l'avanç del coronavirus

Astúries, un oasi sense coronavirus a l'estiu que «es va confiar en excés», diuen els experts

La segona onada, més ràpida del previst i potenciada per un 'efecte arrossegament' des de Gijón, ha enxampat una regió que ja creia haver-se'n deslliurat

zentauroepp55730308 soc201103131254

zentauroepp55730308 soc201103131254

3
Es llegeix en minuts
S. F. L.

Sobre què ha portat Astúries a passar de ser un oasi lliure de virus a l’estiu, a vorejar una saturació hospitalària ara preocupant, hi ha més hipòtesis que certeses. Se sap que l’evolució de les dues últimes setmanes d’octubre va ser «catastròfica» i que la incidència de contagis a Gijón va començar a créixer exponencialment en un termini de tot just 10 dies. L’explicació fins ara més plausible, segons el parer dels experts, és la suma de dos factors: l’evolució imprevisible d’un virus acostumat a donar sorpreses i un possible excés de confiança d’una regió que s’havia acostumat a ser líder, a Espanya.

Per l’exdirectiu de l’OMS, Daniel López Acuña, Astúries «està pagant la factura d’una relaxació excessiva en els mesos d’estiu», segons publica el diari ‘La Nueva España’, capçalera asturiana del grup Prensa Ibérica, el mateix al qual pertany EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

«Ens vam confiar perquè semblava lògic: ens havia anat bé i a l’estiu érem una espècie d’oasi de baixa incidència d’un virus que estava molt més actiu a la resta d’Espanya. Això va donar lloc a activitats gregàries, a quedar amb familiars i amics, a anar als ‘chigres’, a les sidreries, a les terrasses, als restaurants. I potser sense haver d’estar tan pendents de la distància social o d’estar en llocs ben ventilats», prossegueix López Acuña. «Tot i que també ja abans de l’estiu tots alertàvem d’una segona onada cap a l’octubre», aclareix, i «l’única diferència ha sigut que ha arribat abans del previst i quan molts encara creien haver-se’n deslliurat».

Personal sanitari en un hospital asturià. / LA NUEVA ESPAÑA

Sobre avís

La previsió que la segona onada arribaria per aquestes dates era sabuda, però s’esperava «més marge de maniobra». «Els canvis de temperatures sabíem que ens influirien. La biologia del virus fa que tingui més patogenicitat en mesos freds i nosaltres, com a ciutadans, tendim a protegir-nos en interiors. Potser no vam ser del tot conscients que estant amb amics i familiars també calia vigilar que aquests interiors estiguessin ventilats i tots portéssim mascaretes», aclareix Acuña, que no obstant demana «contextualitzar» aquest balanç. «Res del que està passant aquí ara és estrany. Està passant en l’àmbit europeu i Astúries no presenta corbes d’incidència més grans que altres llocs. Estem pagant la factura d’haver-nos relaxat, però no més que la que estan pagant Bèlgica o el Regne Unit. El que va ser estrany va ser confiar-se», completa.

«Estem pagant la factura d’haver-nos relaxat, però no més que la que estan pagant Bèlgica o el Regne Unit»

Daniel López Acuña

Exdirectiu de l’OMS

Notícies relacionades

Segons el parer de Mauricio Telenti, especialista en malalties infeccioses, el que ha passat aquest octubre a Astúries «era d’esperar». «N’hi ha prou que les taxes pugin una mica, com ja passava al setembre, perquè la cosa es descontroli. I sí que sembla clar que aquesta sensació de ser un paradís lliure de virus ens va fer anar amb menys cura i, després, no conscienciar-nos a temps. És cert que tot va canviar molt ràpid, però també que quan va passar l’estiu i vam deixar de tenir la hipòtesi del turisme, els contagis van continuar creixent», exposa.

«Aquesta sensació de ser un paradís lliure de virus ens va fer anar amb menys cura i no conscienciar-nos a temps»

Mauricio Telenti

Especialista en malalties infeccioses

Des de la Conselleria de Salut asturiana, els experts aclareixen que fins ara el gran repunt de contagis que ha agafat més de sorpresa el Principat ha sigut el de Gijón i que, com que és la ciutat més poblada d’Astúries, no pot descartar-se un «efecte d’arrossegament» a la resta de la província. «L’altre gran factor a tenir en compte és la fatiga pandèmica. Aquest punt heroic que vam tenir al març, quan dèiem que si ens esforçàvem estaríem millor, ha perdut tota eficàcia. No tothom pot permetre’s renunciar a certes coses a la vida», afirma.