La llei d'educació incorporarà una quarta opció de batxillerat

Un dels objectius que persegueix amb més afany el Ministeri d’Educació, i en particular la creació d’aquesta nova modalitat de batxillerat, és combatre l’abandonament escolar primerenc a Espanya: que se situa en el 17% davant el 10% europeu. Tot i que el batxillerat no forma part de l’educació obligatòria per llei (que inclou des dels 6 fins als 16 anys), el departament que dirigeix Isabel Celaá vol que el 90% dels alumnes que es graduen en secundària continuïn formant-se en els cicles postobligatoris, com va avançar la ministra en una recent entrevista amb EL PERIÓDICO. 

Seduir els alumnes

Amb la meta de seduir més alumnes, la LOMLOE permetrà realitzar els estudis de batxillerat –sigui la modalitat que sigui– en tres anys en lloc dels dos actuals. Un dels seus articles especifica que el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes, «fixarà les condicions en les quals l’alumnat pugui realitzar el Batxillerat en tres cursos en règim ordinari, sempre que les seves circumstàncies personals, permanents o transitòries, ho aconsellin». En aquest cas, les autoritats educatives contemplaran la possibilitat que l’estudiant cursi simultàniament matèries dels dos cursos. 

El nou tipus de batxillerat s’acaba d’incorporar al text legislatiu després d’una esmena d’ERC, acceptada pel PSOE i Unides Podem. La LOMLOE –que substituirà la polèmica LOMCE, coneguda com a ‘llei Wert’ pel cognom del llavors ministre del PP– encara s’està cuinant al Congrés dels Diputats. Una vegada que la ponència acabi la seva feina (s’han rebut més de 1.100 esmenes), la norma passarà al Senat i anirà de tornada a la cambra baixa on serà ratificada definitivament.

Graduat amb un sol suspens

La futura llei d’educació –la vuitena des dels anys 70– també té per objectiu aturar un altre dels grans problemes a Espanya: la repetició de curs; 28% davant l’11% de l’OCDE. Segons va explicar Celaá, l’avaluació col·legiada farà que la repetició sigui per definició una mesura excepcional. «Ara mateix s’abusa de la repetició, que és una cosa dolenta per a l’alumne i per al sistema. L’OCDE va posar en marxa un estudi en el qual es va prendre dos alumnes en igualtat de condicions. A un se’l va deixar repetint i l’altre va promocionar. El resultat va ser que el segon va arribar molt més lluny», va remarcar la ministra. En el cas de batxillerat, l’alumne podrà graduar-se amb una assignatura (una de sola) suspesa sempre que la junta d’avaluació consideri que ha adquirit prou coneixements.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La futura norma d’educació organitzarà el batxillerat en assignatures comunes, de modalitat i optatives. Les matèries comunes seran Filosofia, Història de la Filosofia, Història d’Espanya, Llengua i Literatura Castellana, Llengua cooficial i Literatura (per a les autonomies que la tinguin), Educació Física i Llengua Estrangera. Les comunitats autònomes ordenaran les matèries optatives i els centres concretaran l’oferta d’aquestes matèries en el seu projecte educatiu. Els centres han de posar a disposició de l’alumnat totes les assignatures, que només deixaran d’impartir-se quan no existeixi demanda suficient dels estudiants. En aquest cas, queda oberta la possibilitat d’estudiar la matèria en un altre centre educatiu.

La LOMLOE concedeix més autonomia curricular als centres. A més de la flexibilitat, la inclusió i l’atenció a la diversitat, l’esperit de la llei és modernitzar els currículums –actualment molt sobrecarregats– per potenciar l’aprenentatge per competències. L’objectiu no és que els estudiants adquireixin coneixements repetitius i memorístics sinó coneixements profunds.