Els experts demanen reduir al màxim l'activitat social per minimitzar el risc de contagis

Les dades parlen clar. La segona onada de la pandèmia continua creixent a Catalunya, a Espanya i, en general, a tot Europa. L’informe d’aquest dilluns de la Conselleria de Salut parla d’un risc de rebrot de 841 al territori; una xifra que desborda el llindar de gravetat amb què, fins ara, s’ha mesurat l’expansió del virus. L’últim informe suma 4.167 positius més respecte al balanç anterior. I comptabilitza 2.017 pacients ingressats als hospitals, dels quals 347 en una unitat de cures intensives. 

Amb tots aquests indicadors en números vermells, la Generalitat estudia quines altres mesures aplicar per frenar l’augment exponencial de contagis. El confinament de cap de setmana es postula, ara com ara, com una de les principals cartes sobre la taula del Govern. La viabilitat d’aquesta mesura està sent discutida pel comitè d’experts del Procicat, per la qual cosa la seva aplicació (o no) no es podria anunciar els pròxims dies. 

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha explicat aquest dilluns que s’estan estudiant diferents escenaris per intentar frenar els contagis tot i que, ara per ara, s’intentarà evitar tant sí com no un confinament generalitzat com el del març. Sobre l’aplicació de noves mesures sota l’acabat d’aprovar estat d’alarma, la portaveu del Govern ha lamentat les limitacions que aquest paraigua jurídic implica per a les autonomies.

La consellera ha posat com a exemple que amb l’actual decret d’estat d’alarma el Govern no pot decretar l’obligatorietat del teletreball ni decidir unilateralment cap mesura que tingui en compte un confinament domiciliari. En aquests casos, segons ha afegit, es necessita el permís del TSJC o el Govern.

Els experts tornen a demanar reduir l’activitat social

Diversos experts s’han posicionat a favor d’aquesta mesura com a via per reduir les interaccions socials que poden derivar en una expansió més gran del virus. Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ha explicat que l’aplicació d’aquest tipus de restriccions poden ser efectives per frenar la corba de contagis, però que és indispensable la col·laboració ciutadana perquè realment tinguin efecte. «No hem d’interpretar aquestes mesures com una restricció puntual. Hem d’entendre que durant una temporada hem de sortir només per al que sigui imprescindible», ha advertit aquest dilluns l’experta, en declaracions al ‘Matí de Catalunya Ràdio’.

En la mateixa línia s’ha pronunciat l’epidemiòleg Antoni Trilla, expert de l’Hospital Clínic i de la Universitat de Barcelona. «Tenim marge per fer coses, però aquest marge és cada vegada més estret», ha defensat el salubrista en una entrevista emesa al matí pel ‘Planta Baixa’ de TV3. L’expert també parla de les mesures «individuals» i «col·lectives» com «una bona recepta» per frenar els contagis. «Cada contacte és igual a un potencial contagi. Això s’aconsegueix reduint la mobilitat, minimitzant les trobades fora de la bombolla familiar o reduint la presencialitat a les empreses, entre d’altres», ha afirmat l’epidemiòleg.

També el viròleg i director del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, Luis Enjuanes, ha obert la porta a un confinament domiciliari si les dades de contagis no milloren. «Un confinament de 15 dies o un mes no crec que sigui suficient per fer baixar els números de manera significativa i que no tornin a remuntar de seguida», ha opinat el viròleg, que no ha descartat «el confinament domiciliari si la cosa no se soluciona en un termini de temps raonable».

I ha advertit que venen uns mesos durs. «Probablement aquest Nadal el virus encara no s’haurà atenuat prou. Ara, amb els espais tancats, si no mantenim una disciplina extraordinària, ve una època molt dura. La baixada de les temperatures i estar en espais més tancats és mal assumpte per als virus», ha advertit.

Segons Enjuanes, «la pena ha sigut que després de la primera onada es va fer una obertura excessivament ràpida. I ha explicat que «hi ha hagut mutacions del virus que han facilitat la seva disseminació».

