el d’hivern. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els governs, no obstant, no van recollir el guant i el pla ha quedat relegat. L’última vegada que l’assumpte es va tractar a nivell ministerial en el Consell va ser a finals del 2019, en un punt d’informació de la presidència finlandesa de la UE. L’interès de Hèlsinki per acabar amb aquesta pràctica va xocar, no obstant, amb les reserves d’una majoria d’Estats membres que, en el dia d’avui, no han desaparegut, segons les fonts consultades.

Des d’aleshores, l’abolició del canvi d’hora bianual no s’ha inclòs a l’agenda de treball del Consell, ni tampoc Alemanya, que ostenta la presidència rotatòria de la UE fins al 31 de desembre del 2020, té plans de rellançar la discussió durant el seu semestre. Brussel·les, malgrat aquest continuat revés, es manté ferma. «La pilota és al terreny dels Estats membres i a ells els competeix trobar una posició comuna», avisa el portaveu de transports de l’Executiu comunitari.