El fiscal demana sis mesos de presó per a Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona

La Fiscalia de Madrid demana sis mesos de presó per un delicte de cooperació al suïcidi per a Ángel Hernández Pardo per ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco. Ho va gravar en vídeo per deixar constància que ella li demanava de manera «constant» acabar amb la seva vida pels «intensos» dolors «més enllà del que podia suportar» que patia arran de la malaltia crònica, degenerativa i incurable que patia.

Malgrat que al ser una pena inferior als dos anys de presó, sense antecedents penals, Hernández no hauria d’entrar a presó en cas de condemna, l’escrit de qualificació anuncia que per a aquest supòsit si «es tramités expedient d’indult, ateses les circumstàncies concurrents en el present cas, emetrà informe favorable».

El fiscal detalla tota l’evolució de la malaltia i declara que Hernández, «incapaç veure poder continuar veient patir María José, desemparat per la falta d’ajuts institucionals, i per les peticions continuades, serioses, expresses i inequívoques d’aquesta, va decidir finalment ajudar-la a posar fi a la seva vida».

Afegeix que «conscient que ningú més ajudaria la seva dona en el procés d’ingesta del pentobarbital sòdic» que ella havia comprat per internet quan encara podia utilitzar les mans. I, després de consensuar-ho amb ella, el 3 d’abril del 2019, «estant sols al seu domicili», Ángel li «va abocar en un vas amb una palla i l’hi va acostar a la boca, i va ser Carrasco la que el va ingerir». María José va morir 10 minuts després «per una intoxicació aguda que li va provocar una depressió respiratòria i neurològica».

A continuació l’acusat va trucar a emergències i va esperar l’arribada de la Policia. Hernández va ser posat a disposició judicial el dia 4 d’abril i allà, «no només va relatar tots els fets, sinó que, a més, va aportar tota la documentació i vídeos sobre els fets que tenia en el seu poder. Documents que van reduir molt notablement, les gestions per a l’esclariment dels fets», el que li suposa que el ministeri públic li apliqui els atenuants de confessió i parentiu.

La malaltia

Assenyala que en 1989 María José Carrasco, la dona de l’acusat i amb qui mantenia una relació sentimental des de 1982, va ser diagnosticada d’esclerosi múltiple, «una malaltia crònica degenerativa i incurable». Cinc anys més tard, li va ser reconeguda un grau de discapacitat del 82% i el 1996 li van concedir la gran invalidesa.

«A partir d’aquell moment, Carrasco va necessitar el suport de terceres persones per a totes les activitats bàsiques de la vida diària. Per aquest motiu Hernández va sol·licitar una reducció de jornada laborar per atendre-la» i el 1999, una excedència laboral, dedicar-se «en exclusiva» a la seva cura.

Reiterades peticions d’ajuda 

A partir del 2007, Hernández va començar a sol·licitar «reiteradament» a les

administracions públiques ajuts per a l’atenció i el tractament de la malaltia de la seva dona, que sempre va mantenir intacta la seva capacitat cognitiva, com una plaça en una residència que li va ser denegada.

Dos anys després, se li va reconèixer el grau tres de gran dependència, així com el dret al servei d’atenció residencial. «No obstant i malgrat el

reconoixement, mai se li va arribar a prestar el servei reconegut, sent Hernández la persona que va haver d’assumir ell tot sol totes les responsabilitats de l’atenció, el que li va generar un profund sentiment de desemparament i va abandonar».

A partir del 2014, «en ple ús de les seves facultats intel·lectives i conscient de les conseqüències d’això», la dona va exterioritzar, i no només al seu marit sinó també a altres persones, el seu desig d’acabar amb la seva vida. Això va motivar que es posessin en contacte amb Dret a Morir Dignament, on van rebre assessorament.

Dissuadir-la

El fiscal afegeix que «fins i tot malgrat l’avenç de la malaltia, el nul recolzament de les administracions i la ferma voluntat de María José de posar fi a la seva vida, Hernández intentava dissuadir-la o com mínim retardar el moment».

La dona, que abans del 2018 «fins i tot podia utilitzar les seves mans», va comprar a través d’internet un flascó de 100 mil·lilitres de pentobarbital sòdic i, una vegada rebut, «el van guardar al domicili per si en un moment donat havien d’utilitzar-lo». Mentrestant, Carrasco continuava empitjorant i «tenint intensos dolors; més enllà dels que podia suportar».

L’agost d’aquell any va entrar a cures pal·liatives i des d’aquest moment

va tenir múltiples ingressos hospitalaris. Les seves peticions de «posar fi a la seva vida dignament van ser constants. Va fer un testament d’últimes voluntats i va manifestar de manera expressa que rebutjava la seva alimentació per via artificial

(sonda nasogàstrica o gastrostomía percutània)», precisa el fiscal.

Notícies relacionades

Un home, imputat per ajudar a morir la seva dona amb esclerosi múltiple

Ángel Hernández: "No tinc por, la meva dona ha deixat de patir" | Vídeo

L’última vegada que la dona va ser vista per un metge va ser el 2 d’abril del 2019 i que «en aquell moment només podia comunicar-se amb monosíl·labs, però

comprenia el que li deien i mantenia íntegrament les seves facultats intel·lectives i volitives».