Lloret, de paradís turístic a erm de neó

«Tot i que si et dic la veritat, si estigués obert tampoc canviaria gaire la cosa». El seu negoci, situat a l’ombra de l’Hotel Samba, depèn gairebé en exclusiva de la clientela que s’allotja a l’hotel, i aquest va tancar les portes als visitants el 30 d’agost. La seva circumstància personal és la viva imatge del teixit econòmic de Lloret de Mar; la locomotora és el parc hoteler, un mastodont de 30.000 llits que atreia gairebé un milió i mig de visitants a l’any, i el funcionament del qual posa en moviment el conjunt de l’economia local.

Sense turistes pràcticament res funciona a Lloret de Mar. A hores d’ara, dels 122 establiments hotelers només cinc mantenen les portes obertes. Dels 525 bars i restaurants que hi ha censats, n’estaven funcionant 70 abans del decret de la Generalitat; avui tan sols tres desenes es mantenen actius, i ofereixen serveis de ‘delivery’. 

Un d’aquests negocis irreductibles és el petit hotel familiar La bella Dolores, un dels establiments més antics del poble, fundat el 1954 i pioner de la història del turisme de la Costa Brava. El cap de setmana passat tenia 15 dels seus 45 llits reservats. Era un grup de ciclistes ‘amateurs’ provinents de València que venien a competir en una cursa de bicicletes de muntanya.

La mesura de la Generalitat que, a més del tancament de bars i restaurants, prohibeix les competicions esportives no professionals, va tombar la reserva dels ciclistes valencians. L’amo de l’hotel, Max Illa, se’n lamenta: «Després de la pèssima temporada que hem tingut, la improvisació de les noves mesures és el cop de gràcia».

La mateixa indignació la comparteix l’alcalde Jaume Dolsat, de Junts per Catalunya: «Segurament és lògica des del punt de vista epidemiològic, però hem adoptat una mesura de rics sense diners per permetre’ns-ho. Si es tanca la restauració, hem d’acompanyar la decisió amb ajuts que permetin la supervivència del sector. Quan arribin els diners d’Europa, és necessari que se’n destini una part per a un rescat general del sector del turisme».

Famílies sense res

El dinamisme dels negocis ha donat pas a l’assistencialisme. Francisco Redel porta una vida sent cambrer a Lloret: «Farà 25 anys que treballo els set o vuit mesos de temporada i amb els diners estalviats i una mica d’atur passava l’hivern». Aquest any és inèdit en la seva biografia; és el primer en què no ha aconseguit feina. És a les portes de l’oficina de benestar social de l’ajuntament, on ve a demanar menjar. Haurà d’esperar, perquè el banc d’aliments no dona abast i hi ha llista d’espera.

Arantxa Jiménez, la regidora de Benestar Social, està molt preocupada: «Durant els pocs mesos en què els hotels van estar oberts, entre el final de la quarantena i el mes de setembre, vam aconseguir contenir la situació de necessitat, però ara estem experimentant un fort increment de la demanda d’ajuts. Hi ha molta gent que no té res, i la previsió és que durant l’hivern no faci més que augmentar». I afegeix: «Fins on arribem, intentarem ajudar tot aquell que ho necessiti».

Els serveis socials de Lloret de Mar estan començant a rebre famílies que sempre havien tingut una font d’ingressos regular. Les xifres del banc d’aliments, iniciativa de l’ajuntament i Càritas, són eloqüents; abans que esclatés la pandèmia atenien 240 famílies instal·lades en la pobresa crònica, hereves de la crisi financera del 2008. La xifra s’ha disparat i ha augmentat en un 80%. En el dia d’avui, no atenen més de 420 unitats famililares perquè no hi ha recursos per fer-ho.

Notícies relacionades

Calella torna al 1953

El tsunami de la pandèmia arrasa el corredor de platja català

Entre els voluntaris que avui serveixen al públic al banc d’aliments hi ha Pauline Lameille. Aquesta parisenca va arribar a Lloret fa tres lustres, i des de fa nou anys regenta un bar, que va tancar a l’acabar el mes d’agost: «La temporada va anar molt malament i vaig haver d’abaixar la persiana abans d’hora. Com que no aconsegueixo quedar-me aturada, he vingut aquí a ajudar». Igual com ella, tots els voluntaris que fan funcionar el servei es troben en una situació precària, sense feina o amb feines de poques hores.

Pròxima etapa: Salou.