Les persones grans amb diabetis tipus 2 tenen més risc de tenir un infart o un ictus

Un 93% de les persones que pateixen diabetis tipus 2 tenen un risc alt o molt alt de patir un atac de cor o una trombosi cerebral, segons un estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP-Jordi Gol) basat en 375.000 persones amb una edat mitjana de 70 anys. 

L’estudi, que ha publicat avui la revista ‘European Journal of Preventive’, de la Societat Europea de Cardiologia (ESC), coincidint amb el Dia Mundial de la Diabetis, adverteix que «la prevenció en aquests pacients amb diabetis tipus 2 tractats en atenció primària ha de ser una prioritat urgent». 

La investigació, que ha analitzat dades de gairebé 375.000 persones a Catalunya, també apunta que «la meitat dels pacients del grup de risc molt alt no tenien antecedents de malaltia cardíaca, cosa que significa que no serien candidats a rebre medicació per prevenir atacs de cor i accidents cerebrovasculars», segons Manel Mata-Cases, investigador del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de l’IDIAP-Jordi Gol, un dels coordinadors d’aquest treball. 

Estudi transversal

Es tracta d’un estudi transversal que va utilitzar la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que inclou el 74% de la població total de Catalunya. 

Aquesta base de dades conté informació anònima i longitudinal dels pacients extreta del sistema d’història clínica electrònica (e-CAP) que utilitzen tots els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). 

La població de l’estudi va incloure 373.185 persones majors de 18 anys amb diagnòstic de diabetis tipus 2, amb una edat mitjana de 70,1 anys, el 45,2% dones. 

Al voltant del 72% dels pacients estudiats tenia la pressió arterial alta, el 45% era obès, el 60% tenia colesterol sèric alt i el 14% eren fumadors actuals. 

Els investigadors van calcular la probabilitat que cada participant patís un atac de cor o un accident cerebrovascular fatal dins dels següents 10 anys utilitzant categories en les guies de la Societat Europea de Cardiologia (ESC) sobre diabetis i malalties cardiovasculars. 

Les tres categories establertes en aquestes guies són: risc molt alt (per sobre del 10%), risc alt (entre 5 % i 10%) i risc moderat (per sota del 5%). 

Per ser classificats com de molt alt risc, els pacients han de tenir una malaltia cardiovascular establerta, com un atac cardíac o accident cerebrovascular previ, o altres afeccions que amenacin la seva salut, com insuficiència renal greu o retinopatia diabètica, o almenys tres factors de risc cardiovascular (edat avançada, pressió arterial alta, colesterol sèric alt, tabaquisme, obesitat). 

Més freqüent en homes

Més de la meitat dels participants (53,4%) tenien un risc molt alt d’esdeveniments cardiovasculars fatals, una observació que va ser més freqüent en homes (55,6%) que en dones (50,7%). 

Al voltant del 39,6% va ser classificat com d’alt risc i només el 7% tenia un risc moderat de morir d’un atac de cor o una trombosi cerebral dins dels següents 10 anys. 

«Fins on sabem, aquest estudi en gairebé 375.000 persones d’una base de dades basada en la població ben validada il·lustra la situació en el Mediterrani per primera vegada», ha destacat Mata-Cases. 

«Tradicionalment, –ha afegit l’investigador– el risc cardiovascular a la regió ha sigut menor que en el centre i nord d’Europa o els Estats Units, per la qual cosa els nostres resultats han de generar preocupació i una crida a l’acció per prevenir atacs de cor i accidents cerebrovasculars en persones amb diabetis tipus 2 en atenció primària». 

Segons l’investigador, «aquestes troballes, en un entorn d’atenció primària, haurien d’impulsar la implementació de l’atenció integrada». 

Notícies relacionades

Investigadors de la UAB curen l'obesitat i la diabetis tipus 2 en ratolins

Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista

«Els comportaments saludables són la pedra angular per prevenir malalties cardiovasculars i han de combinar-se amb el control de la glucosa en sang, el colesterol sèric i la pressió arterial. Els metges de capçalera i les infermeres han d’acordar els objectius del tractament amb els pacients tenint en compte les seves característiques i preferències», ha conclòs Mata-Cases. 

En aquest treball també han participat investigadors de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona–IIB Sant Pau (CIBERDEM) i del Centre de Salut Cartagena Casco i de l’Hospital Santa Lucía, tots dos a Cartagena (Múrcia).