El científic no recomana «en absolut» actes multitudinaris. «Em poso les mans quan veig determinats actes. Actes fets amb el cap, sí, però no tenim cap necessitat d’anar al futbol», ha opinat Enjuanes que, no obstant,  s’ha mostrat partidari de reobrir bars i restaurants: «Sempre és bo deixar un petit nivell d’activitat prenent precaucions: tenir un restaurant obert fins a hores prudents, amb poca gent i bona ventilació, mantindria un equilibri», ha destacat.

Mal pronòstic per als pròxims dies

Ja fa setmanes que els experts parlen d’un escenari de transmissió comunitària a Catalunya. Això, a la pràctica, implica que és cada vegada més difícil aturar la cadena de contagis i que, en cas de continuar així, els casos continuaran augmentant exponencialment. Aquest escenari, a més, implica que els serveis sanitaris s’aniran carregant cada vegada més i més de pacients, tant de malalts per Covid-19 com per altres patologies. I és aquí on torna a brollar la por de la saturació sanitària. Els centres d’atenció primària ja parlen d’una allau de pacients i d’una preocupant falta de personal, recursos i espais per atendre’ls. Mentrestant, els hospitals catalans tripliquen en dues setmanes els ingressos per Covid i ja ocupen un 40% dels llits de cures intensives amb pacients infectats per coronavirus. 

El 16 d’octubre la Generalitat va aplicar un nou paquet de restriccions extraordinàries per intentar reduir els contagis. La fórmula proposada llavors preveia els bars i restaurants tancats, limitacions de l’aforament per als comerços i classes ‘online’ a les universitats durant almenys 15 dies. L’evolució de les dades d’aquesta setmana, sobretot a partir de divendres, serà clau per saber si les mesures han aconseguit frenar la corba. Si els indicadors milloren, significa que l’actuació aplicada fins ara està funcionant. Però si els números segueixen en vermell, és probable que l’estratègia per lluitar contra aquest virus s’hagi de reformular. Ara com ara el pronòstic és dolent. 

Toc de queda

La versió catalana de l’estat d’alarma es va estrenar aquest diumenge a les 22 hores i restringeix cada dia la circulació fins a les sis del matí. És la franja horària en la qual es podrà deambular per la via pública a Catalunya només per a activitats imprescindibles, amb absoluta preferència per a les persones que exerceixin serveis essencials.

Aquest diumenge a la tarda, després d’una reunió del Comitè Executiu de Crisi per la Covid-19 i el sistema de protecció civil Procicat, i una vegada publicat el decret de nou estat d’alarma al BOE, van explicar les excepcions catalanes en compareixença pública el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, i Sergio Delgado, director general de Protecció Civil.

Insuficient

Sàmper va expressar el descontentament de la Generalitat amb el reial decret, remarcant que el toc de queda és una mesura «necessària però insuficient». Entre altres decisions que el Govern no podrà prendre és la del confinament de municipis en horari diürn. Descomptant mesures que ja havia pres, com la limitació de l’aforament al culte religiós o la del nombre de participants en una reunió, a la Generalitat el decret només li deixa la possibilitat –«no menor», va matisar el conseller– del confinament nocturn i de tancar la comunitat autònoma. 

Però la Generalitat demanava més, fins i tot la capacitat d’ampliar l’abast de la suspensió d’un dret  fonamental com és la lliure circulació: «La gravetat de la pandèmia requereix un mecanisme àgil, a l’altura del que va tenir el govern espanyol el mes de març –ha opinat Sàmper-. Esperàvem que el que va tenir el Govern al març arribés a Catalunya i a totes les comunitats autònomes. Això és caure en el mateix error de voler centralitzar una actuació que considerem que és insuficient».

El responsable d’Interior, no obstant, ha qualificat de necessari el decret, tot i que, segons ha explicat, «la Generalitat no pot prendre mesures com les que han pres a Itàlia, limitant tota activitat des de les sis de la tarda, o, per exemple, confinar els caps de setmana»; només el que ha batejat com a «confinament nocturn». Segons la seva opinió, l’estat d’alarma decretat hauria d’haver sigut més ambiciós i «amb una cogovernança real». 

