La viuda negra de Patraix nega que demanés a un dels seus amants matar el marit

Ni una sola llàgrima, amb rostre impertèrrit i sense mostrar cap indici de remordiment ni en les seves paraules ni en els seus gestos al recordar com el Salvador, segons la seva versió, va explicar a casa de la seva germana que acabava de matar el seu marit tot just unes hores abans. Així es va mostrar María Jesús M. C., Maje com a ella li agrada que li diguin, en la seva declaració davant el jurat popular minuts després que l’autor confés de les vuit ganivetades que van acabar amb la vida d’Antonio Navarro l’assenyalés clarament com la inductora i autora intel·lectual de l’assassinat comès en un garatge del carrer Calamocha l’agost de 2017. «No, no és cert que jo planifiqués i acordés amb el Salva acabar amb la vida de l’Antonio», va dir taxativa quan se li va preguntar, malgrat que al seu dia ho va reconèixer davant la policia.

«Mai li vaig dir que el matés. El vaig encobrir, però mai vaig parlar amb el Salva de matar l’Antonio, mai li vaig demanar que ho fes», va insistir alterada la Maje, en l’únic moment de l’interrogatori en el qual va perdre els nervis i la seva postura de noia bona, cames encreuades i to serè en la veu. Fins i tot va negar que el Salva li hagués dit que li faria «un ensurt», una altra contradicció amb les seves anteriors declaracions. «Hi havia converses en les que el Salva en to de conya, deia: “Aquest el que necessita és un toc d’atenció”, però sense maldat».

El fiscal Vicente Devesa li va fer llegir alguna de les transcripcions de les seves converses amb el Tomás, un dels seus amants, en què la processada –que va negar ahir que desitgés la mort del seu marit– es referia a l’Antonio amb frases com: «Em satura, m’atabala, l’odio, vull que es mori, no l’aguanto, tant de bo es mori, això ho pagarà car, he pensat a acabar amb la seva vida». La Maje va justificar aquestes dures i premonitòries paraules, realitzades el 4 de juny, després que l’Antonio la fes fora de casa després d’una nova infidelitat, al·legant que estava «emprenyada i anguniosa». «No podia més, això no vol dir que jo desitgés la seva mort».

Quant als motius pels quals va dir al seu amant que el seu marit s’estava morint de càncer, la Maje amb prou feines va poder justificar-se dient: «Va ser una mentida desagradable i molt fora de lloc, perquè el Tomás em pressionava molt a l’hora de quedar».

L’acusada va qualificar el seu matrimoni amb l’Antonio com «una relació d’alts i baixos», però va mirar de fer veure que en el moment de l’assassinat tots dos estaven bé, portant a col·lació la seva defensa un viatge a Roquetas de Mar que havien de fer junts al setembre, com si això l’eximís d’alguna cosa. Després de qualificar-se a si mateixa de «noia inestable sentimentalment», la Maje va explicar que malgrat que tots dos s’havien fet mal, «costava prendre la decisió de divorciar-nos després de cinc anys junts».

Respecte al Salvador, va deixar ben clar que mai va estar enamorada d’ell i que mai van parlar d’una vida en comú, malgrat que posteriorment va admetre que el Salva estava buscant una vivenda perquè es volia separar de la seva dona. «Mai m’he ficat en el seu matrimoni».

Un dels aspectes claus de la seva implicació directa en l’execució del crim està en les claus del garatge que va entregar al Salva. La Maje va reconèixer que n’hi havia donat una còpia, juntament amb la de la casa i la del cotxe, però no va poder concretar la data, ni tan sols el mes. «Li vaig donar les claus perquè era el meu company i teníem una amistat molt intensa. Venia a casa quan ell volia perquè sabia els horaris de l’Antonio perfectament», va introduir també com a pretext al fet que el Salva sabés que aquell matí l’Antonio baixararia a buscar el cotxe, quan habitualment era ella la que aparcava allà.

Respecte al missatge que va enviar al seu marit la nit abans del crim: «Puchi, ja a l’hospital, gaudeix aquesta empanada, feta amb amor», la Maje va esgrimir que per a ella era «una nit normal», en què havia quedat amb el José. «Reconec que era una dona infidel, me’n vaig anar a dormir amb ell com altres nits».

Notícies relacionades

Altres jornades històriques a les fosques

Pujar 12 pisos en cadira de rodes

Tota la fredor del seu relat es va fer més evident quan l’acusada va explicar la trobada en què el Salva li va explicar que havia matat el seu marit.

Segons ella, li va dir que s’havien barallat i que li havia donat un «mal cop», però no li va aclarir si havia utilitzat «un ganivet o un matxet». Abans fins i tot que ningú li preguntés per això –’excusatio non petita’–: «Encara em pregunto per què va venir a explicar-m’ho. Per implicar-m’hi...», va apuntar la processada. «Vaig ser egoista, vaig pensar en mi i en les possibles conseqüències que se m’impliqués en l’encobriment. Em penedeixo de la meva covardia, d’haver pensat en mi i no a fer honor a l’Antonio».