viatge per la catalunya perimetrada
El tsunami de la pandèmia arrasa el corredor de platja català
Municipis costaners dedicats al monocultiu turístic comencen a registrar cues de la fam
Només els hotels, han perdut a Catalunya un 80,7% de clients l'últim any
zentauroepp55546305 valencia 22 10 2020 sociedad salou closed crisis econ m201105105254 /
En una Espanya perimetrada –també en una Catalunya perimetrada– en la qual els límits autonòmics són ara frontera, qui més estan patint la situació són els que viuen de la gent que es mou. La falta de visitants ha enfonsat comerços grans i petits, bars i restaurants, allotjaments, establiments que lloguen bicicletes per hores i tot tipus de negocis dedicats al sector turístic... I s’ha carregat l’economia de pobles sencers. El litoral català acull clars exemples de municipis dependents del monocultiu turístic que han viscut la pandèmia com el pas d’un tsunami.
Les dades, en aquests casos, són contundents. Municipis com Lloret de Mar (Girona), amb 29.832 places hoteleres i un producte interior brut (PIB) que depèn en un 85% d’aquesta indústria, està veient aquesta tardor com apareixen cues de la fam i els serveis socials comencen a no donar l’abast. O Salou (Tarragona), on el turisme representa un 92,7% del PIB local, que ha hagut de reforçar l’atenció a algunes comunitats assentades des de fa dècades al poble, com la senegalesa, perquè els petits negocis de venda d’articles turístics –uns de legals, altres d’alegals– amb els quals es guanyaven fins ara la vida han acabat en la misèria. O Calella (Barcelona), on l’agrupació local de Càritas ha incrementat el nombre d’usuaris en un 71% respecte a l’any passat.
La temporalitat i la precarietat dels llocs de treball són un ingredient comú en aquestes poblacions. La seva fins ara potent indústria, capaç d’atraure cada any desenes de milers de turistes nacionals i internacionals, no ha pogut sobreviure al letal calendari que els ha imposat la Covid-19. Molts veïns, dependents d’aquests negocis, han caigut en un llindar de pobresa al qual abans no s’havien imaginat.
Sense contracte ni erto
Quan va esclatar la pandèmia al mes de març, amb prou feines havia arrencat encara la campanya turística, que se sol posar en marxa per Setmana Santa. Això va implicar que no s’haguessin firmat encara contractes de treball per a molts cambrers, cuiners, dependents i altres llocs de treball temporals associats a l’arribada massiva de visitants. Els treballadors del sector, per tant, no han tingut dret a acollir-se als ertos dissenyats per pal·liar els efectes de la pandèmia i han anat tirant aquests mesos del subsidi de l’atur i dels seus estalvis, que ara ja estan en situació crítica.
Molts dels treballadors temporals del sector porten sense trobar una feina tot aquest 2020.
Els qui sí que han pogut obrir i treballar una mica aquest estiu són els menys i ho han fet també molt durant menys temps que en altres temporades. Les pernoctacions als hotels espanyols el mes de setembre van caure un 78% respecte a l’any passat, un registre pitjor encara que les comparacions respecte als mesos de juliol i d’agost. A Catalunya, els hotels han perdut un 80,7% de clients respecte al setembre del 2019.
El tancament de la restauració el 16 d’octubre passat ha sigut la rematada final a un 2020 desastrós. I cada vegada són més els que temen que el 2021 no oferirà millors pronòstics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
