La Maje i el Salva, relaxats i alegres, en les seves primeres 48 hores a la presó

María Jesús M. C. i Salvador R. L. van tornar a la presó de Picassent a última hora de divendres amb la seva nova condició de culpables de l’assassinat del marit d’ella, Antonio Navarro Cerdán. El va matar ell, amb vuit ganivetades, després que tots dos ho planifiquessin en les setmanes anteriors al crim, perpetrat a les 7.40 hores del 16 d’agost del 2017 a la plaça de garatge que ell havia llogat perquè la seva dona no fes voltes buscant aparcament. Així ho va decidir, per unanimitat, el jurat que els va jutjar entre el 14 i el 30 d’octubre, compost per cinc dones i quatre homes, que van emetre un veredicte jurídicament irreprotxable després d’una deliberació de sis hores.

Però, ¿com tenen l’ànim tots dos, mentre esperen la sentència que els imposarà d’aquí pocs dies el magistrat president del tribunal de jurat 2/2020? «Tranquils, i fins i tot alegres», resumeix una font coneixedora de la seva situació.

En el cas de Salvador R. L., se sent, en certa manera, com el «gran guanyador» del judici. Ell es va amagar al garatge i ell va clavar les ganivetades que van seccionar el cor i un pulmó a la víctima, cosa que li va causar la mort en tot just un minut. Però, a diferència de María Jesús M. C., ha col·laborat amb la justícia, primer, revelant on havia ocultat el ganivet –a la fossa sèptica d’una casa de camp de la seva propietat, a Riba-roja– i dibuixant un croquis que va fer possible la recuperació de l’arma, i després, declarant voluntàriament davant el jutge el 9 de novembre del 2018, confirmant la implicació de la coneguda com ‘viuda negra de Patraix’. És el que la seva advocada, Julita Martínez, va demanar com a atenuant de confessió tardana.

La lletrada també sol·licita l’atenuant de reparació del mal, perquè el Salva va enviar una carta al seu banc sol·licitant que el seu pla de pensions sigui rescatat i posat a disposició de la família de l’Antonio. Ara és el magistrat, José María Gómez, qui ha de decidir si aquests fets contenen prou entitat jurídica com per servir-li d’atenuants, cosa que redundaria en una rebaixa de la condemna.

En el seu cas, el tipus penal a què s’ajusta el delicte comès és l’assassinat, penat amb entre 15 i 25 anys. El fiscal ha sol·licitat per a ell 18 anys i l’acusació particular, 16 –en demanava 20 i en va rebaixar quatre al final del judici per la «reparació moral» que per a la família ha tingut el fet que digués la veritat–. Si el magistrat admetés els dos atenuants, podria acabar sent condemnat a menys pena de la que sol·licita el fiscal, cosa que ja seria un èxit per a ell, fins i tot sabent que en cap cas la rebaixa arribaria fins als set i mig que suggereix la seva advocada.

En tot cas, la perspectiva de reduir la xifra inicial, unida al descans que per a ell ha suposat acabar amb l’estrès d’acudir al judici i veure que el jurat ha cregut en la seva paraula –es va posar a plorar d’alleujament quan va sentir que els consideraven culpables a tots dos– semblen estar darrere d’aquesta actitud relaxada i alegre que mostra a la presó des de dissabte.

El Salvador, ingressat en el mòdul 3 de compliment, ocupa una plaça de confiança com a auxiliar de biblioteca –organitzen els títols i els distribueixen pels mòduls a petició dels interns–, feina que està remunerada.

Quant a la coautora de l’assassinat, la Maje, les fonts han explicat que des de dissabte no hi ha hagut ni un sol canvi en la seva actitud, que és la mateixa que ja tenia abans i durant el judici. «Està normal. Relaxada, disposada en el seu treball i somrient. Amable, com sempre. Jo diria que fins i tot alegre. Sens dubte, en cap moment ha donat mostres d’abatiment o d’estar afligida», han explicat les fonts abans esmentades.

La màxima pena per a ella

María Jesús M. C. viu en el considerat com millor mòdul de dones, el 22, però té destinació com a auxiliar de neteja i menjador dins d’un taller retribuït. En el seu cas, exerceix aquesta tasca amb les recluses del mòdul 20 de dones, on hi ha les internes més perilloses, les classificades en primer grau –el més restrictiu–.

Dins de les seves funcions hi ha la neteja del mòdul 20 i el repartiment de menjar, que consisteix a portar el carro amb les safates individuals des de la cuina fins a cada una de les cel·les, on les fa arribar a les preses a través del passaplats de la porta d’acer.

Notícies relacionades

Altres jornades històriques a les fosques

Pujar 12 pisos en cadira de rodes

Tant l’un com l’altre estan «perfectament integrats, sobretot ella», i estan «molt considerats», tant pels funcionaris –les dues feines són reservades a presos de confiança– com per la resta de reclusos.

En el seu cas, el tipus penal és el d’assassinat agreujat pel parentiu que l’unia a la víctima, que era el seu marit des de feia onze mesos, per aixòla forquilla de condemna està entre 20 i 25 anys. El fiscal sol·licita per a ella 22 anys –una mica menys de la meitat del que contempla el Codi Penal–, mentre que la família, a través dels seus lletrats Miguel Ferrer i Patricia Cabdell, busca el màxim càstig: 25 anys.