Espanya segueix sense criteris unificats de triatge a les ucis

Països com Suïssa han avisat que si es produeix un col·lapse en les unitats de cures intensives (ucis), a causa de l’allau de pacients amb Covid, no ingressaran els avis. No obstant, Espanya està immersa en la segona onada, on podria tornar a passar, com la primera vegada, que no hi hagi prou recursos per a tots els malalts que necessiten ventilació assistida o altres cures per a crítics, sense uns criteris de priorització i triatge definits, uniformes i consensuats.

A l’abril el Ministeri de Sanitat va publicar un informe sobre aspectes ètics de la pandèmia, elaborat per un grup de treball, que indica que en vista de l’escassetat de recursos s’han d’establir unes pautes de «priorització» partint de criteris «objectius, generalitzables, transparents, públics i consensuats». En aquest document, els especialistes «recomanen» que en una situació crítica es tingui en compte el principi de «màxim benefici» en la recuperació de vides humanes, la «gravetat» del pacient i les «expectatives de recuperació», sense que l’edat o la discapacitat siguin, per si soles, un motiu de «discriminació» en l’accés als recursos sanitaris.

Fonts oficials del Ministeri de Sanitat reconeixen que aquest document pot haver-se quedat desactualitzat en alguns aspectes i que el criteri de triatge a les ucis continua sent el mateix: «La gravetat i necessitats del pacient, independentment de l’edat». Però els dos conceptes són molt amplis i vagues, fins al punt que els metges que treballen majoritàriament a les ucis, els intensivistes, o experts en bioètica exigeixen al Govern que doni unes pautes més definides i concretes, que serveixin per unificar criteris a tots els hospitals d’Espanya, tot i que l’última decisió recaigui en l’equip mèdic.

L’opinió dels intensivistes

De fet, la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc) –la majoritària al sector– va celebrar recentment un debat públic en què els intensivistes van reclamar un sistema de triatge «transparent, consensuat i definit amb temps». En aquesta taula rodona va participar Nuria Masnou, membre del grup de bioètica de la societat i doctora de l’Hospital Josep Trueta de Girona, qui va advocar per implantar un model similar al de les llistes de trasplantaments, que «funciona i és àmpliament acceptat per la societat».

En declaracions a EL PERIÓDICO, corrobora que actualment no hi ha «unitat de criteri», cosa que provoca cert «desconcert» als hospitals. Segons la seva opinió, hauria de ser el Ministeri de Sanitat el que marqués les pautes tenint en compte l’opinió dels diversos professionals sanitaris que intervenen, no només els intensivistes, i també de la ciutadania. «Hi ha d’haver una discussió social, com s’ha fet en alguns estats dels Estats Units», assenyala.

La situació a les ucis pot desbordar-se ben aviat. Si tot va bé, les mesures preses sota el paraigua de l’estat d’alarma evitaran la tragèdia d’haver d’escollir a quins pacients se’ls subministra l’atenció mèdica que podria salvar la seva vida i a quins no, però si les ucis es desborden, de manera generalitzada, com va passar al març, cosa que dificulta que els hospitals més alliberats assumeixin els pacients que no es poden atendre a altres, potser no hi ha temps d’establir aquesta discussió social entorn del triatge.

El que va passar en la primera onada

En la primera onada, el col·lapse va arribar de cop i volta i va agafar administracions i hospitals desprevinguts, per la qual cosa «tothom va intentar elaborar un document per sentir-se legitimat», segons explica Masnou. La Semicyuc va emetre unes recomanacions ètiques en què advocava per prioritzar els pacients amb «més esperança de vida» i classificava els aspirants en quatre grups, establint que els que presentessin poques «possibilitats de recuperació» no ingressessin a les ucis. Les administracions també van donar instruccions, si bé més opaques, com el document del Sistema d’Emergències Mèdiques que contemplava a Catalunya «limitar l’esforç terapèutic» als majors de 80 anys. I a la Comunitat de Madrid es van filtrar documents similars.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

En vista d’això, el Comitè de Bioètica, òrgan consultor del Govern, va demanar en dues ocasions a Sanitat que donés instruccions comunes, després de constatar que a nivell local i hospitalari cadascú anava per lliure. Primer per carta i en segon lloc en un informe publicat al març i encarregat per l’Executiu davant les queixes que al sector de la discapacitat van sorgir per les recomanacions de la SEMICYUC. L’òrgan consultiu va reclamar a l’Executiu llavors que creés, «amb promptitud, una comissió que aprovi aquests criteris» de priorització.

Les recomanacions del Comitè de Bioètica

Però la seva petició va caure en un sac foradat.  «El que no s’ha fet és tenir un document de consens públic», ratifica el president del Comitè i professor de Dret de la Universitat Comillas ICADE, Federico de Montalvo. Segons la seva opinió, el principi «utilitarista de maximitzar el benefici per a tothom», recomanat per la societat d’intensivistes, «no pot ser l’únic criteri» a tenir en compte. Per això, el Comitè de Bioètica assenyalava que convé basar les decisions en un «model mixt» que tingui en consideració el criteri d’utilitat social però també els principis d’equitat i protecció davant la vulnerabilitat. «Tot ésser humà té dret a una consideració com a persona», reclamaven els experts.