Madrid atribueix la millora als tests d'antígens i als tancaments per zones sanitàries

Ningú sap, del cert, per què la Comunitat de Madrid ha passat de ser la regió amb més casos de la UE a tenir una incidència per sota de la mitjana d’Espanya (328 casos per cada 100.000 habitants enfront dels 504 en àmbit nacional), alhora que la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, ha remat contra vent i marea per imposar les mínimes restriccions, fent front a l’opinió d’epidemiòlegs i del Govern central. De fet, Madrid manté els bars oberts i és de les poques autonomies que no ha imposat un tancament perimetral.

La situació està provocant un debat sobre per què una regió amb aquesta densitat i moviment poblacional ha aconseguit, en teoria, doblegar una corba que no para de créixer o no es conté tant en zones amb més restriccions. Davant d’això, el viceconseller madrileny de Salut Pública, Antonio Zapatero, ha atribuït la bona evolució a una «conjunció» de factors i a la «responsabilitat dels madrilenys».

El que va ser director de l’hospital d’Ifema ha destacat que la regió va començar a prendre mesures abans que la resta, sobretot concentrades a les àrees sanitàries amb més casos. «Treballar per zones bàsiques de salut ha sigut molt efectiu, perquè ens ha permès veure l’evolució gairebé portal per portal», ha assenyalat.  

Els tests d’antígens

«Un altre aspecte fonamental han sigut els tests d’antígens», ha prosseguit, i ha recordat que s’han realitzat ja prop de 700.000 proves ràpides, del lot de cinc milions adquirit. Finalment, ha citat la col·laboració de la policia municipal en les quarantenes o la contractació de 1.600 rastrejadors.

Davant d’això, dilluns s’aixequen les restriccions a 10 zones bàsiques de salut, sis d’aquestes, situades a Madrid capital, i es mantenen en 22 més. Les limitacions continuen acotades, per tant, a àrees petites i mal definides, malgrat la confusió que això genera entre els veïns i les crítiques que ha rebut per part dels experts, ja que amb prou feines hi ha controls i les excepcions per sortir i entrar són àmplies. El Govern central, de fet, va imposar a Ayuso un estat d’alarma per obligar-la a tancar Madrid capital i els municipis grans, mesura que va estar en vigor 15 dies i que no ha citat Zapatero entre els motius de l’evolució.

Els dubtes

No obstant això, reconeguts epidemiòlegs com Daniel López-Acuña, exdirector de crisi de l’OMS, posen en dubte la premissa principal. En declaracions a EL PERIÓDICO, considera que la incidència a Madrid està «infravalorada» perquè, entre altres motius, s’han deixat de fer proves a tots els contactes estrets. «No és concebible que la corba descendeixi tan ràpidament, perquè no hi ha cap mesura que aconsegueixi aquest efecte», assevera.

Al contrari, metges com David Andina considera que les restriccions a la mobilitat i a les reunions «han ajudat» i que el «focus mediàtic» se situés a Madrid «segurament ha modificat les conductes de la gent». «S’ajunten diversos factors», afirma.

Al seu torn, Javier Padilla, expert en gestió sanitària, avisa que les dades oficials revelen que la incidència ha baixat de manera similar a les zones sense restriccions, per la qual cosa no sembla que el descens estigui relacionat amb «l’acció» d’Ayuso, sinó amb altres «dinàmiques», com ara més retracció social i més immunitat a Madrid que en altres regions. I afegeix amb humilitat: «Hi ha coses que no sabem i que haurem de continuar estudiant».

La defensa d’Oriol Mitjà

A la polèmica estratègia de la Comunitat de Madrid li ha sortit a més un ferm defensor: l’infectòleg Oriol Mitjà, a qui Quim Torra va elegir com a assessor del Govern al març. Mitjà ha liderat una investigació que conclou que els tests d’antígens són efectius per detectar les persones més contagioses i aquest dijous va remarcar que a ell li «agradaria més treballar a Madrid» que a Catalunya, perquè el Govern català és reticent a utilitzar aquestes proves en els cribratges massius.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El secretari català de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va desconfiar aquell mateix dia dels esmentats tests i va confessar que no sap bé què ha funcionat a Madrid.

Les àrees ‘alliberades’

Les 10 zones sanitàries que a partir de dilluns no tindran restriccions són: Brújula i Las Fronteras, a Torrejón de Ardoz; El Espinillo, San Andrés i San Cristóbal, a Villaverde; Rafael Alberti i Peña Prieta, a Puente de Vallecas; Vinateros-Torito, a Moratalaz; San Blas, a Parla, i el municipi de Guadarrama.