La cultura, més tard

La limitació horària fixada pel Govern afecta a tots els establiments oberts al públic, que hauran de deixar d’acceptar clients a les nou de la nit, una hora abans del toc de queda. Però la Generalitat catalana s’ha reservat un marge per a la Cultura, a la qual permet un camp una mica més ample d’excepció.

Ho ha explicat Delgado. El sentit general de les restriccions i les seves excepcions és limitar-se a «el que és d’urgència i imprescindible, i està perfectament justificat». Però «les activitats culturals podran tancar les 10 de la nit, tenint els seus assistents el temps mínim per poder tornar al seu domicili», ha dit el responsable de Protecció Civil. 

Totes les activitats culturals que podran disfrutar d’aquest marge hauran de fer-ho amb la meitat del seu aforament, sempre amb venda anticipada –pel que convé que el públic es guardi el seu tiquet per mostrar-lo a les forces públiques si es requereix– i seients predeterminats.

Aquesta excepció horària d’obrir fins a les 10 de la nit és per al cine, teatre i auditoris; «la resta d’activitats obertes al públic finalitza a les 21 hores», ha explicat Delgado. 

Patrulles

Els Mossos i les policies locals vigilaran el compliment del toc de queda als carrers i en el transport públic, que seguirà amb el seu servei ordinari i no modificarà ni oferta ni horari, han aclarit els responsables d’Interior.

«El que la nit d’aquest diumenge farà la policia és sobretot informar –ha dit el cap operatiu dels Mossos, Eduard Sallent–. A qui vegin a la nit fora d’horari, l’informaran que ha de tornar a casa seva. Aquestes persones en aquesta primera nit no seran denunciades, però sí les activitats que ja no es poden fer, comerços que no han d’estar oberts, botellons o reunions de més de sis persones».

Durant la nit d’aquest diumenge, les patrulles policials tindran per tant un paper, com ha dit el conseller, «pedagògic i didàctic». A partir de dilluns sí que començaran a sancionar pel toc de queda. La quantia de les multes, ha explicat Sallent, es fixa en el decret llei 30/2020 de la Generalitat (una mitjana de 300 euros). Els agents denuncien l’activitat que veuen, perquè «un òrgan responsable» determini la quantia de la infracció, segons la seva gravetat i la reiteració, o per possible segon motiu de denúncia, que és la desobediència.

Sallent ha demanat als ciutadans que portin a sobre «els documents que ens facilitin la feina». O sigui, una «declaració d’autoresponsabilitat» que es pot baixar de la web de la Generalitat, un diagnòstic mèdic i/o un document justificatiu de l’empresa per als empleats que no puguin teletreballar.

Dissuadir, no recaptar

El comissari Sallent ha insistit en la necessitat del control per part de les forces de seguretat: «Aquestes mesures salven vides. Aquestes mesures eviten morts i el col·lapse del nostre sistema sanitari».

Notícies relacionades

Espanya ja té cinc comunitats confinades: Aragó, Astúries, Euskadi, la Rioja i Navarra

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

El conseller d’Interior ha volgut dirigir un missatge a la ciutadania intentant calmar ànims. Ha dit, en primer lloc, que les sancions que poden caure als qui violin el «confinament nocturn» no tenen «vocació recaptatòria, però sí dissuasòria». Aquesta, ha declarat, «no és una mesura coercitiva, és una mesura indispensable. La pandèmia, no només a Catalunya ni a l’Estat espanyol, està avançant d’una manera incontrolable».

I, de manera més directa, s’ha dirigit a la ciutadania per declarar més solemnement: «La situació és crítica, l’escenari és crític; la vacuna no arriba, el remei tampoc. Per tant, empatia total amb les seves sensacions. Esperem que siguem capaços que aquesta segona onada que està entrant de manera tan violenta vostès la pateixin el mínim possible».