El perfil de la Covid persistent: dona de 43 anys i sis mesos amb símptomes

Dona de 43 anys i amb més de 185 dies patint símptomes, entre un ventall de 200, com el cansament, els mals de cap i musculars, el baix estat d’ànim o la falta d’aire, és el perfil del pacient del Covid persistent, un fenomen que porta a més serioses dificultats per fer activitats quotidianes. 

Així es desprèn de l’enquesta realitzada per la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i els col·lectius d’afectats Long Covid Acts entre el 13 de juliol i el 14 d’octubre d’aquest any a 2.120 infectats en la primera onada, la meitat homes i l’altra dones. 

D’ells, els 1.843 són pacients amb simptomatologia compatible amb la Covid-19 persistent, amb una mitjana de 36 símptomes per persona; i gairebé 8 de cada 10, el 79%, són dones amb una mitjana d’edat de 43 anys. 

L’estudi reflecteix que el 78,3% dels enquestats es va fer una prova (1.437), amb la PRC com el mètode més utilitzat pels pacients, (65.81%), i per darrere el test serològic d’anticossos (36,37%). 

Segons ha explicat en roda de premsa la doctora Pilar Rodríguez Ledo, responsable d’investigació, els resultats reflecteixen la situació viscuda durant la primer onada: «Hi ha hagut una part molt important de persones que no han tingut accés a fer les proves». 

A més, ha destacat que, a causa de la saturació dels mesos d’abril i maig, a molts dels pacients no se’ls feien les proves adequades o no els les feien en el moment just, per la qual cosa en molts casos el resultat era negatiu. 

Fins al 14 d’octubre, la persistència mitjana dels símptomes ha sigut de 185,75 dies, més de sis mesos, però en l’actualitat encara n’hi ha molts que continuen amb patologies, ha advertit la doctora. 

Nombrosos símptomes

A l’enquesta es recullen fins a 200 diferents símptomes persistents, tot i que són 87 els més repetits pels participants: els més freqüents són cansament/astènia (95,91%); malestar general (95,47%); mals de cap (86,53%); baix estat d’ànim (86,21%); dolors musculars o miàlgies (82,77%); falta d’aire o dispnea (79,28%); dolors articulars (79%); falta de concentració/dèficit atenció (78,24%). 

També el mal d’esquena (77,7%); pressió al pit (76,83%); ansietat (75,46%); febrícula (75%); tos (73,2%); fallades de memòria (72,63%); dolor al coll/en les cervicals (71,32%); diarrea (70,83%); dolor toràcic (70,12%); palpitacions (69,85%); marejos (69,36%); i formiguejos en les extremitats o parestèsies (67,28%). 

La meitat dels enquestats té set àrees afectades, el més habitual amb símptomes generals (95%) i les alteracions neurològiques (86%), seguides de problemes psicològics/emocionals (86%), problemes de l’aparell locomotor (82%) i respiratoris (79%), alteracions digestives (70%) i cardiovasculars (69%), entre d’altres. 

Incapacitats

Rodríguez ha assenyalat que això no significa que s’hagin patit tots els símptomes alhora, sinó que durant el temps en què hi ha hagut el virus han pogut anar apareixent i desapareixent, però es tracta dels més incapacitants. 

De fet, l’enquesta mostra que per al 74,65% els resulta un esforç o impossible realitzar activitats d’oci amb amics i altres persones. A més, el 72,55% es veuen incapacitats per fer feines fora de casa, al 70% els afecta per atendre les obligacions familiars i a un 30,43% els suposa un esforç o se’ls fa impossible la higiene personal. 

Sobre la seva actuació actual, en una escala on el zero és igual que abans i deu pitjor, els pacients situen el seu estat de salut en una mitjana del 6,32 punts, i es col·loquen per al 50% per sobre del 7. 

Cansament extrem

Anna Kemp, malalata des del 18 de març i membre del col·lectiu d’afectats, ha explicat que continua patint problemes pulmonars i cansament extrem i ha reconegut trobar-se pitjor que el mes de maig, és incapaç de caminar mig quilòmetre de mitjana ara: «Sento que la meva vida s’ha reduït als mínims». 

Notícies relacionades

Elvira Bisbe: "Cal planificar les especialitats mèdiques que faran falta en 10 anys"

Salt reforça el dispositiu policial per evitar nous disturbis

Un altre dels problemes que assenyala és que després d’estar 28 anys vivint a Espanya i treballar com a traductora, ara torna a confondre paraules entre les dues llengües, una cosa que li produeix una inseguretat a l’hora de parlar amb la gent. 

A més, ha censurat la solitud que senten en una societat que, segons el seu parer, els aïlla, fins i tot en l’entorn més pròxim: temen que la falta d’informació i atenció per part de les institucions els converteixi en uns d’estigmatitzats per a la societat.  «Perds tot el que et defineix i et sosté», ha lamentat Kemp.