La misteriosa mort de milers d'ossos marins al sud de l'Àfrica

A finals de cada any, els ossos marins afroaustralians donen puntuals la benvinguda a les seves noves cries per assegurar el relleu generacional de les colònies del sud de l’Àfrica. Aquest 2020, no obstant, les platges de Namíbia s’han omplert de milers de cries mortes per avortament que alarmen els científics.

Les alarmes estan sonant, en concret, a la zona de la localitat namibiana de Walvis Bay, a la colònia de 50.000 exemplars que habita a la península de Pelican Point.

Només en aquesta àrea, els membres de les organitzacions conservacionistes Ocean Conservation Namibia (OCN) i Namibian Dolphin Project calculen que s’han produït ja «milers» d’avortaments i morts de cries prematures.

Els seus cadàvers omplen la sorra de la platja, a l’espera que les marees o els xacals els facin desaparèixer, i el gran temor és que el fenomen que està matant els nadons de Pelican Point s’estengui a altres llocs –o ja sigui present–, en un moment en què els desplaçaments i les investigacions científiques s’han tornat molt complicats per culpa de la pandèmia de Covid-19.

Unes 5.000 morts

Per aquestes dinàmiques, ara «és molt difícil dir amb seguretat el nombre» de morts, va indicar a Efe Tess Gridley, codirectora de Namibian Dolphin Project, però les estimacions fins ara apunten a unes 5.000 només a Pelican Point i el motiu, de moment, és una incògnita.

«Estem sent molt cautelosos al parlar de factors causals concrets. Hi ha moltes raons per les quals hi pot haver un incident d’avortaments», va assenyalar Gridley, enumerant possibles exemples com la presència d’algun bacteri, contaminació, malnutrició o una combinació de diferents factors.

Els ossos marins, part del paisatge

Els ossos marins sud-africans o ossos afroaustralians (Arctocephalus pusillus pusillus) són mamífers molt similars a les foques, de les quals es diferencien per trets com la presència de petites orelles.

Reclinats mandrosament sobre la sorra quan són a terra però capaços de submergir-se fins a 200 metres a l’aigua per buscar menjar, s’estima que a les costes atlàntiques, des de Sud-àfrica fins a Angola, habiten uns 1,7 milions d’exemplars.

No tenen, per tant, grans riscos de conservació més enllà de la presència de pesca per garantir la seva alimentació.

A Namíbia són, a més, un gran actiu natural i turístic de les extenses platges on la sorra molla es converteix en desert a tot just uns metres.

Menys greix corporal

Igual com pot passar amb els humans, si les mares d’aquests mamífers marins tenen algun problema de salut o, per exemple, si una mala alimentació redueix els seus nivells de greix corporal necessari per sobreviure, són inconvenients que poden portar a la interrupció dels seus embarassos.

Com que l’espècie adopta, segons va descriure Gridley, una «estratègia» d’aparellament estacional amb «naixement simultani» de les cries a finals de cada any, és possible que totes les femelles embarassades d’una colònia es puguin veure afectades per «una mateixa condició» o un mateix «agent» que faci detonar avortaments massius.

Ja hi va haver, de fet, un fenomen així el 1994, quan 10.000 exemplars van morir i 15.000 fetus van ser avortats a causa de problemes d’inanició per la falta de peix i la infecció indirecta per un bacteri.

A la recerca de la causa

«Actualment el que estem mirant d’aconseguir són mostres de cries mortes, particularment de les acabades de morir, una cosa que sona molt malament, però que és necessària per tenir anàlisis realment detallades», va apuntar Gridley en una entrevista telefònica.

Aquestes mostres s’han d’enviar a laboratoris de Pretòria, la capital de la veïna Sud-àfrica, fet que implica alts costos de difícil finançament i per als quals OCN i Namibian Dolphin Project estan recaptant donacions.

El següent pas serà, a més, obtenir mostres d’exemplars adults per comprovar quin problema està atacant les femelles, ja que a les costes namibianes també s’han vist uns 350 exemplars morts sense explicació aparent.

El problema va començar a detectar-se l’agost passat, quan Naudé Dreyer, biòleg marí i cofundador d’OCN, va començar a divisar un nombre inusual d’avortaments i cries prematures mortes a les platges de Pelican Point.

El fenomen no ha deixat de créixer des d’aleshores, just en coincidència amb els mesos finals dels embarassos dels ossos marins.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Un cert nombre de morts a les colònies és part normal i esperable del cicle de la vida dels ossos marins. El que és preocupant aquí és l’alt nombre d’avortaments i el moment sincronitzat», va assenyalar Dreyer en un comunicat.

«L’impacte d’aquesta desaparició a la colònia de Pelican Point, i possiblement més lluny, pot notar-se durant anys», va advertir el biòleg.